Convergència evolutiva: diferència entre les revisions
m Enllaços |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
Un exemple clàssic és l'[[ull]] dels [[cefalòpode]]s, [[vertebrat]]s i [[cnidari]]s. El seu darrer ancestre comú hauria tingut una simple taca fotoreceptiva però l'evolució de l'ull hauria portat a un refinament progressiu d'aquesta estructura. |
Un exemple clàssic és l'[[ull]] dels [[cefalòpode]]s, [[vertebrat]]s i [[cnidari]]s. El seu darrer ancestre comú hauria tingut una simple taca fotoreceptiva però l'evolució de l'ull hauria portat a un refinament progressiu d'aquesta estructura. |
||
La convergència evolutiva no sempre queda plasmada en òrgans concrets; per exemple, s'estima que la capacitat de produir verí ha evolucionat almenys una vintena de vegades entre els peixos.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Arbuckle|nom=Kevin|article=Radiating pain: venom has contributed to the diversification of the largest radiations of vertebrate and invertebrate animals|publicació=BMC Ecology and Evolution|url=https://bmcecolevol.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12862-021-01880-z|data=2021|cognom2=Harris|nom2=Richard J.|volum=21}}</ref> |
|||
Els trets que provenen de la convergència evolutiva s'anomenen anàlegs en contrast amb les estructures homòlogues que tenen un origen comú. |
Els trets que provenen de la convergència evolutiva s'anomenen anàlegs en contrast amb les estructures homòlogues que tenen un origen comú. |
Revisió del 00:35, 12 ago 2021
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).
La convergència evolutiva explica la semblança entre grups animals sense parentesc especial com taurons, dofins i ictiosaures. Un altre exemple és la semblança entre els cànids Canis lupus i Vulpes vulpes, ambdós placentaris, i el llop marsupial.
L'ala és un exemple de convergència evolutiva en acció. Malgrat que els seus ancestres comuns no tenien ales, els ocells i ratpenats en tenen, i són capaços d'un vol potent. Les ales són similars en construcció, a causa de condicions físiques que s'imposen sobre la forma de l'ala. Les ales són modificacions dels membres anteriors i posteriors.
Un exemple clàssic és l'ull dels cefalòpodes, vertebrats i cnidaris. El seu darrer ancestre comú hauria tingut una simple taca fotoreceptiva però l'evolució de l'ull hauria portat a un refinament progressiu d'aquesta estructura.
La convergència evolutiva no sempre queda plasmada en òrgans concrets; per exemple, s'estima que la capacitat de produir verí ha evolucionat almenys una vintena de vegades entre els peixos.[1]
Els trets que provenen de la convergència evolutiva s'anomenen anàlegs en contrast amb les estructures homòlogues que tenen un origen comú.
L'oposat a la convergència evolutiva és l'evolució divergent, on espècies relacionades tenen característiques diferents. Això pot passar per mutació a l'atzar.
Es pot distingir entre convergència evolutiva i l'evolució paral·lela aquesta ocorre quan dues espècies diferents evolucionen juntes al mateix temps i en el mateix espai i adquireixen característiques similars (per exemple en els cavalls i els Palaeotherium).
- ↑ Arbuckle, Kevin; Harris, Richard J. «Radiating pain: venom has contributed to the diversification of the largest radiations of vertebrate and invertebrate animals». BMC Ecology and Evolution, 21, 2021.