Boixac de jardí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Calendula officinalis
Calendula officinalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-024.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Tribu: Calenduleae
Gènere: Calendula
Espècie: C. officinalis
Nom binomial
Calendula officinalis
L.

El boixac de jardí o boixac ver[1] (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies. Es tracta d'una planta que es ve utilitzant en la regió mediterrània des de l'època dels antics grecs, i amb anterioritat ja era coneguda pels hindús i els àrabs per les seves qualitats terapèutiques com una herba medicinal així com un tint per a teles, productes d'alimentació i cosmètics, encara que molts dels usos populars que se li han atribuït no s'han pogut demostrar científicament.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom genèric, "calèndula", deriva del llatí calendulae que significa "al llarg dels mesos", amb el que es va voler subratllar el llarg període de floració que té aquesta planta; el nom específic, "officinalis", expressa el seu caràcter medicinal.

Noms comuns: boixac de jardí, boixac ver, bojac, calèndula, clavellina de mort, flor de mort, flor de tot l'any, galdiró, clavells grocs, flor d'albat, flor de jaumet, flor de meravella, floreta de Sant Josep, galdirons, garronada, gauges, gauget, gauja, goget, goigs, goja, gojats, groguets, jaumets, llevamà de jardí, llevamal, llevamans, mal d'ulls, meravella i pet de frare

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Hemitocriptòfit poc exigent respecte al tipus de sòl, encara que prefereix els sòls argilencs. És una planta de clima temperat, però resisteix gelades i sequeres. Conreada a Europa des del segle XII, existeix localment naturalitzada en el sud i oest d'Europa, i casual per tots els llocs.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Planta herbàcia, aromàtica, glandular, d'anual a perenne, lleñosa únicament en la base. La tija de 20 a 55cm. és erecte o procumbent, ramificada i generalment amb fulles gairebé fins a l'extrem superior. Les fulles de 7-14 x 1-4cm, són alternes, simples, oblongues-lanceolades, estretament obovades, oblongues o espatulades, curtament agudes o obtuses. Les flors són ligulades i grogues, amb una floració que dura pràcticament tot l'any, tancant-se de nit i obrint-se a l'alba. Les inflorescències en capítols fan de 3-5cm. d'ampla, d'un color groc ataronjat. Els fruits són aquenis encorbats, proveïts gairebé tots al dors d'unes ales membranoses o pues dorsals que alternen amb altres cimbiformes més curts, de forma navicular. L'olor que desprenen les flors és desagradable i el seu gust és amarg.

Es conrea molt sovint en els jardins dels quals escapa amb facilitat. S'usa com planta ornamental i des de fa segles és utilitzada com planta medicinal a causa de les seves qualitats terapèutiques. Floreix des d'abril fins a novembre.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'utilitza externament en forma d'infusions, tintures i pomades pel tractament d'inflamacions de la pell i les mucoses, ferides o processos de cicatrització tòrpida, contusions, furóncols, eritemes, faringitis, dermatitis i ulcus curis.

En la medicina popular s'ha utilitzat internament pel tractament d'amenorrees, dismenorrees, gastritis, espasmes del tub digestiu, úlceres gastroduodenals, colecistitis, angiocolitis cròniques, insuficiència hepàtica i migranyes, però aquests usos no tenen una base científica sòlida.

La comissió E la indica en un ús tòpic intern, per alteracions inflamatòries de les mucoses bucofaríngies i en ús extrem per ferides, inclús les de difícil cicatrització com el ulcus curis.

L'ESCOP (1996) la indica en inflamacions de la pell, mucoses i en ferides.

La calèndula també s'utilitza en l'àmbit de la cosmètica i dermofarmàcia, en cremes hidratants (productes solars pre i post exposició) ja que les saponines, les gomes i els mucílags tenen una gran capacitat humectant. El seu oli essencial es fa servir per preparar perfums d'aroma silvestre, encara que la seva olor no és molt agradable.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

La comissió E considera que la flor de calèndula té una acció antiinflamatòria i fortament cicatritzant quan s'aplica de forma tòpica. Amb extractes de la flor de calèndula, mostra una acció estimulant de la epitelització de les ferides i una activitat antiinflamatòria en edemes on intervé la prostaglandina (els triterpens, sobretot el faradiol, han demostrat ser els principis antiinflamatoris més importants).

En medicina popular s'utilitza per la seva acció antibacteriana i fungicida i antiespasmòdica. Se li atorga també una acció emmenagoga, com regulador dels períodes menstruals i calmant dels dolors propis. És un bon emol·lient, ja que suavitza, tonifica i hidrata la pell. De fet cada cop son mes els productes cosmètics que inclouen la Calendula officinalis entre els seus components. També s'ha considerat callicida ajudant a la desaparició de berrugues víriques de la pell, degut al seu contingut en àcid acetilsalicílic. És colerètica tot estimulant l'activitat hepàtica, especialment de la secreció biliar. També resulta eficaç en gastritis, gastroenteritis i vòmits per la seva acció antiulcerosa atès que ajudar a la cicatrització d'úlceres gàstriques.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Únicament el seu ús tòpic està contraindicat en pacients sensibles a les Asteràcies, ja que experimentalment s'ha vist una feble sensibilització de la pell, però no s'han registrat casos clars de dermatitis de contacte.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DIEC, a Optimot, Generalitat de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]