Gran reemplaçament: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «El gran reemplazo»
(Cap diferència)

Revisió del 13:32, 21 abr 2022

El gran reemplaçament[1][2] o la gran substitució[3][4] (Le grand remplacement en francès) és una teoria conspirativa d'extrema dreta, segons la qual els francesos blancs catòlics i la població blanca cristiana europea en general, està sent sistemàticament reemplaçada amb pobles no europeus, específicament àrabs, berbers, llevantins, nord-africans i subsaharians, a través de la migració massiva i el creixement demogràfic.[5][6][7][8][9][10][10][11] Associa la presència de musulmans a França amb un potencial perill i destrucció de la cultura i civilització franceses.[12]

Usualment culpa a una elit global i liberal, com Brussel·les i la Unió Europea, de dirigir un complot o mecanisme per a dur a terme el reemplaçament dels pobles europeus.[9]

Va ser popularitzada per Renaud Camus. Aquest concepte de reemplaçament, o el de genocidi blanc, s'ha replicat a través de la retòrica de diversos moviments d'extrema dreta a Occident.[13] Entre els seus principals promotors no sols estan els partits populistes de dreta, sinó també una àmplia xarxa de moviments socials (per exemple Pegida), grupuscles ideològics (per exemple Els Identitaires), bloguers (per exemple Fjordman i Lauren Southern[14]) i periodistes (per exemple Eric Zemmour, qui es va presentar a les eleccions presidencials franceses de 2022).[15] Importants llocs web de dretes, com ara Gates of Vienna, Politically Incorrect i France de Souche, han ofert als bloguers plataformes per a difondre aquesta teoria.[16]

Història

La teoria conspirativa del gran reemplaçament es remunta a la novel·la de 1973 El campament dels sants, (Le Camp des Saints) de Jean Raspail, on es descriu el col·lapse de la cultura occidental a causa d'un "sisme submarí" migratori del Tercer Món. La novel·la, al costat de la teoria d'Eurabia desenvolupada per l'escriptora suísso-israeliana Bat Ye'or el 2005, va establir les bases sobre les quals Renaud Camus va escriure i va presentar el seu llibre El gran reemplaçament el 2012.[17] Atribuït com el "pare de la doctrina del gran reemplaçament" pel Southern Poverty Law Center, Camus va afirmar que: «el gran reemplaçament és molt senzill, tens un poble, i en el lapse d'una generació tens a un poble diferent». Camus ha argumentat que la cultura d'Europa, la seva civilització i identitat estan en perill de ser avassallades per la migració massiva, especialment musulmana, i per tant reemplaçada físicament.

Encara que circulava en cercles neofeixistes des de feia temps, la teoria conspirativa del gran reemplaçament es va difondre entre l'extrema dreta europea sobretot a partir de la crisi dels refugiats de 2015, convertint-se en una altra de les guerres culturals que estava duent a terme per a intentar aconseguir l'hegemonia ideològica. Va ser llavors quan es va afegir un nou element: que darrere de l'operació del «gran reemplaçament» estava el financer jueu d'origen hongarès George Soros, amb el que d'aquesta forma s'unien islamofòbia i antisemitisme. La teoria va ser citada pels principals líders de la ultradreta europea com Marine Le Pen, Matteo Salvini o Viktor Orban, així com pels dirigents de l'alt-right estatunidenca.[18]

Atacs contra musulmans

Brenton Tarrant, el australiano que perpetró los atentados de Christchurch de 2019 en Nueva Zelanda, era un seguidor de esta teoría conspirativa y tituló con este nombre a su manifiesto publicado en la Web.[19]

Referencias

  1. ↑ Martínez, Josefina Luzuriaga; Leiva. Patriarcado y capitalismo: Feminismo, clase y diversidad (en castellà). Ediciones AKAL, 2019-11-18, p. 56. ISBN 978-84-460-4832-9. 
  2. ↑ Stefanoni, Pablo. ¿La rebeldía se volvió de derecha?: Cómo el antiprogresismo y la anticorrección política están construyendo un nuevo sentido común (y por qué la izquierda debería tomarlos en serio) (en castellà). Siglo XXI Editores, 2021-01-21, p. 122. ISBN 978-987-801-053-3. 
  3. ↑ Murray, Douglas. La extraña muerte de Europa: Identidad, Inmigración, Islam (en castellà). EDAF, 2019-10-15, p. 127. ISBN 978-84-414-3988-7. 
  4. ↑ Traverso, Enzo. Las nuevas caras de la derecha: Conversaciones con Régis Meyran (en castellà). Siglo XXI Editores, 2019-11-20, p. 27. ISBN 978-987-629-815-5. 
  5. ↑ Froio, Caterina «Race, Religion, or Culture? Framing Islam between Racism and Neo-Racism in the Online Network of the French Far Right». Perspectives on Politics, 16, 3, 21-08-2018, pàg. 696–709. DOI: 10.1017/S1537592718001573. «...the conspiracy theory of the Grand remplacement (Great replacement) positing the 'Islamo-substitution' of biologically autochthonous populations in the French metropolitan territory, by Muslim minorities mostly coming from sub-Saharan Africa and the Maghreb»
  6. ↑ Sowerwine, Charles «The Far Right in a Neo-Liberal Age: Pessimism, Sexism and Racism in Modern French Thought». French History & Civilization, 7, 2017, pàg. 190–203 [Consulta: 24 setembre 2018]. «...the Grand Remplacement (Great Replacement), a lunar right - or is the term now "alt right?" - conspiracy theory about a plot to effect "the progressive replacement, over a few decades, of the historic population of our country by immigrants, the vast majority of them non-European.»
  7. ↑ Plenel, Edwy. For the Muslims: Islamophobia in France. Verso Books, 28 de junio de 2016. ISBN 978-1-78478-488-1. 
  8. ↑ Sowerwine, Charles. France since 1870: Culture, Politics and Society. Londres: Palgrave, 2018, p. 460. ISBN 978-1-137-40611-8. OCLC 1051356006. «Zemmour flirted with a far-right conspiracy theory; the Grand remplacement (Great Replacement)» 
  9. ↑ 9,0 9,1 Baldauf, Johannes. Toxische Narrative: Monitoring rechts-alternativer Akteure (en neerlandés). Berlín: Amadeu Antonio Stiftung, 2017, p. 11. ISBN 978-3-940878-29-8. OCLC 1042949000. «...this narrative is highly compatible with concrete conspiracy narratives about how this replacement is desired and planned, either by 'the politicians' or 'the elite,' which-ever connotes Jewishness more effectively.» 
  10. ↑ 10,0 10,1 «A campaign to deconstruct conspiracy discourse on the Internet». La Croix, 26 enero 2018.
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Deutsche Welle
  12. ↑ «Marine Le Pen adviser found guilty of inciting hatred against Muslims». The Independent, 25-04-2017.
  13. ↑ Bergmann, Eirikur. Conspiracy & Populism: The Politics of Misinformation. Cham, Suiza: Palgrave Macmillan, 2018, p. 127. ISBN 978-3-319-90359-0. OCLC 1049171816. 
  14. ↑ Lauren Southern 2017 https://www.youtube.com/watch?v=OTDmsmN43NA&t=
  15. ↑ «Generation Identity: Far-right group sending UK recruits to military-style training camps in Europe». The Independent, 09-11-2017.
  16. ↑ Betz, Hans-Georg. «The Radical Right and Populism». A: Oxford Handbooks Online. 1. Oxford University Press, 5 de febrero de 2018. DOI 10.1093/oxfordhb/9780190274559.013.5. ISBN 9780190644185. 
  17. ↑ Ait Abdeslam, Abderrahim «The vilification of Muslim diaspora in French fictional novels: 'Soumission' (2015) and 'Petit Frère' (2008) as case studies». Journal of Multicultural Discourses, 13, 3, 28-08-2018, pàg. 1–11. DOI: 10.1080/17447143.2018.1511717.
  18. ↑ Forti, 2021, p. 166-167.
  19. ↑ McAuley, James «Renaud Camus's ideas may have inspired the Christchurch mosque slayings in New Zealand». Washington Post, 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].

Bibliografía

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_reemplaçament&oldid=30070407»