Vés al contingut

Solanàcies: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 73: Línia 73:


== Gèneres ==
== Gèneres ==
Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la [[Patatera|patata]]<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Biología de las plantas|url=https://books.google.es/books?id=xvNd3udrh1YC&pg=PA482&dq=solanaceas+patata&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiktvec4of3AhVDx4UKHRP0ARMQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=solanaceas%20patata&f=false|editorial=Reverte|data=1992|isbn=978-84-291-1842-1|llengua=es|nom=Peter H.|cognom=Raven|nom2=Ray Franklin|cognom2=Evert|nom3=Susan E.|cognom3=Eichhorn|pàgines=482}}</ref> (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el [[tomàquet]] (S. lycopersicum)<ref>{{Ref-publicació|article=En el verano, solanáceas: el tomate|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2600131|publicació=Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica|data=2002|issn=1576-625X|pàgines=34–37|exemplar=9|nom=Alicia|cognom=Alonso Merino}}</ref><ref name=:0/> l'[[albergínia]] o l'albergínia (S. melongena).<ref>{{Ref-publicació|article=CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)|url=http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0304-28472009000200011&lng=en&nrm=iso&tlng=es|publicació=Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín|data=2009-12|issn=0304-2847|pàgines=5125–5134|volum=62|exemplar=2|llengua=es|nom=Hermes|cognom=Araméndiz Tatis|nom2=Carlos|cognom2=Cardona Ayala|nom3=Miguel|cognom3=Espitia Camacho}}</ref> Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant [[Pebrotera|pebrots]] com [[Bitxo|bitxos]].
Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la [[Patatera|patata]]<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Biología de las plantas|url=https://books.google.cat/books?id=xvNd3udrh1YC&pg=PA482&dq=solanaceas+patata&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiktvec4of3AhVDx4UKHRP0ARMQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=solanaceas%20patata&f=false|editorial=Reverte|data=1992|isbn=978-84-291-1842-1|llengua=es|nom=Peter H.|cognom=Raven|nom2=Ray Franklin|cognom2=Evert|nom3=Susan E.|cognom3=Eichhorn|pàgines=482}}</ref> (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el [[tomàquet]] (S. lycopersicum)<ref>{{Ref-publicació|article=En el verano, solanáceas: el tomate|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2600131|publicació=Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica|data=2002|issn=1576-625X|pàgines=34–37|exemplar=9|nom=Alicia|cognom=Alonso Merino}}</ref><ref name=:0/> l'[[albergínia]] o l'albergínia (S. melongena).<ref>{{Ref-publicació|article=CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)|url=http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0304-28472009000200011&lng=en&nrm=iso&tlng=es|publicació=Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín|data=2009-12|issn=0304-2847|pàgines=5125–5134|volum=62|exemplar=2|llengua=es|nom=Hermes|cognom=Araméndiz Tatis|nom2=Carlos|cognom2=Cardona Ayala|nom3=Miguel|cognom3=Espitia Camacho}}</ref> Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant [[Pebrotera|pebrots]] com [[Bitxo|bitxos]].


El gènere ''Physalis'' produeix les anomenades horticoles, així com el ''tomatillo'' (Physalis philadelphica), la [[Riber|grosella]] del Cap i la llanterna xinesa. El gènere ''Lycium'' conté les espines i el Lycium barbarum. ''Nicotiana'' conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, [[Datura]], [[Mandràgora]] i Atropa belladonna ([[Solandra|solanera]] mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.
El gènere ''Physalis'' produeix les anomenades horticoles, així com el ''tomatillo'' (Physalis philadelphica), la [[Riber|grosella]] del Cap i la llanterna xinesa. El gènere ''Lycium'' conté les espines i el Lycium barbarum. ''Nicotiana'' conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, [[Datura]], [[Mandràgora]] i Atropa belladonna ([[Solandra|solanera]] mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.
Línia 79: Línia 79:
La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).
La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).


Moltes de les solanàcies, com el [[tabac]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rushton|nom=Paul J.|article=Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae|publicació=Plant Physiology|url=https://doi.org/10.1104/pp.107.114041|data=2008|pàgines=280–295|cognom2=Bokowiec|nom2=Marta T.}}</ref> i la [[petúnia]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics|url=https://books.google.es/books?id=JK3Fb0yd5z8C&pg=PA24&dq=solanaceae+petunia&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjgpNve44f3AhUV14UKHaW2BkgQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=solanaceae%20petunia&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2008-12-11|isbn=978-0-387-84796-2|llengua=en|nom=Tom|cognom=Gerats|nom2=Judy|cognom2=Strommer}}</ref> s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.
Moltes de les solanàcies, com el [[tabac]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rushton|nom=Paul J.|article=Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae|publicació=Plant Physiology|url=https://doi.org/10.1104/pp.107.114041|data=2008|pàgines=280–295|cognom2=Bokowiec|nom2=Marta T.}}</ref> i la [[petúnia]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics|url=https://books.google.cat/books?id=JK3Fb0yd5z8C&pg=PA24&dq=solanaceae+petunia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjgpNve44f3AhUV14UKHaW2BkgQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=solanaceae%20petunia&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2008-12-11|isbn=978-0-387-84796-2|llengua=en|nom=Tom|cognom=Gerats|nom2=Judy|cognom2=Strommer}}</ref> s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 09:50, 12 ago 2022

Infotaula d'ésser viuSolanàcies
Solanaceae Modifica el valor a Wikidata

Brugmansia insignis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSolanum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Solanàcia (Solanaceae) és una família de les personades[1] que són plantes amb flor.[2][3][4] Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora.[5] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).

Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.

Fruites com ara tomàquets, patates, albergínies, pebrots i bitxos, tots són membres de les Solanàcies estretament relacionats.

Etimologia

El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[6] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Almenys una espècie de Solanum es coneix com el "sunberry" en anglès. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.

Gèneres

Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[7] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[8][7] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[9] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.

El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.

La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).

Moltes de les solanàcies, com el tabac[10] i la petúnia,[11] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.

Referències

  1. «personades». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
  2. «solanàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
  3. «Solanaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 9 abril 2022].
  4. «Solanaceae Juss.». catalogueoflife.org. [Consulta: 9 abril 2022].
  5. «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  6. Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
  7. 7,0 7,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1. 
  8. Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
  9. Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 2009-12, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
  10. Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280–295.
  11. Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2. 

Vegeu també

Enllaços externs