Loira: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 75: Línia 75:


== Hidrologia ==
== Hidrologia ==
El [[règim pluvial]] del Loira és molt irregular, i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.<ref name="Bedon Malissard 2001 p. 15">{{cite book | last=Bedon | first=R. | last2=Malissard | first2=A. | title=La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines | publisher=Presses universitaires de Limoges | series=Caesarodunum (Limoges, France) | year=2001 | isbn=978-2-84287-177-2 | url=https://books.google.es/books?id=2lhBmFMRPKsC&pg=PA15 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=15}}</ref>
El [[règim pluvial]] del Loira és molt irregular,<ref name="Dufour Prevost Rochard Williot 2008 p. 183">{{cite book | last=Dufour | first=S. | last2=Prevost | first2=E. | last3=Rochard | first3=E. | last4=Williot | first4=P. | title=Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation) | publisher=Springer Netherlands | series=Developments in Hydrobiology | year=2008 | isbn=978-1-4020-8548-2 | url=https://books.google.es/books?id=9bqisSQgMrsC&pg=PA183 | access-date=2021-08-19 | page=183}}</ref> i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.<ref name="Bedon Malissard 2001 p. 15">{{cite book | last=Bedon | first=R. | last2=Malissard | first2=A. | title=La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines | publisher=Presses universitaires de Limoges | series=Caesarodunum (Limoges, France) | year=2001 | isbn=978-2-84287-177-2 | url=https://books.google.es/books?id=2lhBmFMRPKsC&pg=PA15 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=15}}</ref>


El riu està parcialment regulat per tres [[embassament]]s: Grangent<ref name="Guide du Routard de la visite dentreprise 2019 p. 38">{{cite book | title=Guide du Routard de la visite d'entreprise | publisher=Hachette Tourisme | year=2019 | isbn=978-2-01-627879-6 | url=https://books.google.es/books?id=9wsBEAAAQBAJ&pg=PA38 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=38}}</ref> i Villerest<ref name="Wells 2017 p. 100">{{cite book | last=Wells | first=M. | title=The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast | publisher=Cicerone Press | year=2017 | isbn=978-1-78362-489-8 | url=https://books.google.es/books?id=IdIkDwAAQBAJ&pg=PT100 | access-date=2021-08-19 | page=100}}</ref> al Loira i Naussac<ref name="Delafontaine 2016 p. 282">{{cite book | last=Delafontaine | first=B. | title=La Loire interdite | publisher=Publibook/Société écrivains | year=2016 | isbn=978-2-342-05059-2 | url=https://books.google.es/books?id=iekEDAAAQBAJ&pg=PA282 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=282}}</ref> a l'[[riu Alier|Alier]]. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre [[centrals nuclears]] que hi ha a la riba: Belleville,<ref name="Technip 1987 p. 13">{{cite book | last=Technip | first=E. | title=Guide international de l'énergie nucléaire | publisher=Ed. Technip | year=1987 | isbn=978-2-7108-0532-8 | url=https://books.google.es/books?id=dASQPl60EV0C&pg=PA13 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=13}}</ref> Chinon,<ref name="La Centrale nucléaire de Chinon 1959 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Chinon | publisher=impr. Braun et Cie | year=1959 | url=https://books.google.es/books?id=gXD3kwEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> Dampierre<ref name="Faburel 2004 p. ">{{cite book | last=Faburel | first=V. | title=Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire | publisher=EDF | year=2004 | url=https://books.google.es/books?id=zW95rgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> i Saint-Laurent.<ref name="La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux 1973 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux | publisher=Electricité de France | year=1973 | url=https://books.google.es/books?id=FRZhzgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref>
El riu està parcialment regulat per tres [[embassament]]s: Grangent<ref name="Guide du Routard de la visite dentreprise 2019 p. 38">{{cite book | title=Guide du Routard de la visite d'entreprise | publisher=Hachette Tourisme | year=2019 | isbn=978-2-01-627879-6 | url=https://books.google.es/books?id=9wsBEAAAQBAJ&pg=PA38 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=38}}</ref> i Villerest<ref name="Wells 2017 p. 100">{{cite book | last=Wells | first=M. | title=The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast | publisher=Cicerone Press | year=2017 | isbn=978-1-78362-489-8 | url=https://books.google.es/books?id=IdIkDwAAQBAJ&pg=PT100 | access-date=2021-08-19 | page=100}}</ref> al Loira i Naussac<ref name="Delafontaine 2016 p. 282">{{cite book | last=Delafontaine | first=B. | title=La Loire interdite | publisher=Publibook/Société écrivains | year=2016 | isbn=978-2-342-05059-2 | url=https://books.google.es/books?id=iekEDAAAQBAJ&pg=PA282 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=282}}</ref> a l'[[riu Alier|Alier]]. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre [[centrals nuclears]] que hi ha a la riba: Belleville,<ref name="Technip 1987 p. 13">{{cite book | last=Technip | first=E. | title=Guide international de l'énergie nucléaire | publisher=Ed. Technip | year=1987 | isbn=978-2-7108-0532-8 | url=https://books.google.es/books?id=dASQPl60EV0C&pg=PA13 | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=13}}</ref> Chinon,<ref name="La Centrale nucléaire de Chinon 1959 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Chinon | publisher=impr. Braun et Cie | year=1959 | url=https://books.google.es/books?id=gXD3kwEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> Dampierre<ref name="Faburel 2004 p. ">{{cite book | last=Faburel | first=V. | title=Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire | publisher=EDF | year=2004 | url=https://books.google.es/books?id=zW95rgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref> i Saint-Laurent.<ref name="La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux 1973 p. ">{{cite book | title=La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux | publisher=Electricité de France | year=1973 | url=https://books.google.es/books?id=FRZhzgEACAAJ | language=fr | access-date=2021-08-19 | page=}}</ref>

Revisió del 22:29, 19 ago 2021

Infotaula de geografia físicaLoira
Loire (francès)
Liger (bretó)
Leir o Léger (occità)
Imatge
El Loira a Orleans
TipusRiu principal Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaFrança Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1.408 m
Entitat territorial administrativaAlier (França), Ardecha (França), Cher (França), Indre i Loira (França), Loir i Cher (França), Loira (França), Alt Loira (França), Loira Atlàntic (França), Loiret (França), Maine i Loira (França), Nièvre (França) i Saona i Loira (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Eulàlia, (Vivarès)
Final
Entitat territorial administrativaLoira Atlàntic (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant-Nazer, a l'Atlàntic
Desembocaduragolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 50′ 18″ N, 4° 13′ 33″ E / 44.8382°N,4.2257°E / 44.8382; 4.2257
B 47° 17′ 03″ N, 2° 10′ 23″ O / 47.2841°N,2.173°O / 47.2841; -2.173
Afluent
98
Conca hidrogràficaconca del Loira Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.012  cm (Llargada) 
TravessaRoine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira
Superfície117.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica117.356 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabala Nantes 903

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. La seva desembocadura és devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1]

Geografia

Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts

El Loira té l'origen a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a 1.408 msnm. Els inicis són una multitud de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[2]

De la font a Orleans

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[3] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.

La vall del Loira

La vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura

El Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

Hidrologia

El règim pluvial del Loira és molt irregular,[13] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[14]

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[15] i Villerest[16] al Loira i Naussac[17] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[18] Chinon,[19] Dampierre[20] i Saint-Laurent.[21]

Les crescudes del Loira[22]

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[23]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loira
  1. ↑ Société d'émulation du Doubs. Mémoires (en francès), 1864, p. 3-PA266. 
  2. ↑ Touchard-Lafosse, G. La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan (en francès). Lecesne, 1851, p. 4 (La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan). 
  3. ↑ Ruck, A. France on Two Wheels. Short Books, 2011, p. 43. ISBN 978-1-78072-058-6. 
  4. ↑ Du Lac de la Tour d'Aurec, H. Histoire du département de la Haute-Loire, (Vélai), Canton du Puy (en francès). J.B. La Combe, 1813, p. 44. 
  5. ↑ Chassaing, A. Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire (en francès). Publications de l'Université de Saint-Etienne, 2003, p. 307 (Collection IERP et La Diana). ISBN 978-2-86272-313-6. 
  6. ↑ Garrett, M. The Loire: A Cultural History. Oxford University Press, 2010, p. 2 (Landscapes of the imagination). ISBN 978-0-19-976839-4. 
  7. ↑ Library of Congress. Library of Congress Subject Headings. Library of Congress, 2002, p. 237. 
  8. ↑ Denaix, M.A.. Géographie prototype de la France, contenant des éléments d'analyse naturelle applicables à tous les états. Ouvrage accompagné d'une carte coloriée (en francès), 1841, p. 32. 
  9. ↑ Karl Baedeker (Firm). South-western France, from the Loire and the Rhone to the Spanish Frontier: Handbook for Travellers. K. Baedeker, 1895, p. 286 (Baedeker's Reisehandbücher). 
  10. ↑ United States. Office of Geography. France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names. The Office, 1964, p. 527 (France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names). 
  11. ↑ Gaume, M. Les inspirations et les sources de l'œuvre d'Honoré d'Urfé (en francès). Centre d'études foréziennes, 1977, p. 182 (Centre d'Etudes Foréziennes: Thèses et mémoires). ISBN 978-2-85145-032-6. 
  12. ↑ Lecoq, H. L'eau sur le plateau central de la France (en francès), 1871, p. 77. 
  13. ↑ Dufour, S.; Prevost, E.; Rochard, E. [et al.].. Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation). Springer Netherlands, 2008, p. 183 (Developments in Hydrobiology). ISBN 978-1-4020-8548-2. 
  14. ↑ Bedon, R.; Malissard, A. La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines (en francès). Presses universitaires de Limoges, 2001, p. 15 (Caesarodunum (Limoges, France)). ISBN 978-2-84287-177-2. 
  15. ↑ Guide du Routard de la visite d'entreprise (en francès). Hachette Tourisme, 2019, p. 38. ISBN 978-2-01-627879-6. 
  16. ↑ Wells, M. The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast. Cicerone Press, 2017, p. 100. ISBN 978-1-78362-489-8. 
  17. ↑ Delafontaine, B. La Loire interdite (en francès). Publibook/Société écrivains, 2016, p. 282. ISBN 978-2-342-05059-2. 
  18. ↑ Technip, E. Guide international de l'énergie nucléaire (en francès). Ed. Technip, 1987, p. 13. ISBN 978-2-7108-0532-8. 
  19. ↑ La Centrale nucléaire de Chinon (en francès). impr. Braun et Cie, 1959. 
  20. ↑ Faburel, V. Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire (en francès). EDF, 2004. 
  21. ↑ La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux (en francès). Electricité de France, 1973. 
  22. ↑ Giret, A. Les crues sur la Loire: et ses affluents - 1856 et 2016 (en francès). Editions L'Harmattan, 2018, p. 215. ISBN 978-2-14-007854-5. 
  23. ↑ Banque Hydro - Station M8420010 - El Loira a Sant-Nazer (opció Synthèse)

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Loira&oldid=28056562»