Transcetolasa: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''transcetolasa''' és un [[enzim]] que participa en dues rutes metabòliques: en la [[Via de la pentosa fosfat| |
La '''transcetolasa''' és un [[enzim|'''enzim''']] que participa en dues rutes metabòliques: en la [[Via de la pentosa fosfat|'''Via de les pentoses fosfat''']] i en el [[Cicle de Calvin|'''Cicle de Calvin''']]. Es troba tant en [[animals]], com en [[plantes]] i [[bacteris]]. És una '''[[transferasa]]''' que, en la ruta de les pentoses fosfat, catalitza la reacció de '''sedoheptulosa-7-fosfat''' i '''D-gliceraldehid-3-fosfat''' a '''D-ribosa-5-fosfat''' i '''D-xilulosa-5-fosfat'''. I en el Cicle de Calvin s'encarrega de la síntesi de '''ribulosa'''. Es troba codificada en el cromosoma 3, al braç curt o P, regió 2, banda 1, subbanda 1 ('''3p 21.1''').<ref>{{Ref-publicació|article=The human transketolase-like proteins TKTL1 and TKTL2 are bona fide transketolases|url=https://doi.org/10.1186/s12900-018-0099-y|publicació=BMC Structural Biology|data=2019-01-15|issn=1472-6807|pmc=PMC6334435|pmid=30646877|pàgines=2|volum=19|exemplar=1|doi=10.1186/s12900-018-0099-y|nom=Gaurang P.|cognom=Deshpande|nom2=Hugh-George|cognom2=Patterton|nom3=M.|cognom3=Faadiel Essop}}</ref> Té un pes molecular de 67.8 kDa i està formada per 623 [[Aminoàcid|aminoàcids]]. Els [[Cofactor enzimàtic|cofactors]] de l'enzim són el '''Ca<sup>2+</sup>''' i el '''[[difosfat de tiamina]]''', un derivat de la '''[[vitamina B1]]'''. |
||
[[Fitxer:Transacetolasa.png|miniatura|302x302px|Estructura tridimensional de l'enzim transacetolasa]] |
[[Fitxer:Transacetolasa.png|miniatura|302x302px|Estructura tridimensional de l'enzim transacetolasa]] |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Una característica destacada d'aquest enzim és que, tot i ésser capaç d'unir-se a diversos substrats, aquest presenta una especificitat molt elevada per l'estereoconfiguració dels grups hidroxil dels sucres. Els grups hidroxil dels sucres poden interactuar amb els residus Asp477, His30 i His263. Aquestes interaccions permeten estabilitzar el substrat en el centre actiu i, per tant, augmentar l'afinitat que aquests presenten. |
Una característica destacada d'aquest enzim és que, tot i ésser capaç d'unir-se a diversos substrats, aquest presenta una especificitat molt elevada per l'estereoconfiguració dels grups hidroxil dels sucres. Els grups hidroxil dels sucres poden interactuar amb els residus Asp477, His30 i His263. Aquestes interaccions permeten estabilitzar el substrat en el centre actiu i, per tant, augmentar l'afinitat que aquests presenten. |
||
El residu His263 pot separar fàcilment el protó del grup hidroxil present al C3. Quan aquest grup hidroxil és extret, es produeix una separació de 2 carbonis de la fructosa-6-fosfat, a causa de l'acció del cofactor priofosfat de tiamina(TPP). Aquest cofactor modifica l'estructura i conformació de l'enzim, en tant que estimula una conformació ''tancada'', de tal manera que no es produeix un canvi conformacional significatiu en la proteïna. |
El residu His263 pot separar fàcilment el protó del grup hidroxil present al C3. Quan aquest grup hidroxil és extret, es produeix una separació de 2 carbonis de la fructosa-6-fosfat, a causa de l'acció del cofactor priofosfat de tiamina (TPP). Aquest cofactor modifica l'estructura i conformació de l'enzim, en tant que estimula una conformació ''tancada'', de tal manera que no es produeix un canvi conformacional significatiu en la proteïna. |
||
El substrat és estabilitzat gràcies a les cadenes laterals d'histidina i aspartat, que s'enllacen amb el subtrat de diferents formes perquè aquest es mantingui dins del centre actiu. Les histidines residuals estableixen ponts d'hidrogen a l'extrem aldehid del substrat, mentre que el residu d'aspartat forma ponts d'hidrogen amb el grup alfa hidroxil del substrat. |
El substrat és estabilitzat gràcies a les cadenes laterals d'histidina i aspartat, que s'enllacen amb el subtrat de diferents formes perquè aquest es mantingui dins del centre actiu. Les histidines residuals estableixen ponts d'hidrogen a l'extrem aldehid del substrat, mentre que el residu d'aspartat forma ponts d'hidrogen amb el grup alfa hidroxil del substrat. |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
= Trancetolasa i el càncer = |
= Trancetolasa i el càncer = |
||
Una de les característiques de les cèl·lules tumorals és que es troben contínuament en divisió, i és per això que necessiten obtenir el màxim d'energia possible. Això explica perquè aquest tipus de cèl·lules, en comparació amb les normals, consumeixen més glucosa. A més, aquesta glucosa l'obtenen preferentment de la glucòlisi, fins i tot en condicions aeròbiques, la qual cosa es denomina '''[[Efecte Warburg]]'''. |
Una de les característiques de les cèl·lules tumorals és que es troben contínuament en divisió, i és per això que necessiten obtenir el màxim d'energia possible. Això explica perquè aquest tipus de cèl·lules, en comparació amb les normals, consumeixen més glucosa. A més, aquesta glucosa l'obtenen preferentment de la glucòlisi, fins i tot en condicions aeròbiques, la qual cosa es denomina '''[[Efecte Warburg]]'''.<ref>{{Ref-publicació|article=The role of transketolase in human cancer progression and therapy|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0753332222009969|publicació=Biomedicine & Pharmacotherapy|data=2022-10-01|issn=0753-3322|pàgines=113607|volum=154|doi=10.1016/j.biopha.2022.113607|llengua=en|nom=Shiming|cognom=Hao|nom2=Qingfei|cognom2=Meng|nom3=Huihui|cognom3=Sun|nom4=Yunkuo|cognom4=Li|nom5=Yao|cognom5=Li}}</ref> |
||
La [[Glicòlisi|glucòlisi]] està estretament relacionada amb la via de les pentoses fosfat, pel fet que utilitzen sobretot aquesta via per a sintetitzar '''ribulosa-5-fosfat''', que alhora és utilitzada per a la formació d''''[[Àcid nucleic|àcids nucleics]]''' ''de novo'', necessaris per a la regulació de la proliferació cel·lular, la síntesi de [[Àcid desoxiribonucleic|DNA]] i [[Àcid ribonucleic|RNA]] i prevenir el mal del DNA. A més, se sintetitza '''NADPH''', una molècula amb poder reductor. Aquesta última, és necessària pel fet que en les cèl·lules neoplàsiques es generen moltes [[Espècies reactives de l'oxigen|espècies reactives d'oxigen]], les quals oxiden diferents molècules i indueixen a l'[[apoptosi]] o mort cel·lular programada. |
La [[Glicòlisi|glucòlisi]] està estretament relacionada amb la via de les pentoses fosfat, pel fet que utilitzen sobretot aquesta via per a sintetitzar '''ribulosa-5-fosfat''', que alhora és utilitzada per a la formació d''''[[Àcid nucleic|àcids nucleics]]''' ''de novo'', necessaris per a la regulació de la proliferació cel·lular, la síntesi de [[Àcid desoxiribonucleic|DNA]] i [[Àcid ribonucleic|RNA]] i prevenir el mal del DNA. A més, se sintetitza '''NADPH''', una molècula amb poder reductor. Aquesta última, és necessària pel fet que en les cèl·lules neoplàsiques es generen moltes [[Espècies reactives de l'oxigen|espècies reactives d'oxigen]], les quals oxiden diferents molècules i indueixen a l'[[apoptosi]] o mort cel·lular programada.<ref>{{Ref-publicació|article=Transketolase-Like 1 Expression Is Modulated during Colorectal Cancer Progression and Metastasis Formation|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181277/|publicació=PLoS ONE|data=2011-09-27|issn=1932-6203|pàgines=e25323|volum=6|exemplar=9|doi=10.1371/journal.pone.0025323|llengua=en|nom=Santiago|cognom=Diaz-Moralli|nom2=Miriam|cognom2=Tarrado-Castellarnau|nom3=Cristina|cognom3=Alenda|nom4=Antoni|cognom4=Castells|nom5=Marta|cognom5=Cascante}}</ref> A més, s'ha demostrat que els tumors que tenen aquesta via controlada són més resistents a la [[quimioteràpia]] i a la [[radioteràpia]]. |
||
La '''transcetolasa''', com ja s'ha vist, és la que inicia la via de les pentoses fosfat, i és per això que es troba |
La '''transcetolasa''', com ja s'ha vist, és la que inicia la via de les pentoses fosfat, i és per això que es troba '''sobreexpresada''' en molts tumors malignes. Les cèl·lules canceroses són capaces de regular aquesta via en funció de les necessitats cel·lulars. Si hi ha molt d'estrès i, per tant, una excessiva producció d'espècies reactives d'oxigen, la transcetolasa s'activa i fa que les reaccions es dirigeixin cap a la formació de '''NADPH'''. |
||
S'ha demostrat que la |
S'ha demostrat que la '''sobreexpressió''' de la '''transcetolasa''' està relacionada amb la malignitat, la [[metàstasi]] i la recidiva de diversos tipus de càncer, com el [[Hepatocarcinoma|carcinoma hepatocel·lular]], el [[càncer colorectal]], de [[Càncer de pàncrees|pàncrees]] i el [[càncer de mama]] i en el seu procés de metàstasi, entre d'altres. |
||
La |
La '''transcetolasa''' juga un paper important en la producció de [[Àcid pirúvic|piruvat]] i [[Àcid làctic|lactat]] a través dels seus productes finals, la '''fructosa-6-fosfat''' i la '''gliceraldheído-6-fosfat'''. Aquests productes regulen l'expressió de '''HIF-1αm''', que només hauria d'aparèixer durant la hipòxia cel·lular. Les funcions que duria a terme serien les de l'angiogénesis i la supervivència cel·lular, les quals també fa en les cèl·lules tumorals. |
||
En el carcinoma hepatocel·lular, la |
En el carcinoma hepatocel·lular, la '''transcetolasa''' és capaç d'unir-se a un factor de transcripció, '''STAT1'''. Aquesta unió li permet entrar en el [[Nucli cel·lular|nucli]] de les cèl·lules, que indueix que un enzim, la '''[[Histona desacetilasa|histona desacetilasa 3]]''', s'uneixi fortament al promotor del '''factor X farnestoide''', la qual cosa impedeix que el '''X farnestoide''' pugui sintetitzar-se. S'ha demostrat que aquesta molècula té un paper important contra l'[[Ontogènia|'''oncogènesi''']] de les cèl·lules hepàtiques.<ref>{{Ref-publicació|article=The role of farnesoid X receptor in metabolic diseases, and gastrointestinal and liver cancer|url=https://www.nature.com/articles/s41575-020-00404-2|publicació=Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology|data=2021-05|issn=1759-5053|pàgines=335–347|volum=18|exemplar=5|doi=10.1038/s41575-020-00404-2|llengua=en|nom=Lulu|cognom=Sun|nom2=Jie|cognom2=Cai|nom3=Frank J.|cognom3=Gonzalez}}</ref> |
||
S'està estudiant que en pacients amb càncer es redueixi el consum de vitamina B1, tiamina, pel fet que és el cofactor de la '''transcetolasa'''. S'ha vist que en pacients amb baixes concentracions de tiamina l'activitat de l'enzim s'ha vist disminuïda.<ref>{{Ref-publicació|article=Role of Thiamin (Vitamin B-1) and Transketolase in Tumor Cell Proliferation|url=https://doi.org/10.1207/S15327914NC3602_2|publicació=Nutrition and Cancer|data=2000-03-01|issn=0163-5581|pmid=10890024|pàgines=150–154|volum=36|exemplar=2|doi=10.1207/S15327914NC3602_2|nom=Marta|cognom=Cascante|nom2=Josep J.|cognom2=Centelles|nom3=Richard L.|cognom3=Veech|nom4=Wai-Nang Paul|cognom4=Lee|nom5=Laszlo G.|cognom5=Boros}}</ref> L''''oxitimina''', una molècula que actua com antagonista de la tiamina i inhibeix la transcetolasa,<ref>{{Ref-publicació|article=Inhibition of transketolase by oxythiamine altered dynamics of protein signals in pancreatic cancer cells|url=https://doi.org/10.1186/2162-3619-2-18|publicació=Experimental Hematology & Oncology|data=2013-07-27|issn=2162-3619|pmc=PMC3733980|pmid=23890079|pàgines=18|volum=2|exemplar=1|doi=10.1186/2162-3619-2-18|nom=Jiarui|cognom=Wang|nom2=Xuemei|cognom2=Zhang|nom3=Danjun|cognom3=Ma|nom4=Wai-Nang Paul|cognom4=Lee|nom5=Jing|cognom5=Xiao}}</ref> s'està estudiant com a tractament de per aquests tipus de càncers, on aquets enzims és tant important. |
|||
S'està estudiant que en pacients amb càncer es redueixi el consum de vitamina B1, tiamina, pel fet que és el cofactor de la *transcetolasa. S'ha vist que en pacients amb baixes concentracions de tiamina l'activitat de l'enzim s'ha vist disminuïda. |
|||
= Referències = |
= Referències = |
||
Revisió del 17:01, 28 oct 2022
La transcetolasa és un enzim que participa en dues rutes metabòliques: en la Via de les pentoses fosfat i en el Cicle de Calvin. Es troba tant en animals, com en plantes i bacteris. És una transferasa que, en la ruta de les pentoses fosfat, catalitza la reacció de sedoheptulosa-7-fosfat i D-gliceraldehid-3-fosfat a D-ribosa-5-fosfat i D-xilulosa-5-fosfat. I en el Cicle de Calvin s'encarrega de la síntesi de ribulosa. Es troba codificada en el cromosoma 3, al braç curt o P, regió 2, banda 1, subbanda 1 (3p 21.1).[1] Té un pes molecular de 67.8 kDa i està formada per 623 aminoàcids. Els cofactors de l'enzim són el Ca2+ i el difosfat de tiamina, un derivat de la vitamina B1.
Estructura
Aquest enzim presenta una estructura basada en subunitats estructuralment idèntiques, amb el mateix pes molecular. Cadascuna de les subunitats que la composen està formada per 3 dominis, que alhora estan involucrats en diferents processos. En el cas dels dominis N-terminal i domini intermedi, aquests estan involucrats en la unió del coenzim ThDP. Pel que fa al tercer i últim domini que la composa, la seva funció no ha estat encara determinada, en tant que s'ha pogut observar que certs bacteris com Escherichia coli conserven la seva activitat en absència d'aquest darrer domini C-terminal.
La transcetolasa presenta una estrucura que deixa completament accessible al solvent només el C2 de l'anell tiazol i el grup 4'-amino de l'anell aminopirimidina, de tal manera que poden interaccionar amb residus d'aminoàcids de les dues subunitats. Aquesta accessibilitat limitada s'aconsegueix gràcies a que el coenzim queda incrustat profundament entre les dues subunitats de la proteïna.
L'estructura i l'activitat d'aquest enzim venen determinades per una cadena lateral formada per Arg359, Arg528, His469 i Ser386[2] que, combinada amb una cadena lateral de glutamat, interactuen amb els grups fosfat d'aquells substrats donadors o acceptors. Així, donat que el centre actiu de la transcetolasa està format per dues subunitats, l'estructura dimèrica esmentada es pot considerar una unitat catalítica funcional.
Una característica destacada d'aquest enzim és que, tot i ésser capaç d'unir-se a diversos substrats, aquest presenta una especificitat molt elevada per l'estereoconfiguració dels grups hidroxil dels sucres. Els grups hidroxil dels sucres poden interactuar amb els residus Asp477, His30 i His263. Aquestes interaccions permeten estabilitzar el substrat en el centre actiu i, per tant, augmentar l'afinitat que aquests presenten.
El residu His263 pot separar fàcilment el protó del grup hidroxil present al C3. Quan aquest grup hidroxil és extret, es produeix una separació de 2 carbonis de la fructosa-6-fosfat, a causa de l'acció del cofactor priofosfat de tiamina (TPP). Aquest cofactor modifica l'estructura i conformació de l'enzim, en tant que estimula una conformació tancada, de tal manera que no es produeix un canvi conformacional significatiu en la proteïna. El substrat és estabilitzat gràcies a les cadenes laterals d'histidina i aspartat, que s'enllacen amb el subtrat de diferents formes perquè aquest es mantingui dins del centre actiu. Les histidines residuals estableixen ponts d'hidrogen a l'extrem aldehid del substrat, mentre que el residu d'aspartat forma ponts d'hidrogen amb el grup alfa hidroxil del substrat.
Addicionalment, el grup fosfat que presenta el substrat interacciona amb els residus Arg359, Arg529, His469 i Ser386, establint ponts d'hidrogen per contribuir a l'estabilitat del substrat.
Quan no hi ha cations bivalents lliures al medi, la capacitat d'unió o Km de les subunitats que conformen la transcetolasa al substrat és la mateixa. Aquesta capacitat d'unió es veu modificada si s'afegeix Ca2+. En el cas de l'addició de Calci, la subunitat primera presenta una menor Km que la subunitat segona. De tal manera que la velocitat d'unió al substrat en presència d'ions calci és menor en la primera subunitat que en la segona.[3]
Mecanisme
La transcetolasa catalitza dues reaccions reversibles en dues vies diferents; la via de les pentoses fosfat i la fase de generació de ribulosa del cicle de Calvin.
Catalitza la transferència d'un grup de 2 carbonis des d'un donador cetosa a un acceptor aldosa. Aquesta transferència es dona per mitjà de diverses reaccions. La primera reacció que té lloc en la via de les pentoses fosfat és la transferència dels dos carbonis C1 i C2 de la D-xilulosa-5-fosfat a la ribosa--5-fosfat. Així, es produeixen sedoheptulosa-7-fosfat i gliceraldehid 3-fosfat.[4]
D-ribosa-5-fosfat + D-xilulosa-5-fosfat → Sedoheptulosa-7-fosfat + D-gliceraldehído-3-fosfat
La segona reacció que té lloc en la via de les pentoses fosfat és la transferència de dos carbonis de la xilulosa-5-fosfat a la eritrosa-4-fosfat, per formar fructosa-6-fosfat i gliceraldehid-3-fosfat.
En el cas del cicle de Calvin, la transcetolasa catalitza la reacció inversa, tot convertint la sedoheptulosa-7-fosfat i el gliceraldehid-3-fosfat en ribosa-5-fosfat i xilulosa-5-fosfat.
Sedoheptulosa-7-fosfat + D-gliceraldehído-3-fosfat → D-ribosa-5-fosfat + D-xilulosa-5-fosfat
Trancetolasa i el càncer
Una de les característiques de les cèl·lules tumorals és que es troben contínuament en divisió, i és per això que necessiten obtenir el màxim d'energia possible. Això explica perquè aquest tipus de cèl·lules, en comparació amb les normals, consumeixen més glucosa. A més, aquesta glucosa l'obtenen preferentment de la glucòlisi, fins i tot en condicions aeròbiques, la qual cosa es denomina Efecte Warburg.[5]
La glucòlisi està estretament relacionada amb la via de les pentoses fosfat, pel fet que utilitzen sobretot aquesta via per a sintetitzar ribulosa-5-fosfat, que alhora és utilitzada per a la formació d'àcids nucleics de novo, necessaris per a la regulació de la proliferació cel·lular, la síntesi de DNA i RNA i prevenir el mal del DNA. A més, se sintetitza NADPH, una molècula amb poder reductor. Aquesta última, és necessària pel fet que en les cèl·lules neoplàsiques es generen moltes espècies reactives d'oxigen, les quals oxiden diferents molècules i indueixen a l'apoptosi o mort cel·lular programada.[6] A més, s'ha demostrat que els tumors que tenen aquesta via controlada són més resistents a la quimioteràpia i a la radioteràpia.
La transcetolasa, com ja s'ha vist, és la que inicia la via de les pentoses fosfat, i és per això que es troba sobreexpresada en molts tumors malignes. Les cèl·lules canceroses són capaces de regular aquesta via en funció de les necessitats cel·lulars. Si hi ha molt d'estrès i, per tant, una excessiva producció d'espècies reactives d'oxigen, la transcetolasa s'activa i fa que les reaccions es dirigeixin cap a la formació de NADPH.
S'ha demostrat que la sobreexpressió de la transcetolasa està relacionada amb la malignitat, la metàstasi i la recidiva de diversos tipus de càncer, com el carcinoma hepatocel·lular, el càncer colorectal, de pàncrees i el càncer de mama i en el seu procés de metàstasi, entre d'altres.
La transcetolasa juga un paper important en la producció de piruvat i lactat a través dels seus productes finals, la fructosa-6-fosfat i la gliceraldheído-6-fosfat. Aquests productes regulen l'expressió de HIF-1αm, que només hauria d'aparèixer durant la hipòxia cel·lular. Les funcions que duria a terme serien les de l'angiogénesis i la supervivència cel·lular, les quals també fa en les cèl·lules tumorals.
En el carcinoma hepatocel·lular, la transcetolasa és capaç d'unir-se a un factor de transcripció, STAT1. Aquesta unió li permet entrar en el nucli de les cèl·lules, que indueix que un enzim, la histona desacetilasa 3, s'uneixi fortament al promotor del factor X farnestoide, la qual cosa impedeix que el X farnestoide pugui sintetitzar-se. S'ha demostrat que aquesta molècula té un paper important contra l'oncogènesi de les cèl·lules hepàtiques.[7]
S'està estudiant que en pacients amb càncer es redueixi el consum de vitamina B1, tiamina, pel fet que és el cofactor de la transcetolasa. S'ha vist que en pacients amb baixes concentracions de tiamina l'activitat de l'enzim s'ha vist disminuïda.[8] L'oxitimina, una molècula que actua com antagonista de la tiamina i inhibeix la transcetolasa,[9] s'està estudiant com a tractament de per aquests tipus de càncers, on aquets enzims és tant important.
Referències
- ↑ Deshpande, Gaurang P.; Patterton, Hugh-George; Faadiel Essop, M. «The human transketolase-like proteins TKTL1 and TKTL2 are bona fide transketolases». BMC Structural Biology, 19, 1, 15-01-2019, pàg. 2. DOI: 10.1186/s12900-018-0099-y. ISSN: 1472-6807. PMC: PMC6334435. PMID: 30646877.
- ↑ «Examination of substrate binding in Thiamin Diphosphate-dependent Transketolase by protein crystallography and site-directed mutagenesis» (en anglès). JBC, 272, 3, Gener 1997, pàg. 1864-1869. DOI: https://doi.org/10.1074/jbc.272.3.1864 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Structure and functioning mechanism of transketolase, Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Proteins and Proteomics» (en anglès). Elsevier, 1844, 9, 2014, pàg. 1608-1618. DOI: https://doi.org/10.1016/j.bbapap.2014.06.003. ISSN: 1570-9639 [Consulta: 20 octubre 2022].
- ↑ Bernard L. Horecker «The Pentose Phosphate Pathway». Elsevier. Journal of Biological Chemistry, 277, 50, 2002, pàg. 47965-47971. DOI: https://doi.org/10.1074/jbc.X200007200. ISSN: 0021-9258.
- ↑ Hao, Shiming; Meng, Qingfei; Sun, Huihui; Li, Yunkuo; Li, Yao «The role of transketolase in human cancer progression and therapy» (en anglès). Biomedicine & Pharmacotherapy, 154, 01-10-2022, pàg. 113607. DOI: 10.1016/j.biopha.2022.113607. ISSN: 0753-3322.
- ↑ Diaz-Moralli, Santiago; Tarrado-Castellarnau, Miriam; Alenda, Cristina; Castells, Antoni; Cascante, Marta «Transketolase-Like 1 Expression Is Modulated during Colorectal Cancer Progression and Metastasis Formation» (en anglès). PLoS ONE, 6, 9, 27-09-2011, pàg. e25323. DOI: 10.1371/journal.pone.0025323. ISSN: 1932-6203.
- ↑ Sun, Lulu; Cai, Jie; Gonzalez, Frank J. «The role of farnesoid X receptor in metabolic diseases, and gastrointestinal and liver cancer» (en anglès). Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 18, 5, 2021-05, pàg. 335–347. DOI: 10.1038/s41575-020-00404-2. ISSN: 1759-5053.
- ↑ Cascante, Marta; Centelles, Josep J.; Veech, Richard L.; Lee, Wai-Nang Paul; Boros, Laszlo G. «Role of Thiamin (Vitamin B-1) and Transketolase in Tumor Cell Proliferation». Nutrition and Cancer, 36, 2, 01-03-2000, pàg. 150–154. DOI: 10.1207/S15327914NC3602_2. ISSN: 0163-5581. PMID: 10890024.
- ↑ Wang, Jiarui; Zhang, Xuemei; Ma, Danjun; Lee, Wai-Nang Paul; Xiao, Jing «Inhibition of transketolase by oxythiamine altered dynamics of protein signals in pancreatic cancer cells». Experimental Hematology & Oncology, 2, 1, 27-07-2013, pàg. 18. DOI: 10.1186/2162-3619-2-18. ISSN: 2162-3619. PMC: PMC3733980. PMID: 23890079.