George Soros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
George Soros

Soros mentre parla a Malaisia
Naixement 12 d'agost de 1930 (1930-08-12) (84 anys)
Budapest, Hongria Hongria
Residència Estats Units Estats Units
Nacionalitat estatunidenca
Educació London School of Economics
Ocupació emprenedor, polític, filòsof, filàntrop
Religió ateu
Fills Robert, Andrea, Jonathan, Alexander, Gregory
Lloc web
http://www.georgesoros.com/

George Soros (nascut el 12 d'agost de 1930 a Budapest, com a Schwartz György), és un emprenedor financer, inversionista i activista polític, d'origen hongarès i nacionalitat estatunidenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Soros és actualment president del Soros Fund Management i de l''Open Society Institute i també ex-membre del Consell d'administració del Council on Foreign Relations. El seu suport al moviment sindical polonès Solidarnosc, i els suport a l'organització txecoslovaca per a la tutel·la dels drets humans Carta 77 (manifest del 6 de gener de 1977 per a una liberalització del règim), han contribuït a la desaparició del domini de la Unió Soviètica en aquests països. El seu finançament i organització de la Revolució Rosa a Geòrgia s'ha considerat crucial per a l'èxit, tant per parts dels observadors russos com dels occidentals. No obstant això, Soros ha dit que el seu paper s'ha "exagerat en gran mesura". Als EUA és conegut per haver prodigat grans sumes de diners als opositors de George W. Bush durant la darrera elecció presidencial. Va recolzar el demòcrata Barack Obama a les eleccions presidencials dels Estats Units del 2008.

L'ex-president de la Reserva federal, Paul Volcker, va escriure en la introducció de "L'alquímia de les finances" un llibre publicat per Soros el 2003: "George Soros ha deixat una marca en l'enorme èxit com un especulador, prou savi com per retirar-se de manera substancial, fins i tot quan encara el joc li era favorable. La major part dels seus guanys enormes es destinen ara a ajudar els països emergents en la transició per convertir-se en la "societat oberta" oberta no només en el sentit de la llibertat de comerç, sinó també tolerant cap a les noves idees i enfocaments diferents del pensament i el comportament."

És un dels patrocinadors dels moviments revolucionaris a Ucraïna, Geòrgia i fins i tot Bielorússia.

Família[modifica | modifica el codi]

Soros ha estat casat amb Annaliese Witschak i amb Susan Weber Soros. Té cinc fills: Robert, Andrea, Jonathan (de la seva primera esposa, Annaliese) Alexander i Gregory (de la seva segona dona, Susan) El seu germà gran, Paul, és un enginyer i també un filantrop ben conegut, empresari i persona de l'alta societat de Nova York.

Els primers anys de vida[modifica | modifica el codi]

George Soros és fill de l'escriptor esperantista hebreu Tivadar Schwartz (Tivadar Soros). Nascut Schwartz, el seu nom va ser hongaresitzat per assonància i no per traducció (Schwartz en alemany significa «negre»)

Tenia 13 anys quan l'Alemanya Nazi va conquerir Hongria el 19 de març de 1944, i va començar a exterminar més de 500.000 jueus hongaresos[1] (aproximadament dos terços de la població) A l'any següent, Soros va sobreviure a la Batalla de Budapest, en què les forces soviètiques i nazis van lluitar casa a casa a la ciutat. El pare de George, Tivadar, descriu en el seu llibre Mascarada ĉirkaŭ la morto (en esperanto, (Mascarada al voltant de la mort) com s'ho van fer per sobreviure als feixistes hongaresos, i va ajudar tantes persones a fugir.

La primera operació comercial de George es va dur a terme durant la "super-inflació" hongaresa dels anys 1945-46.

El 1946, George es va escapar del seu país sota l'ocupació soviètica gràcies a la seva participació en un congrés de joves esperantistes a Occident.

A Soros el van ensenyar a parlar esperanto des del seu naixement, i per tant pot ser considerada com una de les poques persones que té com a idioma natiu l'esperanto.

Soros va emigrar a Anglaterra el 1947 i es va graduar a la London School Of Economics el 1952. El 1956 es va traslladar als Estats Units. Va dir que la seva intenció era guanyar prou diners a Wall Street com per poder-se guanyar la vida com a escriptor i filòsof. La seva riquesa va ser estimada per la revista Forbes en 2011 en 14.500.000.000 de dòlars USA[2]

Soros (esquerra) parla amb James H. Billington

Negocis[modifica | modifica el codi]

Soros és el fundador del Soros Fund Management. El 1970 va ser un dels co-fundadors del Quantum Fund amb Jim Rogers. El fons va tenir un rendiment de 3.365% en els 10 anys posteriors. (42,5 % cada any, durant 10 anys) i va crear la base de la fortuna de Soros. El 2008 la premsa italiana va assenyalar el nom de Soros en un presumpte acord per adquirir l' AS Roma.[3] Sempre d'acord amb alguns diaris, l'assumpte sembla que es va esfumar l'abril del mateix any, després de la marxa d'un misteriós consorci àrab disposat a augmentar l'oferta per a la compra del club.

Durant una conferència a Roma, el 16 de setembre del 2008. per promoure la integració dels romanís a la Unió Europea, a una pregunta específica respecte al seu interès en l'AS Roma, Soros va respondre així:

« és curiós que hi hagi hagut molta més publicitat pel meu suposat interès per l'equip de futbol de la Roma, que és igual a zero, que pels meus esforços dedicats a la causa del poble romaní[4] »

Especulació monetària[modifica | modifica el codi]

El Dimecres Negre del 16 de setembre de 1992, Soros va esdevenir sobtadament famós quan va vendre poc més de 10.000 milions de dòlars en lliures esterlines, aprofitant-se de la resistència per part del Banc d'Anglaterra a elevar els seus tipus d'interès a nivells comparables amb els d'altres països (el Sistema Monetari Europeu), o sigui deixar que el tipus de canvi de la moneda fluctués. Al final, el Banc d'Anglaterra es va veure obligat a treure la lliura esterlina del Sistema Monetari Europeu i la va haver de devaluar un 20%l la lliura esterlina. En tot aquest procés, es calcula que Soros va guanyar prop de 1100 milions de dòlars. A partir d'aquest moment va ser conegut com a "l'home que va destruir el Banc d'Anglaterra."[5]

El diari The Times, del dilluns 26 d'octubre de 1992 va informar del comentari de Soros: "La nostra exposició durant el Dimecres Negre va haver de ser de gairebé 10.000 milions de dòlars. Havíem previst un guany superior. De fet, quan Norman Lamont (Ministre d'Hisenda del Regne Unit) va dir just abans de la devaluació que es necessitava un préstec de prop de 15.000 milions de dòlars per defensar la lliura esterlina, vam estar contents perquè era més o menys la quantitat que volíem vendre"

El 1997 durant la crisi financera del sud-est asiàtic l'aleshores primer ministre de Malàisia, Mahathir bin Mohamad, va acusar Soros de voler la depreciació de la moneda malaia, el voluntat de la depreciació de la moneda de Malàisia, el ringgit,[6] tot i que posteriorment, el 2006, es va reunir amb Soros i va admetre que aquest no havia estat el responsable de la crisi.[7] Al seu llibre La crisi del capitalisme global. La societat oberta en perill. Soros explica quin va ser el seu paper en aquesta crisi:

La crisi financera que es va originar a Tailàndia el 1997 va ser particularment desconcertant pel seu abast i la seva gravetat .... A principis de 1997, estava clar per Soros Fund Management que la discrepància entre la balança comercial i el compte de capital s'estava convertint en insostenible. Vam vendre a curt ell baht tailandès i el ringgit de Malàisia a principis de 1997 amb venciments que van des de sis mesos a un any. (És a dir, que va entrar en els contractes per lliurar en dates futures, uns bahts tailandesos i uns ringgits malais que no posseeïem en aquell moment.) Posteriorment, el primer ministre de Malàisia Mahathir em va acusar de causar la crisi, una acusació totalment infundada. Nosaltres no vam ser els venedors de moneda durant o diversos mesos abans de la crisi, al contrari, vam ser els compradors quan les monedes va començar a declinar - que estaven comprant ringgits en adonar-nos dels beneficis de la nostra especulació anterior. (Molt i molt abans, com es va veure després, vam deixar la major part del guany potencial a la taula perquè teníem por que Mahathir no imposés controls de capital. Així ho va fer, però molt més tard.)[8]

Acusació d'abús d'informació privilegiada[modifica | modifica el codi]

En 1988 va ser convidat a participar en un canvi en la gestió d'un banc francès. Es va negar a participar en l'oferta, però més tard va comprar una porció relativament petita de les accions de la companyia. Catorze anys després, el 2002 un tribunal francès el va condemnar per abús d'informació privilegiada i una multa de 2 milions de dòlars. Soros va negar les acusacions i va dir que la notícia de la gestió del canvi era pública. Després de diverses apel·lacions, va ser condemnat per un tribunal francès el juny del 2006 a pagar una multa de $ 2.300.000.

Filantropia[modifica | modifica el codi]

Soros va començar les seves activitats com a filantrop des dels anys setanta, oferint fons per ajudar els estudiants negres de la Universitat de Ciutat del Cap a la Sud-àfrica de l'apartheid i ajudant també els moviments dissidents de dins del Teló d'acer. El finançament filantròpic de Soros a l'Europa de l'Est, en la seva major part, es va dur a terme a través de l'Open Society Institute (OSI) i la Fundació Soros, que en alguns casos operava amb un altre nom, com ara la Fundació Stefan Batory de Polònia.

Fins a l'any 2003 s'estima que havia donat una xifra de 4 mil milions de dòlars[9]

L'OSI diu que ha gastat prop de 400 milions de dòlars anuals en els darrers anys. Els projectes més importants han inclòs les ajudes a investigadors i universitats de l'Europa Central i Oriental i l'ajuda als civils durant el setge de Sarajevo. Soros també va fer una donació de 420 milions d'euros a la Central European University (CEU)[10]

Ha rebut doctorats honoris causa per la New School for Social Research (Nova York), la Universitat d'Oxford el 1980, la Universitat d'Economia de Budapest i la Universitat Yale el 1991. Soros també ha estat guardonat amb el premi Yale International Center for Finance Award de la Yale School of Management el 2000 i un doctorat honoris causa, el més alt honor de la Universitat de Bolonya el 1995.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Soros té un gran interès en la filosofia i la seva visió filosòfica està fortament influenciada per Karl Popper, el seu professor a la London School of Economics. El seu Open Society Institute porta el nom de l'obra en dos volums de Popper: The Open Society and Its Enemies ("La societat oberta i els seus enemics") Això que molts consideren la certesa de Soros en les seves creences polítiques, però, irònicament, sembla estar en conflicte amb el racionalisme crític exposat per Popper.

Ell va popularitzar conceptes com el de "desequilibri dinàmic" "desequilibri estàtic" i "condicions properes a l'equilibri. Tot i que els seus escrits es van centrar en particular en el concepte de "reflexivitat."

Malgrat la seva activitat d'inversor i especulador monetari (la seva fortuna l'any 2004 va ser estimada en 7 mil milions de dòlars), sosté que el sistema actual d'especulació financera és un parany per al sa desenvolupament econòmic en molts països subdesenvolupats.

Soros identifica la font de molts problemes de la vida contemporània en el que ell defineix com el fonamentalisme de mercat. La seva visió tan crítica de molts aspectes de la globalització han fet d'ell una figura polèmica.

Per a Victor Niederhoffer: "Per sobre de tot, George creia fins i tot en una economia mixta, en la qual hi operaria una forta autoritat central, la tasca de la qual seria la de corregir les distorsions causades per un excessiu individualisme."[11]

Soros fa una distinció entre ser un operador en el mercat i el treball per canviar les regles que els operadors han de seguir. Sembla no tenir cap problema a seguir treballant per perseguir el seu propi interès econòmic, afegint a això una activitat de lobby encaminada a una reforma dràstica del sistema financer mundial.[12]

Oposició a la Unió Soviètica[modifica | modifica el codi]

Neil Clark escrigué (a New Statesman):"l'opinió convencional, compartida per molts a l'esquerra, és que el socialisme es va esfondrar a l'Europa de l'Est a causa de la fragilitat dels seus sistema i el fracàs de les elits polítiques per construir un suport popular. Això pot ser cert en part, però el paper de Soros va ser crucial s Des de 1979, va distribuir tres milions de dòlars a l'any als moviments dissidents, incloent el moviment Solidarność a Polònia, Carta 77 a Txecoslovàquia i Andrei Sakharov a la Unió Soviètica. El 1984, va fundar el seu primer Open Society Institute a Hongria i va fer afluir milions de dòlars de finançament per als finançament dels moviments d'oposició i mitjans de comunicació independents"[13]

Des de la caiguda de la Unió Soviètica, el finançament per part de Soros de les causes progressites i anti imperialistes ha tingut un paper important en els països de l'antic bloc soviètic. El seu finançament i organització de la Revolució de les Roses a Geòrgia ha estat considerada crucial per l'èxit d¡aquesta, tant per part dels observadors russos com dels occidentals, encara que Soros ha dit que el seu paper havia estat "en gran mesura exagerat."[14]

Soros contra Bush[modifica | modifica el codi]

Soros no havia contribuït amb importants donacions a causes polítiques fins a les eleccions presidencials del 2004 En una entrevista concedida a The Washington Post l'11 de novembre del 2003, Soros va dir que la remoció de George W. Bush del seu càrrec era "el principal objectiu de la seva vida" i una " qüestió de vida o mort " per als quals voluntàriament sacrificar la seva totalitat fortuna. Soros va donar 3 milions de dòlars al Center for American Progress, 5 milions de dòlars per a MoveOn.org, mentre el seu amic Peter Lewis va donar 10 milions de dòlars a l'America Coming Together, (tots aquests eren grups de suport al Partit Demòcrata durant les eleccions presidencials del 2004).

El 28 de setembre del 2004, havent va destinar més fons per a la campanya, anunciava el llançament d'una gira nacional amb un discurs."Why We Must Nor Re-elect President Bush ("Perquè no hem de re-elegir el president Bush"[15]), un discurs pronunciat al "National Press Culb" de Washington DC. Segons els Center for Responsive Politics, en el període electoral del 2003-2004, Soros va donar 23.581.000 dòlars a prop de 527 grups que lluitaven contra la re-elecció del president George Busch. No obstant els esforços de Soros, Bush va ser re-elegit per a un segon mandat presidencial el 2 de novembre del 2004.

Soros ha estat criticat per les seves grans donacions, des del moment que en el 2002 es trobava entre els partidaris de la Bipartisan Campaign Reform Act, una llei que mirava de vetar les contribucions " soft money " durant les campanyes electorals nacionals. Soros es va defensar dient que les seves donacions eren a favor d'organitzacions independents no plantegen els mateixos interrogants de corrupció que les donacions efectuades directament als candidats o als partits.

Curiosament la Harken Energy, una empresa en part propietat de Soros, havia conclòs un acord amb George W. Bush el 1986, prenent el relleu de la companyia d'aquest últim, la Spectrum 7.

Els temes crítics[modifica | modifica el codi]

Crítica de l'activitat financera[modifica | modifica el codi]

Els crítics afirmen que Soros exerceix una irregular influència sobre els mercats de divises a través del Quantum Fund, un fons d'inversió privat de la seva propietat. Igual que molts grans fons de cobertura, aquest té la seva seu a un paradís fiscal, en concret a Curaçao.

El 1999, va predir en el seu llibre La crisi del capitalisme global els problemes econòmics estructurals que en 2008 es van acomplir. De fet, en el seu llibre, publicat el 2008, El nou paradigma dels mercats financers. Per entendre la crisi econòmica actual, descriu la situació de crisi financera com la greu que ha viscut en tota la seva vida.[16]

En un article escrit per al Financial Times, George Soros explica la importància de capitalitzar els bancs al més aviat possible, i pronostica que hi ha molts diners que estan esperant que el govern prengui les regnes de la crisi i comenci a estabilitzar la situació.[17]

El 13 de novembre del 2008, George Soros i quatre coneguts gestors més de fons de cobertura, van anar a declarar al Congrés dels Estats Units, on va presentar els seus punts de vista sobre la influència d'aquesta mena de fons en l'actual crisi financera. Tota la declaració de George Soros va ser d'una clarividència excepcional.[18]

Crítica de les activitats polítiques[modifica | modifica el codi]

George Soros té molts crítics entre els conservadors dels Estats Units i entre els partidaris de l'estat d'Israel.

Soros va aportar molts fons a les campanyes en contra de l'administració Bush, la qual cosa, òbviament, li va comportar una enorme impopularitat entre els partidaris d'aquesta. En un fòrum jueu a la ciutat de Nova York, Soros va atribuir, en part, el recent augment de l'antisemitisme a les polítiques d'Israel i dels Estats Units. I ho va fer amb aquestes paraules:

« Hi ha un ressorgiment de l'antisemitisme a Europa. Les polítiques de l'administració Bush i Sharon hi contribueixen. No és específicament antisemitisme, però es manifesta com a tal. Jo critico aquestes polítiques.

Si canvia aquesta opció, aleshores l'antisemitisme també disminuirà. No veig cap altra manera de fer-ho ... Reflexiono molt sobre el meu paper perquè el nou antisemitisme afirma que els Jueus governen el món...Com a conseqüència no desitjada de les meves activitats...Jo també contribueixo a aquesta creeença[19]

»

Probablement, aquestes declaracions s'emmarquen en el resultat de l'enfocament filosòfic de Soros, que s'inspira en Karl Popper; aquest es caracteritza per la tendència a l'autocrítica.

Citacions famoses[modifica | modifica el codi]

«
  • Com podem escapar de la trampa que els terroristes ens han parat allà ? Només mitjançant el reconeixement que la guerra contra el terrorisme no pot ser combatuda mitjançant la guerra. Hem de, per descomptat, protegir la nostra seguretat, però també cal eliminar les injustícies de les quals s'alimenta el terrorisme ... La delinqüència requereix un treball policial, no una acció militar.[20]
  • Una societat oberta és una societat que permet a tots els seus membres el major nombre de graus de llibertat a l'hora de perseguir els seus propis interessos d'acord amb els interessos dels altres " va dir Soros. " El govern de Bush, simplement, ha fet una definició més restrictiva de l'interès. Simplement no inclou els interessos dels altres."[21]
  • La ideologia de la supremacia de l'administració Bush s'oposa als principis d'una societat oberta, que reconeix que les persones tenen diferents punts de vista i que ningú no es troba en possessió de la veritat absoluta. La ideologia de la supremacia postula que només perquè som més forts que altres, tenim una millor comprensió i estem en el camí correcte. La primera frase del National Security Strategy de setembre de 2002[22] (la declaració anual del President sobre els objectius de la seguretat nacional) disposa: "Les grans lluites del segle XX, entre la llibertat i el totalitarisme, van acabar amb una victòria decisiva per a les forces de la llibertat i amb l'aparició d'un model únic per a l'èxit nacional: llibertat, democràcia, lliure empresa.[23]
»

Llibres[modifica | modifica el codi]

Autor i coautor[modifica | modifica el codi]

Traduïts al català[modifica | modifica el codi]

Soros, George; Lluís Delgado (traductor). El nou paradigma dels mercats financers. Per entendre la crisi econòmica actual. Primera edició (en català). Barcelona: Edicions 62, 1/9/2008 (Llibres a l'abast, núm. 412). ISBN 9788429761658. 

Soros, George; Núria Parés (traductora). La bombolla de la supremacia americana. Com corregir el mal ús del poder nord-americà (Rústica amb solapes). Primera edició (en català). Barcelona: Edicions de la Magrana, 2004. ISBN 8482645226. 

Soros, George. La crisi del capitalisme global. La societat oberta en perill. (Rústica amb solapes). Primera edició (en català). Barcelona: Columna Edicions, 1999 (Columna Assaig). ISBN 84-8300-707-X. 

Traduïts al castellà[modifica | modifica el codi]

Soros, George; Rafael Santandreu Lorite (traductor). Editorial Planeta. Globalización (en castellà), 2002. ISBN 8408045512. 

Soros, George; Alejandro Pradera (traductor). Editorial Taurus. Mi filosofía (en castellà), 2010 (Pensamiento). ISBN 9788430607877. 

Soros, George; Francisco Ramos (traductor). Editorial Debate. Tiempos inciertos : democracia, libertad y derechos humanos en el siglo XX (en castellà), 2006 (Temas de debate). ISBN 8483066904. 

Resta d'obres en versió original anglesa[modifica | modifica el codi]

Soros, George. John Wiley & Sons. The Alchemy of finance : reading the mind of the market (en anglès), 1994. ISBN 0-471-04206-4. 

  • The Age of Fallibility: Consequences of the War on Terror (PublicAffairs, 2006) ISBN 1-58648-359-5
  • Coautor amb Mark Amadeus Notturno, Science and the Open Society: The Future of Karl Popper's Philosophy (Central European University Press, 2000) ISBN 963-9116-69-6 (Rústica: Central European University Press, 2000; ISBN 963-9116-70-X)
  • Underwriting Democracy: Encouraging Free Enterprise and Democratic Reform Among the Soviets and in Eastern Europe (Free Press, 1991) ISBN 0-02-930285-4 (Rústica; PublicAffairs, 2004; ISBN 1-58648-227-0)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Hongria durant l' ocupació nazi
  2. Forbes.
  3. El magnat George Soros vol comprar la Roma (castellà)
  4. Imscouting.com
  5. Segons Soros, el que va passar és que ell va poder preveure que el Banc d'Anglaterra es veuria obligat a fer sortir la lliura esterlina del Sistema Monetari Europeu, atès que l'economia del Regne Unit es trobava en recessió. Aleshores va vendre a curt aquests 10.000 milions de dòlars en lliures esterlines, apostant per una disminució de valor que, efectivament, es va produir. Així es pot llegir en el seu web personal
  6. «Mahathir's dark side». The Daily Telegraph [London], 24 octubre 2003.
  7. [enllaç sense format] http://www.abc.net.au/news/newsitems/200612/s1812946.htm
  8. Soros, George: La crisi del capitalisme global. La societat oberta en perill. Primera edició (en català). Barcelona: Columna Edicions, 1999 (Columna Assaig). ISBN 84-8300-707-X.
  9. (anglès) Brancaccio entrevista George Soros per PBS
  10. (anglès) Central European University (CEU)
  11. Businessinsider.com
  12. Easymanual.biz
  13. Clark, Neil. «Soros Profile». the New Statesman. [Consulta: 6 de juny del 2007].
  14. «Soros Downplays Role in Georgia Revolution». Archive.newsmax.com, 1 de juny del 2005. [Consulta: 16 d'octubre del 2009].
  15. (anglès)Why We Must Not Re-elect President Bush
  16. [enllaç sense format] http://investorsconundrum.com/2008/10/21/soros-ya-predijo-la-grave-crisis-del-capitalismo-actual/
  17. [enllaç sense format] http://fobfinance.googlepages.com/georgesoros George Soros un Gran Capitalista por Gabriel Ayoroa]
  18. [enllaç sense format] http://investorsconundrum.com/2008/11/16/los-5-magnificos-testifican-ante-el-congreso-americano/
  19. (anglès) www.jta.org
  20. www.icelebz.com
  21. Searchquotes.com
  22. «National Security Council | The White House».
  23. theatlantic.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Soros Modifica l'enllaç a Wikidata