Propà: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Propà
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	44,063 Da
Trobat en el tàxon	boixac de jardí
Estructura química
Fórmula química	C₃H₈
SMILES canònic	Model 2D; CCC
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Velocitat del so	1.158 m/s (−42,1 °C, líquid)
Solubilitat	0,01 g/100 g (aigua, 20 °C)
Moment dipolar elèctric	0,084 D
Punt de fusió	−188 °C ; −187,69 °C
Punt d'ebullició	−42 °C (a 760 Torr); 231,1 K (a 1 atm); −42,1 °C (a 101,325 kPa)
Entropia molar estàndard	269,9 J/(mol K)
Moment dipolar elèctric	0,084 D
Entalpia estàndard de formació	−104.680 J/mol
Pressió de vapor	8,4 atm (a 21 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	2,1 vol%
Límit superior d'explosivitat	9,5 vol%
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	1.800 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH	3.780 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	objecte inflamable

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 15:26, 18 març 2021

El propà és un hidrocarbur la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és ${\ce {C3H8}}$ . És un alcà, un hidrocarbur saturat, amb només enllaços simples. En condicions normals és un gas inodor i incolor. És present en grans quantitats al gas natural, cru lleuger i gasos de refineria de petroli i està disponible comercialment com a propà liquat o com a component principal del gas de petroli liquat (GLP). S'empra com a combustible i com a gas refrigerant.

Història

El propà fou aïllat per primera vegada el 1857 per part del químic francès Marcellin Berthelot (1827-1907). Berthelot escalfà a 275 °C una mescla d'1,2-dibromopropà, coure, iodur de potassi i aigua. Obtingué una mescla gasosa de propè i propà. Realitzà el mateix procediment amb altres hidrocarburs halogenats i obtingué el mateix resultat.^[1]

Obtenció

El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.

Propietats

Aplicacions

El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el valor més gran energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en aerosols.

Enllaços externs

fitxa de perillositat del propà (castellà)

Referències

↑ Rasmussen, Seth C. Acetylene and Its Polymers : 150+ Years of History, 2018. ISBN 978-3-319-95489-9.

[1] Rasmussen, Seth C. Acetylene and Its Polymers : 150+ Years of History, 2018. ISBN 978-3-319-95489-9.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{FR|data=gener de 2018}}
+{{Editant|Antoni Salvà|març 2021}}{{FR|data=gener de 2018}}
 {{ICQ}}
+El '''propà''' és un [[hidrocarbur]] la qual molècula està constituïda per tres àtoms de [[carboni]] enllaçats linealment i vuit àtoms d'[[hidrogen]] enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és <chem>C3H8</chem>. És un [[alcà]], un hidrocarbur saturat, amb només enllaços simples. En [[Condicions normals de pressió i temperatura|condicions normals]] és un [[gas]] [[inodor]] i [[incolor]]. És present en grans quantitats al gas natural, cru lleuger i gasos de refineria de petroli i està disponible comercialment com a propà liquat o com a component principal del gas de petroli liquat (GLP). S'empra com a [[combustible]] i com a gas refrigerant.
-El '''propà''' en condicions normals és un [[gas]] [[inodor]] i [[incolor]]. És un [[hidrocarbur]] [[hidrocarbur alifàtic|alifàtic]] de fórmula química [[Carboni|C]]<sub>3</sub>[[Hidrogen|H]]<sub>8</sub>:
+== Història ==
-:CH<sub>3</sub> - CH<sub>2</sub> - CH<sub>3</sub>
+El propà fou aïllat per primera vegada el 1857 per part del químic francès [[Marcellin Pierre Eugène Berthelot|Marcellin Berthelot]] (1827-1907). Berthelot escalfà a 275 °C una mescla d'1,2-dibromopropà, [[coure]], [[iodur de potassi]] i aigua. Obtingué una mescla gasosa de [[propè]] i propà. Realitzà el mateix procediment amb altres hidrocarburs halogenats i obtingué el mateix resultat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Acetylene and Its Polymers : 150+ Years of History|url=https://www.worldcat.org/oclc/1045629772|data=2018|lloc=Cham, Switzerland|isbn=978-3-319-95489-9|nom=Seth C.|cognom=Rasmussen}}</ref>
+== Obtenció ==
 El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.
+== Propietats ==
-El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a [[combustible]]. A causa del menor [[punt d'ebullició]] que el [[butà]] i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del [[propè]], també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en [[aerosol]]s.
+== Aplicacions ==
+El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a [[combustible]]. A causa del menor [[punt d'ebullició]] que el [[butà]] i el valor més gran energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del [[propè]], també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en [[aerosol]]s.
 == Enllaços externs ==
 * [http://www.mtas.es/insht/ipcsnspn/nspn0319.htm fitxa de perillositat del propà] {{es}}
+== Referències ==
-{{alcans}}
+{{Referències}}{{alcans}}
 {{Projectes germans}}
 {{Autoritat}}