Vés al contingut

Proteïna vegetal: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Edició referència
Línia 3: Línia 3:
Una '''proteïna vegetal''' és una [[molècula orgànica]] complexa que podem trobar a [[Verdura|verdures]], [[Llegum|llegums]], [[Fruita seca|fruits secs]], [[Llavor|llavors]] i [[Fruita|fruites]].<ref name=":0" /> Solen ser considerades [[Proteïna|proteïnes]] incompletes, perquè no contenen tots els [[Aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] que necessiten els humans<ref>{{Ref-publicació|article=Composition of polyamines and amino acids in plant-source foods for human consumption|url=https://doi.org/10.1007/s00726-019-02751-0|publicació=Amino Acids|data=2019-08-01|issn=1438-2199|volum=51|exemplar=8|doi=10.1007/s00726-019-02751-0|llengua=anglés|nom=Yongqing|cognom=Hou|nom2=Wenliang|cognom2=He|nom3=Shengdi|cognom3=Hu|nom4=Guoyao|cognom4=Wu}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-391882-6.00005-4|editorial=Elsevier|data=2013|pàgines=192|nom=Jacqueline B.|cognom=Marcus|llengua=anglés|capítol=5}}</ref>. Això no significa que a totes les proteïnes vegetals els hi faltin els mateixos aminoàcids, sinó que, en funció de quin sigui l'aliment ingerit, faltarà un aminoàcid o un altre <ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Cruz|nom=Manuel|article=Proteïnes d’origen vegetal versus proteïnes de procedència animal|publicació=Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Juliol-Setembre 2015|url=http://ramc.cat/publicacions/revistes-de-l-academia/revista-de-la-reial-academia-de-medicina-de-catalunya/|pàgines=118-120}}</ref>.
Una '''proteïna vegetal''' és una [[molècula orgànica]] complexa que podem trobar a [[Verdura|verdures]], [[Llegum|llegums]], [[Fruita seca|fruits secs]], [[Llavor|llavors]] i [[Fruita|fruites]].<ref name=":0" /> Solen ser considerades [[Proteïna|proteïnes]] incompletes, perquè no contenen tots els [[Aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] que necessiten els humans<ref>{{Ref-publicació|article=Composition of polyamines and amino acids in plant-source foods for human consumption|url=https://doi.org/10.1007/s00726-019-02751-0|publicació=Amino Acids|data=2019-08-01|issn=1438-2199|volum=51|exemplar=8|doi=10.1007/s00726-019-02751-0|llengua=anglés|nom=Yongqing|cognom=Hou|nom2=Wenliang|cognom2=He|nom3=Shengdi|cognom3=Hu|nom4=Guoyao|cognom4=Wu}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health|url=http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-391882-6.00005-4|editorial=Elsevier|data=2013|pàgines=192|nom=Jacqueline B.|cognom=Marcus|llengua=anglés|capítol=5}}</ref>. Això no significa que a totes les proteïnes vegetals els hi faltin els mateixos aminoàcids, sinó que, en funció de quin sigui l'aliment ingerit, faltarà un aminoàcid o un altre <ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Cruz|nom=Manuel|article=Proteïnes d’origen vegetal versus proteïnes de procedència animal|publicació=Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Juliol-Setembre 2015|url=http://ramc.cat/publicacions/revistes-de-l-academia/revista-de-la-reial-academia-de-medicina-de-catalunya/|pàgines=118-120}}</ref>.


El 1745, [[Jacopo Beccari]] a la [[Universitat de Bolonya]] va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del [[gluten]] del [[blat]]. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes de llavors de més de 30 plantes d'[[Espècie|espècies]] diferents.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Plant protein families and their relationships to food allergy|url=https://doi.org/10.1042/bst0300906|publicació=Biochemical Society Transactions|data=2002-11-01|issn=0300-5127|pàgines=906–907|volum=30|exemplar=6|doi=10.1042/bst0300906|nom=P. R.|cognom=Shewry|nom2=F.|cognom2=Beaudoin|nom3=J.|cognom3=Jenkins|nom4=S.|cognom4=Griffiths-Jones|nom5=E. N. C.|cognom5=Mills|llengua=anglés}}</ref>
El 1745, [[Jacopo Beccari]] a la [[Universitat de Bolonya]] va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del [[gluten]] del [[blat]]. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes de llavors de més de 30 plantes d'[[Espècie|espècies]] diferents.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Plant protein families and their relationships to food allergy|url=https://doi.org/10.1042/bst0300906|publicació=Biochemical Society Transactions|data=2002-11-01|issn=0300-5127|pàgines=906–907|volum=30|exemplar=6|doi=10.1042/bst0300906|nom=P. R.|cognom=Shewry|nom2=F.|cognom2=Beaudoin|nom3=J.|cognom3=Jenkins|nom4=S.|cognom4=Griffiths-Jones|nom5=E. N. C.|cognom5=Mills|llengua=anglés}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Plant Protein Foods|url=https://books.google.es/books?id=6N1mEAAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=Plant+Protein+Foods&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Plant%20Protein%20Foods&f=false|editorial=Springer Nature|data=2022-03-28|isbn=978-3-030-91206-2|llengua=en|nom=Annamalai|cognom=Manickavasagan|nom2=Loong-Tak|cognom2=Lim|nom3=Amanat|cognom3=Ali|pàgines=13-20}}</ref>


== La proteïna vegetal en el camp de l'alimentació ==
== La proteïna vegetal en el camp de l'alimentació ==

Revisió del 20:24, 28 oct 2022

Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre de 2022.

Una proteïna vegetal és una molècula orgànica complexa que podem trobar a verdures, llegums, fruits secs, llavors i fruites.[1] Solen ser considerades proteïnes incompletes, perquè no contenen tots els aminoàcids essencials que necessiten els humans[2][3]. Això no significa que a totes les proteïnes vegetals els hi faltin els mateixos aminoàcids, sinó que, en funció de quin sigui l'aliment ingerit, faltarà un aminoàcid o un altre [4].

El 1745, Jacopo Beccari a la Universitat de Bolonya va ser un dels primers a centrar-se en l'estudi de proteïnes vegetals. En concret, va aconseguir aïllar les proteïnes del gluten del blat. Posteriorment, entre 1886-1928, T. B. Osborne va publicar estudis sobre les proteïnes de llavors de més de 30 plantes d'espècies diferents.[1] [5]

La proteïna vegetal en el camp de l'alimentació

Soja vegetal texturitzda

En l'actualitat, les proteïnes vegetals tenen un gran interès, principalment per la seva importància en l'alimentació, tant humana com del bestiar.[1][6] En aquest àmbit interessa especialment obtenir productes amb un alt contingut proteic i un baix contingut en greixos[7], és per això que les empreses que es dediquen a la producció de substituts a la carn utilitzen llegums i llavors principalment, ja que son fonts importants de proteïnes mitjançant les quals s'elaboren anàlegs de productes procedents d'animals com els productes làctics o la carn.[8] La soja destaca per ser l'aliment més consumit com a font de proteïna vegetal, i no és casualitat, doncs és un dels aliments d'origen vegetal amb un major contingut proteic, entorn al 40%.[4][9] Per contra, les llavors, malgrat tenen un alt contingut proteic, també presenten quantitats importants de greixos[4].

En l'àmbit mundial, alguns estudis indiquen un gran creixement en el mercat de proteïnes vegetals entre els anys 2021-2026, fruit de l'augment de consumidors que busquen alternatives a la carn, ja sigui per reduir el consum d'aliments d'origen animal o per eliminar-ne el consum de forma total (veganisme).[10]

Importància de la proteïna vegetal en altres camps

L'àmbit de l'alimentació no és l'únic on les proteïnes vegetals tenen una clara aplicació. Algunes exerceixen una funció defensiva per la planta i, en ser produïdes, formen complexos enzimàtics que actuen inhibint patògens o funcionant en contra de plagues. Per aquest motiu, moltes d'aquestes proteïnes s'aprofiten per a l'elaboració de pesticides.[11]

Les proteïnes vegetals també poden tenir rellevància en medicina per la seva participació en determinades malalties. Una de les proteïnes vegetals amb més interès a nivell mèdic és el gluten, doncs té una important participació en una malaltia autoimmunitària anomenada celiaquia i que presenta una simptomatologia caracteritzada per dolor abdominal, diarrea crònica o intermitent, nàusees, vòmits, malabsorció de micronutrients o retard del creixement.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Shewry, P. R.; Beaudoin, F.; Jenkins, J.; Griffiths-Jones, S.; Mills, E. N. C. «Plant protein families and their relationships to food allergy» (en anglés). Biochemical Society Transactions, 30, 6, 01-11-2002, pàg. 906–907. DOI: 10.1042/bst0300906. ISSN: 0300-5127.
  2. ↑ Hou, Yongqing; He, Wenliang; Hu, Shengdi; Wu, Guoyao «Composition of polyamines and amino acids in plant-source foods for human consumption» (en anglés). Amino Acids, 51, 8, 01-08-2019. DOI: 10.1007/s00726-019-02751-0. ISSN: 1438-2199.
  3. ↑ Marcus, Jacqueline B. «5». A: Protein Basics: Animal and Vegetable Proteins in Food and Health (en anglés). Elsevier, 2013, p. 192. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Cruz, Manuel «Proteïnes d’origen vegetal versus proteïnes de procedència animal». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Juliol-Setembre 2015, pàg. 118-120.
  5. ↑ Manickavasagan, Annamalai; Lim, Loong-Tak; Ali, Amanat. Plant Protein Foods (en anglès). Springer Nature, 2022-03-28, p. 13-20. ISBN 978-3-030-91206-2. 
  6. ↑ Glencross, Brett. Understanding the nutritional and biological constraints of ingredients to optimize their application in aquaculture feeds (en anglés). Elsevier, 2016, p. 33. 
  7. ↑ Mas Segura, Oriol. Disseny d'un producte vegetal anàleg a la carn amb proteïnes d'alt valor biològic (tesi). Universitat Politècnica de Catalunya, 24-09-2021. 
  8. ↑ Nadathur, S. R.; Wanasundara, J. P. D; Scanlin, L. Chapter 1 - Proteins in the Diet: Challenges in Feeding the Global Population (en anglés). San Diego: Academic Press, 2017, p. 1–19. DOI 10.1016/b978-0-12-802778-3.00001-9. ISBN 978-0-12-802778-3. 
  9. ↑ Mohammad, A. W.; Teow, Y. H.. Ultrafiltration for Food Processing (en anglés). Elsevier, 2016, p. 3. DOI 10.1016/b978-0-08-100596-5.03115-2. ISBN 978-0-08-100596-5. 
  10. ↑ Niva, Mari; Vainio, Annukka «Towards more environmentally sustainable diets? Changes in the consumption of beef and plant- and insect-based protein products in consumer groups in Finland» (en anglès). Meat Science, 182, 2021-12. DOI: 10.1016/j.meatsci.2021.108635.
  11. ↑ Abubakar, Yusuf; Tijjani, Habibu; Egbuna, Chukwuebuka; Adetunji, Charles Oluwaseun; Kala, Smriti. Chapter 3 - Pesticides, History, and Classification (en anglés). Academic Press, 2020, p. 39-40. DOI 10.1016/b978-0-12-819304-4.00003-8. ISBN 978-0-12-819304-4. 
  12. ↑ Castillejo de Villasante, Gemma; Fernández Bañares, Fernando; Esteve Comas, Maria «Document de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya». Agència de Salut Pública de Catalunya, 2016, pàg. 11-12.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Proteïna_vegetal&oldid=30845275»