Loira: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75: Línia 75:


== Hidrologia ==
== Hidrologia ==
El [[règim pluvial]] del Loira és molt irregular, i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.<ref name="Bedon Malissard 2001 p. 15">{{cite book | last=Bedon | first=R. | last2=Malissard | first2=A. | title=La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines | publisher=Presses universitaires de Limoges | series=Caesarodunum (Limoges, France) | year=2001 | isbn=978-2-84287-177-2 | url=https://books.google.es/books?id=2lhBmFMRPKsC&pg=PA15 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=15}}</ref>
El [[règim pluvial]] del Loira és molt irregular,<ref name="Dufour Prevost Rochard Williot 2008 p. 183">{{cite book | last=Dufour | first=S. | last2=Prevost | first2=E. | last3=Rochard | first3=E. | last4=Williot | first4=P. | title=Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation) | publisher=Springer Netherlands | series=Developments in Hydrobiology | year=2008 | isbn=978-1-4020-8548-2 | url=https://books.google.es/books?id=9bqisSQgMrsC&pg=PA183 | access-date=2021-08-19 | page=183}}</ref> i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.<ref name="Bedon Malissard 2001 p. 15">{{cite book | last=Bedon | first=R. | last2=Malissard | first2=A. | title=La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines | publisher=Presses universitaires de Limoges | series=Caesarodunum (Limoges, France) | year=2001 | isbn=978-2-84287-177-2 | url=https://books.google.es/books?id=2lhBmFMRPKsC&pg=PA15 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=15}}</ref>


El riu està parcialment regulat per tres [[embassament]]s: Grangent<ref name="Guide du Routard de la visite dentreprise 2019 p. 38">{{cite book | title=Guide du Routard de la visite d'entreprise | publisher=Hachette Tourisme | year=2019 | isbn=978-2-01-627879-6 | url=https://books.google.es/books?id=9wsBEAAAQBAJ&pg=PA38 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=38}}</ref> i Villerest<ref name="Wells 2017 p. 100">{{cite book | last=Wells | first=M. | title=The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast | publisher=Cicerone Press | year=2017 | isbn=978-1-78362-489-8 | url=https://books.google.es/books?id=IdIkDwAAQBAJ&pg=PT100 | access-date=2021-08-19 | page=100}}</ref> al Loira i Naussac<ref name="Delafontaine 2016 p. 282">{{cite book | last=Delafontaine | first=B. | title=La Loire interdite | publisher=Publibook/Société écrivains | year=2016 | isbn=978-2-342-05059-2 | url=https://books.google.es/books?id=iekEDAAAQBAJ&pg=PA282 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=282}}</ref> a l'[[riu Alier|Alier]]. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre [[centrals nuclears]] que hi ha a la riba: Belleville,<ref name="Technip 1987 p. 13">{{cite book | last=Technip | first=E. | title=Guide international de l'énergie nucléaire | publisher=Ed. Technip | year=1987 | isbn=978-2-7108-0532-8 | url=https://books.google.es/books?id=dASQPl60EV0C&pg=PA13 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=13}}</ref> Chinon,<ref name="La Centrale nucléaire de Chinon 1959 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Chinon | publisher=impr. Braun et Cie | year=1959 | url=https://books.google.es/books?id=gXD3kwEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> Dampierre<ref name="Faburel 2004 p. ">{{cite book | last=Faburel | first=V. | title=Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire | publisher=EDF | year=2004 | url=https://books.google.es/books?id=zW95rgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> i Saint-Laurent.<ref name="La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux 1973 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux | publisher=Electricité de France | year=1973 | url=https://books.google.es/books?id=FRZhzgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref>
El riu està parcialment regulat per tres [[embassament]]s: Grangent<ref name="Guide du Routard de la visite dentreprise 2019 p. 38">{{cite book | title=Guide du Routard de la visite d'entreprise | publisher=Hachette Tourisme | year=2019 | isbn=978-2-01-627879-6 | url=https://books.google.es/books?id=9wsBEAAAQBAJ&pg=PA38 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=38}}</ref> i Villerest<ref name="Wells 2017 p. 100">{{cite book | last=Wells | first=M. | title=The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast | publisher=Cicerone Press | year=2017 | isbn=978-1-78362-489-8 | url=https://books.google.es/books?id=IdIkDwAAQBAJ&pg=PT100 | access-date=2021-08-19 | page=100}}</ref> al Loira i Naussac<ref name="Delafontaine 2016 p. 282">{{cite book | last=Delafontaine | first=B. | title=La Loire interdite | publisher=Publibook/Société écrivains | year=2016 | isbn=978-2-342-05059-2 | url=https://books.google.es/books?id=iekEDAAAQBAJ&pg=PA282 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=282}}</ref> a l'[[riu Alier|Alier]]. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre [[centrals nuclears]] que hi ha a la riba: Belleville,<ref name="Technip 1987 p. 13">{{cite book | last=Technip | first=E. | title=Guide international de l'énergie nucléaire | publisher=Ed. Technip | year=1987 | isbn=978-2-7108-0532-8 | url=https://books.google.es/books?id=dASQPl60EV0C&pg=PA13 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=13}}</ref> Chinon,<ref name="La Centrale nucléaire de Chinon 1959 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Chinon | publisher=impr. Braun et Cie | year=1959 | url=https://books.google.es/books?id=gXD3kwEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> Dampierre<ref name="Faburel 2004 p. ">{{cite book | last=Faburel | first=V. | title=Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire | publisher=EDF | year=2004 | url=https://books.google.es/books?id=zW95rgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> i Saint-Laurent.<ref name="La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux 1973 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux | publisher=Electricité de France | year=1973 | url=https://books.google.es/books?id=FRZhzgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref>

Revisió del 22:29, 19 ago 2021

Infotaula de geografia físicaLoira
Loire (francès)
Liger (bretó)
Leir o Léger (occità)
Imatge
El Loira a Orleans
TipusRiu principal Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaFrança Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1.408 m
Entitat territorial administrativaAlier (França), Ardecha (França), Cher (França), Indre i Loira (França), Loir i Cher (França), Loira (França), Alt Loira (França), Loira Atlàntic (França), Loiret (França), Maine i Loira (França), Nièvre (França) i Saona i Loira (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Eulàlia, (Vivarès)
Final
Entitat territorial administrativaLoira Atlàntic (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant-Nazer, a l'Atlàntic
Desembocaduragolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 50′ 18″ N, 4° 13′ 33″ E / 44.8382°N,4.2257°E / 44.8382; 4.2257
47° 17′ 03″ N, 2° 10′ 23″ O / 47.2841°N,2.173°O / 47.2841; -2.173
Afluent
98
Conca hidrogràficaconca del Loira Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.012  cm (Llargada
TravessaRoine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira
Superfície117.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica117.356 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabala Nantes 903

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. La seva desembocadura és devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1]

Geografia

Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts

El Loira té l'origen a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a 1.408 msnm. Els inicis són una multitud de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[2]

De la font a Orleans

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[3] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.

La vall del Loira

La vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura

El Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

Hidrologia

El règim pluvial del Loira és molt irregular,[13] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[14]

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[15] i Villerest[16] al Loira i Naussac[17] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[18] Chinon,[19] Dampierre[20] i Saint-Laurent.[21]

Les crescudes del Loira[22]

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[23]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loira
  1. Société d'émulation du Doubs. Mémoires (en francès), 1864, p. 3-PA266. 
  2. Touchard-Lafosse, G. La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan (en francès). Lecesne, 1851, p. 4 (La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan). 
  3. Ruck, A. France on Two Wheels. Short Books, 2011, p. 43. ISBN 978-1-78072-058-6. 
  4. Du Lac de la Tour d'Aurec, H. Histoire du département de la Haute-Loire, (Vélai), Canton du Puy (en francès). J.B. La Combe, 1813, p. 44. 
  5. Chassaing, A. Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire (en francès). Publications de l'Université de Saint-Etienne, 2003, p. 307 (Collection IERP et La Diana). ISBN 978-2-86272-313-6. 
  6. Garrett, M. The Loire: A Cultural History. Oxford University Press, 2010, p. 2 (Landscapes of the imagination). ISBN 978-0-19-976839-4. 
  7. Library of Congress. Library of Congress Subject Headings. Library of Congress, 2002, p. 237. 
  8. Denaix, M.A.. Géographie prototype de la France, contenant des éléments d'analyse naturelle applicables à tous les états. Ouvrage accompagné d'une carte coloriée (en francès), 1841, p. 32. 
  9. Karl Baedeker (Firm). South-western France, from the Loire and the Rhone to the Spanish Frontier: Handbook for Travellers. K. Baedeker, 1895, p. 286 (Baedeker's Reisehandbücher). 
  10. United States. Office of Geography. France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names. The Office, 1964, p. 527 (France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names). 
  11. Gaume, M. Les inspirations et les sources de l'œuvre d'Honoré d'Urfé (en francès). Centre d'études foréziennes, 1977, p. 182 (Centre d'Etudes Foréziennes: Thèses et mémoires). ISBN 978-2-85145-032-6. 
  12. Lecoq, H. L'eau sur le plateau central de la France (en francès), 1871, p. 77. 
  13. Dufour, S.; Prevost, E.; Rochard, E. [et al.].. Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation). Springer Netherlands, 2008, p. 183 (Developments in Hydrobiology). ISBN 978-1-4020-8548-2. 
  14. Bedon, R.; Malissard, A. La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines (en francès). Presses universitaires de Limoges, 2001, p. 15 (Caesarodunum (Limoges, France)). ISBN 978-2-84287-177-2. 
  15. Guide du Routard de la visite d'entreprise (en francès). Hachette Tourisme, 2019, p. 38. ISBN 978-2-01-627879-6. 
  16. Wells, M. The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast. Cicerone Press, 2017, p. 100. ISBN 978-1-78362-489-8. 
  17. Delafontaine, B. La Loire interdite (en francès). Publibook/Société écrivains, 2016, p. 282. ISBN 978-2-342-05059-2. 
  18. Technip, E. Guide international de l'énergie nucléaire (en francès). Ed. Technip, 1987, p. 13. ISBN 978-2-7108-0532-8. 
  19. La Centrale nucléaire de Chinon (en francès). impr. Braun et Cie, 1959. 
  20. Faburel, V. Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire (en francès). EDF, 2004. 
  21. La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux (en francès). Electricité de France, 1973. 
  22. Giret, A. Les crues sur la Loire: et ses affluents - 1856 et 2016 (en francès). Editions L'Harmattan, 2018, p. 215. ISBN 978-2-14-007854-5. 
  23. Banque Hydro - Station M8420010 - El Loira a Sant-Nazer (opció Synthèse)

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina