Paul Walden: diferència entre les revisions

Paul Walden
	;
Nom original	(lv) Pauls Valdens; (de) Paul Walden
Biografia
Naixement	14 juliol 1863 (Julià) ; Gubèrnia de Livònia (Imperi Rus)
Mort	22 gener 1957 (93 anys); Gammertingen (Alemanya)
Dades personals
Nacionalitat	Letònia
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg ; Universitat Tècnica de Riga ; Universitat de Leipzig
Director de tesi	Wilhelm Ostwald
Activitat
Camp de treball	Química
Ocupació	químic, inventor, catedràtic
Ocupador	Universitat de Letònia ; Universitat de Tübingen ; Universitat de Rostock ; Universitat Estatal de Moscou ; Institut Politècnic de Riga ; Universitat Estatal de Sant Petersburg
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
	Premis (1954) Gmelin-Beilstein-Medal (en) ; (1942) medalla August Wilhelm von Hofmann; (1934) doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid Conferit per Universitat Complutense de Madrid ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:14, 22 maig 2022

Paul Walden (Cēsis, 14 de juliol de 1863 - Gammertingen, Baden-Württemberg, Alemanya, 22 de gener de 1957) fou un químic letó, nacionalitzat alemany, que descobrí la inversió de Walden, una inversió de la configuració estereoquímica que passa en algunes reaccions de components covalents.

Biografia

Nascut en una gran família de pagesos. El seu pare va morir quan tenia quatre anys), la família va fer fallida, la granja va ser venuda. Amb l'ajuda dels seus germans grans, Paul continuar la seva formació, graduant-se primer amb honors a l'escola del districte de la ciutat de Cesis (1876), i després a l'escola real de Riga (1882).^[1]

Fill d'un granger de Cesis, actualment a Letònia, estudià a la Universitat Politècnica de Riga i a Sant Petersburg. El 1891 va doctorar a la Universitat de Leipzig sota direcció de Wilhelm Ostwald. El 1894 esdevé professor de química de la Universitat Politècnica de Riga fins a l'inici de la Revolució russa de 1917, quan va decidir traslladar-se a l'Imperi Alemany. Entre 1919 i 1934 fou professor i cap del departament de química anorgànica a la Universitat de Rostock.^[2] El 1947, gairebé a l'edat de noranta anys, impartí classes d'història de la química a la Universitat de Tübingen. Ha sigut un un important referent en el tema i és conegut per sue llibre sobre la història de la química orgànica publicat el 1949.^[3]

Obra

El 1896 descobrí la inversió de Walden. La inversió de Walden és la inversió d'un centre quiral en una molècula, en el transcurs d'una reacció química. Atès que una molècula pot formar dos enantiòmers en un centre quiral, la inversió de Walden converteix la configuració de la molècula d'una forma enantiomèrica a l'altra. Aquestes inversions succeeixen quan un àtom, o més, s'acosta a una molècula des d'una direcció concreta, desplaçant un àtom a l'altre costat de la molècula. La inversió de Walden ha esdevingut una eina útil per a l'estudi detallat de les reaccions orgàniques.

A part de l'estereoquímica, Paul Walden també treballà en l'electroquímica de les dissolucions no aquoses i formulà la "Regla de Walden", la qual relaciona la conductivitat elèctrica i la viscositat en dissolucions d'aquest tipus. També el 1914 descobrí el nitrat d'etilamoni, C₂H₈N₂O₃, que té un punt de fusió de 12 °C, essent el primer líquid iònic a temperatura ambient que es descriví.

Reconeixement

Fitxer:Stamps of Latvia, 2013-11.jpg

Segell commemoratiu centcinquantenari ( 2013)

L'aula de química de la universitat de Rostock porta el nom «Aula Paul Walden».^[2]

Referències

↑ «ВАЛЬДЕН ПАУЛЬ (ПАВЕЛ ИВАНОВИЧ) /14». [Consulta: 22 maig 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 Boeck, Gisela. «Lettland feiert seinen bedeutendsten Chemiker» (en alemany). Facultat de matemàtica i física - Universitat de Rostock, juliol 2013. [Consulta: 22 maig 2022].
↑ Walden, Paul. Geschichte der organischen Chemie seit 1880 (en alemany). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1941. DOI 10.1007/978-3-662-28693-7. ISBN 978-3-662-27210-7.

Bibliografia

Morachevskii, A. G. «Academician Pavel Ivanovich Walden (on 140th Anniversary of His Birthday)». Russian Journal of Applied Chemistry, 76, 7, 2003, pàg. 1186–1190. DOI: 10.1023/A:1026399420965.
Walden, Paul «Aus den Erinnerungen eines alten chemischen Zeitgenossen». Naturwissenschaften, 37, 4, 1950, pàg. 73–81. Bibcode: 1950NW.....37...73W. DOI: 10.1007/BF00631950.
Lockemann, Georg «Paul von Walden, dem Nestor der Chemie, zum 90. Geburtstage am 26. Juli 1953». Naturwissenschaften, 40, 14, 1953, pàg. 373–374. Bibcode: 1953NW.....40..373L. DOI: 10.1007/BF00589294.
Günther, P. «Paul Walden zum 70. Geburtstag». Angewandte Chemie, 46, 30, 1933, pàg. 497–498. DOI: 10.1002/ange.19330463002.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Walden

[1] «ВАЛЬДЕН ПАУЛЬ (ПАВЕЛ ИВАНОВИЧ) /14». [Consulta: 22 maig 2022].

[boeck-2] 2,0 ^2,1 Boeck, Gisela. «Lettland feiert seinen bedeutendsten Chemiker» (en alemany). Facultat de matemàtica i física - Universitat de Rostock, juliol 2013. [Consulta: 22 maig 2022].

[3] Walden, Paul. Geschichte der organischen Chemie seit 1880 (en alemany). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1941. DOI 10.1007/978-3-662-28693-7. ISBN 978-3-662-27210-7.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Nascut en una gran família de pagesos. El seu pare va morir quan  tenia quatre anys), la família va fer fallida, la granja va ser venuda. Amb l'ajuda dels seus germans grans, Paul continuar la seva formació, graduant-se primer amb honors a l'escola del districte de la ciutat de Cesis (1876), i després a l'escola real de Riga (1882).<ref>{{Ref-web|títol=ВАЛЬДЕН ПАУЛЬ (ПАВЕЛ ИВАНОВИЧ) /14|url=http://www.ihst.ru/projects/emigrants/valden.htm|consulta=2022-05-22}}</ref>
-Fill d'un granger de Cesis, actualment a [[Letònia]], estudià a la [[Universitat Politècnica de Riga]] i a [[Sant Petersburg]]. El 1891 va doctorar a la Universitat de Leipzig sota direcció de [[Wilhelm Ostwald]]. El 1894 esdevé professor de química de la Universitat Politècnica de Riga fins a l'inici de la [[Revolució russa]] de 1917, quan va decidir traslladar-se a l'[[Imperi Alemany]]. Entre 1919 i 1934 fou professor i cap del departament de química anorgànica a la [[Universitat de Rostock]].<ref name="boeck">{{Ref-web|títol=Lettland feiert seinen bedeutendsten Chemiker|url=https://www.mathnat.uni-rostock.de/geschichte/aktuelles/aktuelle-ereignisse-und-informationen/2013/lettland-feiert-seinen-bedeutendsten-chemiker/|consulta=2022-05-22|llengua=alemany|editor=Facultat de matemàtica i física - Universitat de Rostock|data=juliol 2013|nom=Gisela|cognom=Boeck}}</ref> El 1947, gairebé a l'edat de noranta anys, impartí classes d'història de la química a la [[Universitat de Tübingen]]. Ha sigut un un important referent en el tema i és conegut per sue llibre sobre la història de la química publicat el 1949.
+Fill d'un granger de Cesis, actualment a [[Letònia]], estudià a la [[Universitat Politècnica de Riga]] i a [[Sant Petersburg]]. El 1891 va doctorar a la Universitat de Leipzig sota direcció de [[Wilhelm Ostwald]]. El 1894 esdevé professor de química de la Universitat Politècnica de Riga fins a l'inici de la [[Revolució russa]] de 1917, quan va decidir traslladar-se a l'[[Imperi Alemany]]. Entre 1919 i 1934 fou professor i cap del departament de química anorgànica a la [[Universitat de Rostock]].<ref name="boeck">{{Ref-web|títol=Lettland feiert seinen bedeutendsten Chemiker|url=https://www.mathnat.uni-rostock.de/geschichte/aktuelles/aktuelle-ereignisse-und-informationen/2013/lettland-feiert-seinen-bedeutendsten-chemiker/|consulta=2022-05-22|llengua=alemany|editor=Facultat de matemàtica i física - Universitat de Rostock|data=juliol 2013|nom=Gisela|cognom=Boeck}}</ref> El 1947, gairebé a l'edat de noranta anys, impartí classes d'història de la química a la [[Universitat de Tübingen]]. Ha sigut un un important referent en el tema i és conegut per sue llibre sobre la història de la química orgànica publicat el 1949.<ref>{{Ref-llibre|títol=Geschichte der organischen Chemie seit 1880|url=http://link.springer.com/10.1007/978-3-662-28693-7|editorial=Springer Berlin Heidelberg|data=1941|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-662-27210-7|doi=10.1007/978-3-662-28693-7|llengua=de|nom=Paul|cognom=Walden}}</ref>
 == Obra ==