Principis cooperatius: diferència entre les revisions
Canvio la redacció del text i incorporo informació de l'article "Aliança cooperativa internacional" |
→Declaració sobre la Identitat Cooperativa: afegeixo informació i una referència |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Declaració sobre la Identitat Cooperativa == |
== Declaració sobre la Identitat Cooperativa == |
||
La Declaració sobre la Identitat Cooperativa de l'Aliança Cooperativa Internacional es va aprovar al Congrés de Manchester de 1995. Va revisar els principis adoptats anteriorment, amb l'objectiu d'adaptar-los als nous temps, i establir sis valors. També va definir les cooperatives com "associacions autònomes de persones s'uneixen voluntàriament per satisfer les seves necessitats econòmiques, socials i culturals a través d'una empresa de propietat comuna i controlada democràticament".<ref>{{Cite book| publisher = Springer US| isbn = 978-0-387-93996-4| pages = 886–888| editors = Helmut K. Anheier, Stefan Toepler (eds.)| last = Rousseliere| first = Damien| title = International Encyclopedia of Civil Society| chapter = International Co-operative Alliance (ICA)| location = New York, NY| accessdate = 2023-07-08| date = 2010| chapterurl = https://doi.org/10.1007/978-0-387-93996-4_692}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | En aquesta declaració, el principi d'autonomia i independència va reincorporar-se després del col·lapse de l'URSS, per haver-se limitat amb l'objectiu que no haguessin de sortir les cooperatives soviètiques. Així mateix, es va incorporar com a principi l'interès per la comunitat, que pretenia subratllar el vincle de les cooperatives amb el seu entorn i el compromís d'aquestes en augmentar el benestar social. El text de la declaració es va basar en els llibres ''Els Valors Cooperatius en un món en canvi'' de Sven Böök i ''Principis Cooperatius: Avui i demà'' de W. P. Watkins, ambdós resultats d'un estudi dut a terme entre 1990 i 1992 per membres de l'ACI i investigadors independents.<ref name=":0" /> |
||
=== Valors === |
=== Valors === |
||
Revisió del 13:11, 8 jul 2023
Els principis cooperatius són unes pautes mitjançant les quals les cooperatives posen en pràctica els seus valors. Des de 1937, l'Aliança Cooperativa Internacional ha promogut set principis basant-se en les regles emanades de la primera Cooperativa de Consum de Rochdale a mitjans del segle xix. Els principis han variat amb dues declaracions posteriors, adoptades a Viena el 1966 i a Manchester el 1995.[1]
Els principis cooperatius estan relacionats entre si i, per tant, no és possible saltar-se'n un sense que se'n ressentin els altres.[1] Tot i que no es recull explícitament en les declaracions de l'ACI, s'ha indicat com a valor del cooperativisme la solidaritat internacional.[2]
Declaració del XV Congrés de l'Aliança Cooperativa Internacional
El congrés de l'ACI a París de 1937 va establir set principis del cooperativisme. Quatre d'aquests són obligatoris: l'adhesió lliure, el control democràtic, la distribució dels excedents en proporció a les operacions, i l'interès limitat al capital. Mentre que tres són recomanats: la neutralitat política i religiosa, les vendes al comtat i el foment de l'educació i formació.[3]
Declaració sobre la Identitat Cooperativa
La Declaració sobre la Identitat Cooperativa de l'Aliança Cooperativa Internacional es va aprovar al Congrés de Manchester de 1995. Va revisar els principis adoptats anteriorment, amb l'objectiu d'adaptar-los als nous temps, i establir sis valors. També va definir les cooperatives com "associacions autònomes de persones s'uneixen voluntàriament per satisfer les seves necessitats econòmiques, socials i culturals a través d'una empresa de propietat comuna i controlada democràticament".[4]
En aquesta declaració, el principi d'autonomia i independència va reincorporar-se després del col·lapse de l'URSS, per haver-se limitat amb l'objectiu que no haguessin de sortir les cooperatives soviètiques. Així mateix, es va incorporar com a principi l'interès per la comunitat, que pretenia subratllar el vincle de les cooperatives amb el seu entorn i el compromís d'aquestes en augmentar el benestar social. El text de la declaració es va basar en els llibres Els Valors Cooperatius en un món en canvi de Sven Böök i Principis Cooperatius: Avui i demà de W. P. Watkins, ambdós resultats d'un estudi dut a terme entre 1990 i 1992 per membres de l'ACI i investigadors independents.[1]
Valors
La Declaració sobre la Identitat Cooperativa va reconèixer que els valors en què es basen les cooperatives són l'autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Afegeix, que en la tradició dels seus fundadors, els socis cooperativistes fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.[1]
Principis
1r. Adhesió voluntària i oberta
Les cooperatives són organitzacions voluntàries i obertes. Són els seus membres qui prenen la decisió de formar-ne part. Estan obertes a totes les persones capces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser membre, sense discriminació social, política, religiosa, racial o sexual.[1]
2n. Gestió democràtica per part dels socis
Les cooperatives són gestionades democràticament pels seus membres, que participen activament en les decisions. Les persones elegides per a representar la cooperativa són responsables davant els socis. En les cooperatives de primer grau, els socis tenen un vot cada soci, i les cooperatives d'altres graus han d'estar organitzades també de manera democràtica.[1] La participació suposa el dret i el deure de ser escollit per als càrrecs socials de la cooperativa. La distribució de vots no es basa en el capital, sinó que cada soci té un vot.
3r. Participació econòmica dels socis
Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives. Almenys, una part del capital ha de ser propietat comuna de la cooperativa. En general, els socis reben una compensació (si és que n'hi ha), limitada sobre el capital entregat per adquirir la condició de soci. Els excedents són destinats al desenvolupament de la cooperativa (com ara l'educació o el fons de reserva, una part del qual ha de ser indivisible), als seus membres en proporció a les seves operacions amb la cooperativa, o a donar suport a altres activitats aprovades pels socis.[1]
4t. Autonomia i independència
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda, gestionades pels seus socis que han de mantenir la llibertat de controlar el seu propi destí. Si col·laboren amb altres organitzacions, inclosos governs o capital extern, ho han de fer de tal manera que assegurin el control democràtic per part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia.[1]
5è. Educació, formació i informació
Les cooperatives proporcionen educació i formació als seus membres, als representants elegits, als directius i als treballadors perquè puguin contribuir al desenvolupament de les seves cooperatives d'una manera eficaç. L'educació ha d'estar enfocada a comprendre la complexitat i riquesa del pensament i acció cooperativa, mentre que la formació va dirigida a la capacitació professional. També, informen el gran públic (entorn), especialment els joves i els líders d'opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació.[1]
6è. Cooperació entre cooperatives
Les cooperatives serveixen als seus membres d'una manera eficaç i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals. Amb aquesta finalitat es creen estructures com associacions, federacions, confederacions i ens interregionals i internacionals.[1]
7è. Interès per a la comunitat
Les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seves comunitats per al seu benestar.[1] Les decisions que pren la cooperativa han de ser responsables amb l'entorn en què està situada i promoure la participació en el desenvolupament de la comunitat.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Gadea Soler, Enrique «Estudio sobre el Concepto de Cooperativa : referencia a los Principios Cooperativos y a su discutida vigencia». Jado: boletín de la Academia Vasca de Derecho = Zuzenbidearen Euskal Akademiaren aldizkaria, vol. 7, 17, 2009, pàg. 165–185. ISSN: 1888-0525 [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Pérez Baró, Albert. Temàtica Cooperatista. Barcelona: Pòrtic, 1971, p. 125-140.
- ↑ Díaz, Luis Francisco Ramírez; Ospina, José de Jesús Herrera; Franco, Luis Fernando Londoño «El Cooperativismo y la Economía Solidaria: Génesis e Historia». Cooperativismo & Desarrollo, 24, 109, 18-08-2016. DOI: 10.16925/co.v24i109.1507. ISSN: 2382-4220 [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Rousseliere, Damien. «International Co-operative Alliance (ICA)». A: International Encyclopedia of Civil Society. New York, NY: Springer US, 2010, p. 886–888. ISBN 978-0-387-93996-4 [Consulta: 8 juliol 2023].
Enllaços externs
- ACI (Aliança Cooperativa Internacional)
- Confederació de Cooperatives de Catalunya
- (Aposta, Escola de Cooperativisme) Arxivat 2010-10-02 a Wayback Machine.
Socialisme | ||
|---|---|---|
| Corrents |  | |
| Pensament | ||
| Conceptes | ||
