Herois de Guararapes: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Henrique Dias Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Al {{Segle|XVII|3=s}}, els [[Països Baixos]] van envair la [[Regió Nord-est del Brasil|regió nord-est del Brasil]] amb la intenció de dominar la producció de [[sucre]] i el seu [[comerç]] a Europa. L'any [[1630]], amb la captura de [[Recife]] i la destrucció d'[[Olinda]], va fer el primer pas per conformar una colònia en el territori, [[Nova Holanda (Brasil)|Nieuw Holland]], que es va estendre fins el [[Maranhão]].<ref>{{Ref-llibre|url=https://digital.bbm.usp.br//handle/bbm/7203|data=1871|nom=Francisco Adolfo de|cognom=Varnhagen|títol=Historia das Lutas com os Hollandezes no Brasil, desde 1624 a 1654|llengua=pt|editorial=Imp. de Carlos Finsterbeck|lloc=Viena}}</ref><ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Cabral de Mello|nom=Evaldo|títol=De Braziliaanse affaire. Portugal, de Republiek der Verenigde Nederlanden en Noord-Oost-Brazilië, 1641-1669. Vertaling van de derde herziene en vermeerderde druk C. Barel.|lloc=Zutphen|editorial=Walburg Pers|any=2005|isbn=9789057303456|llengua=neerlandès}}</ref> |
Al {{Segle|XVII|3=s}}, els [[Països Baixos]] van envair la [[Regió Nord-est del Brasil|regió nord-est del Brasil]] amb la intenció de dominar la producció de [[sucre]] i el seu [[comerç]] a Europa. L'any [[1630]], amb la captura de [[Recife]] i la destrucció d'[[Olinda]], va fer el primer pas per conformar una colònia en el territori, [[Nova Holanda (Brasil)|Nieuw Holland]], que es va estendre fins el [[Maranhão]].<ref>{{Ref-llibre|url=https://digital.bbm.usp.br//handle/bbm/7203|data=1871|nom=Francisco Adolfo de|cognom=Varnhagen|títol=Historia das Lutas com os Hollandezes no Brasil, desde 1624 a 1654|llengua=pt|editorial=Imp. de Carlos Finsterbeck|lloc=Viena}}</ref><ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Cabral de Mello|nom=Evaldo|títol=De Braziliaanse affaire. Portugal, de Republiek der Verenigde Nederlanden en Noord-Oost-Brazilië, 1641-1669. Vertaling van de derde herziene en vermeerderde druk C. Barel.|lloc=Zutphen|editorial=Walburg Pers|any=2005|isbn=9789057303456|llengua=neerlandès}}</ref> |
||
Una dècada després, els terratinents brasilers van començar a mostrar el seu descontent amb les exigències de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals]] i van tenir lloc diverses revoltes a escala local.<ref name=":0" /> L'any [[1645]], 18 líders civils i militars van reunir-se clandestinament, als afores de Recife, per organitzar l'aixecament contra els [[Europa del Nord|nord-europeus]]. La [[Insurrecció Pernambucana|insurrecció pernambucana]] va concentrar els atacs en la [[capitania]] de [[Pernambuco]], la més important de la colònia, amb resultats dispars.<ref>{{Ref-web|títol=Insurreição Pernambucana|url=https://www.historiadomundo.com.br/idade-moderna/insurreicao-pernambucana.htm|consulta=2022-10-16|llengua=pt-br|editor=História do Mundo|cognom=Fernandes|nom=Cláudio}}</ref> |
Una dècada després, els terratinents brasilers van començar a mostrar el seu descontent amb les exigències de la [[Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals]] i van tenir lloc diverses revoltes a escala local.<ref name=":0" /> L'any [[1645]], 18 líders civils i militars van reunir-se clandestinament, als afores de Recife, per organitzar l'aixecament contra els [[Europa del Nord|nord-europeus]]. La [[Insurrecció Pernambucana|insurrecció pernambucana]] va concentrar els atacs en la [[capitania]] de [[Pernambuco]], la més important de la colònia, amb resultats dispars.<ref>{{Ref-web|títol=Insurreição Pernambucana|url=https://www.historiadomundo.com.br/idade-moderna/insurreicao-pernambucana.htm|consulta=2022-10-16|llengua=pt-br|editor=História do Mundo|cognom=Fernandes|nom=Cláudio}}</ref> [[Imperi Portuguès|Portugal]] havia signat una treva amb [[Amsterdam]] i l'alçament ''[[Regió Nord-est del Brasil|nordestí]]'' no rebia, almenys oficialment, el suport de la [[Regne de Portugal|corona]]; inclús el rei [[Joan IV de Portugal|Joan IV]] va haver de redactar una carta sol·licitant als seus [[vassalls]] que deposessin les armes, escrit que no només fou menystingut pels rebels, sinó que els va provocar l'efecte contrari.<ref>{{Ref-publicació|article=Guerra declarada e paz fingida na Restauração Portuguesa|url=http://www.scielo.br/j/tem/a/HKh93WFmqCWYSg6qBMtssFj/?lang=pt|publicació=Tempo|data=2009|issn=1413-7704|pàgines=82–100|volum=14|doi=10.1590/S1413-77042009000200007|llengua=pt|nom=Ronaldo|cognom=Vainfas}}</ref> |
||
== Herois de Guararapes == |
== Herois de Guararapes == |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
=== '''André Vidal de Negreiros''' === |
=== '''André Vidal de Negreiros''' === |
||
=== '''Henrique Dias''' === |
=== '''Henrique Dias''' === |
||
Va nàixer a la Capitania de Pernambuco (principis del s. {{Romanes|XVII}}) de pares [[llibert]]s. Es va allistar voluntàriament i el seu lideratge fou cabdal per reclutar [[esclaus]] fugits de les [[plantacions]] de [[canya de sucre]] ocupades pels neerlandesos, lluitant a canvi de la llibertat. Va perdre una ma en combat, a causa d'un tret.<ref name=fundaj h_dias>{{Ref-web|url=https://pesquisaescolar.fundaj.gov.br/es/artigo/henrique-dias/|títol=Henrique Días|consulta=17/10/2022|llengua=pt-br|editor=Fundação Joaquim Nabuco|nom=Lúcia|cognom=Gaspar|obra=Pesquisa Escolar|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220709235558/https://pesquisaescolar.fundaj.gov.br/es/artigo/henrique-dias/|arxiudata=2022-07-09}}</ref> |
|||
Sobre la carta que va escriure Joan IV demanant a les tropes que es retiressin, Dias va escriure: «I encara que el Governador i Sa Majestat ens manin retirar-nos cap a Bahia, abans de fer-ho els hem de respondre, i donar-lis les raons que tenim per no desistir d'aquesta guerra».<ref name=js Mattos HDias>{{Ref-publicació|article="Black Troops" and Hierarchies of Color in the Portuguese Atlantic World: The Case of Henrique Dias and His Black Regiment|url=https://www.jstor.org/stable/30219057|publicació=Luso-Brazilian Review|data=2008|issn=0024-7413|pàgines=6–29|volum=45|exemplar=1|nom=Hebe|cognom=Mattos}}</ref> |
|||
Per la seva bravura, va rebre la patent de mestre de camp, el títol de [[Fidalgo (títol)|Fidalgo]] i va ser distingit amb l'[[Orde de Crist]]. Va morir a Recife el juny de [[1662]].<ref name=fundaj h_dias/> Els batallons formats exclusivament per soldats [[Afrobrasiler|afrobrasilers]] eren anomenats ''Henriques''.<ref name=js Mattos HDias/> |
|||
=== '''Antônio Filipe Camarão''' === |
=== '''Antônio Filipe Camarão''' === |
||
=== '''Antônio Dias Cardoso''' === |
=== '''Antônio Dias Cardoso''' === |
||
Revisió del 10:20, 17 oct 2022
| Epònim | Batalla de Guararapes (1649)  |
|---|---|
| Components | |
      | |
| Dades | |
| Tipus | grup d'humans |
| Altres | |
Premis | |
Els herois de Guararapes (Francisco Barreto de Meneses, João Fernandes Vieira, André Vidal de Negreiros, Henrique Dias, Antônio Filipe Camarão i Antônio Dias Cardoso) van ser els líders de les tropes lusobrasileres en les batalles que tingueren lloc al turó de Guararapes els anys 1648 i 1649.[1][2] Les victòries en aquests combats van suposar un episodi clau de la Insurrecció Pernambucana contra el Brasil neerlandès.[3]
Per la seva valuosa actuació, els sis van entrar a formar part, l'any 2012, del Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial situat al Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[4]
Antecedents
Al segle xvii, els Països Baixos van envair la regió nord-est del Brasil amb la intenció de dominar la producció de sucre i el seu comerç a Europa. L'any 1630, amb la captura de Recife i la destrucció d'Olinda, va fer el primer pas per conformar una colònia en el territori, Nieuw Holland, que es va estendre fins el Maranhão.[5][6]
Una dècada després, els terratinents brasilers van començar a mostrar el seu descontent amb les exigències de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals i van tenir lloc diverses revoltes a escala local.[6] L'any 1645, 18 líders civils i militars van reunir-se clandestinament, als afores de Recife, per organitzar l'aixecament contra els nord-europeus. La insurrecció pernambucana va concentrar els atacs en la capitania de Pernambuco, la més important de la colònia, amb resultats dispars.[7] Portugal havia signat una treva amb Amsterdam i l'alçament nordestí no rebia, almenys oficialment, el suport de la corona; inclús el rei Joan IV va haver de redactar una carta sol·licitant als seus vassalls que deposessin les armes, escrit que no només fou menystingut pels rebels, sinó que els va provocar l'efecte contrari.[8]
Herois de Guararapes
Francisco Barreto de Meneses
João Fernandes Vieira
André Vidal de Negreiros
Henrique Dias
Va nàixer a la Capitania de Pernambuco (principis del s. xvii) de pares lliberts. Es va allistar voluntàriament i el seu lideratge fou cabdal per reclutar esclaus fugits de les plantacions de canya de sucre ocupades pels neerlandesos, lluitant a canvi de la llibertat. Va perdre una ma en combat, a causa d'un tret.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses
Sobre la carta que va escriure Joan IV demanant a les tropes que es retiressin, Dias va escriure: «I encara que el Governador i Sa Majestat ens manin retirar-nos cap a Bahia, abans de fer-ho els hem de respondre, i donar-lis les raons que tenim per no desistir d'aquesta guerra».Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses
Per la seva bravura, va rebre la patent de mestre de camp, el títol de Fidalgo i va ser distingit amb l'Orde de Crist. Va morir a Recife el juny de 1662.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses Els batallons formats exclusivament per soldats afrobrasilers eren anomenats Henriques.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses
Antônio Filipe Camarão
Antônio Dias Cardoso
Referències
- ↑ Fernandes, Cláudio. «Batalhas dos Guararapes. Brasil Holandês: Batalhas dos Guararapes» (en portuguès brasiler). Mundo Educação. UOL. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ Lopes de Santiago, Diogo. «Livro 4, capítulos IV a VII; Livro 5». A: Historia da guerra de Pernambuco (en portuguès), 1943. ISBN 9788586206153.
- ↑ Varnhagen, Francisco Adolfo de. Historia das Lutas com os Hollandezes no Brasil, desde 1624 a 1654 (en portuguès). Viena: Imp. de Carlos Finsterbeck, 1871.
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Varnhagen, Francisco Adolfo de. Historia das Lutas com os Hollandezes no Brasil, desde 1624 a 1654 (en portuguès). Viena: Imp. de Carlos Finsterbeck, 1871.
- ↑ 6,0 6,1 Cabral de Mello, Evaldo. De Braziliaanse affaire. Portugal, de Republiek der Verenigde Nederlanden en Noord-Oost-Brazilië, 1641-1669. Vertaling van de derde herziene en vermeerderde druk C. Barel. (en neerlandès). Zutphen: Walburg Pers, 2005. ISBN 9789057303456.
- ↑ Fernandes, Cláudio. «Insurreição Pernambucana» (en portuguès brasiler). História do Mundo. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Vainfas, Ronaldo «Guerra declarada e paz fingida na Restauração Portuguesa» (en portuguès). Tempo, 14, 2009, pàg. 82–100. DOI: 10.1590/S1413-77042009000200007. ISSN: 1413-7704.
