Kurt Lewin: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Obra |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
== Obra == |
== Obra == |
||
Lewin va encunyar la noció de genidentitat,<ref>Lewin, K. (1922). ''Der Begriff der Genese in Physik, Biologie und Entwicklungsgeschichte.'' (Lewin's Habilitationsschrift).</ref> que ha guanyat certa importància en diverses teories de l'[[Espaitemps]] i camps relacionats. Per exemple, va introduir el concepte d’espai hodològic o la ruta més senzilla aconseguida mitjançant la resolució de diferents camps de forces, oposicions i tensions segons els seus objectius.<ref>{{Ref-llibre|títol=Terrence Malick's Unseeing Cinema: Memory, Time and Audibility|cognom=Batcho|nom=James|data=2018|editorial=Springer|isbn=9783319764207|lloc=Cham|pàgines=69}}</ref> |
|||
Lewin també va proposar la perspectiva [[Interaccionisme simbòlic|interaccionista]] d’Herbert Blumer de 1937 com una alternativa al debat entre la natura i la criança. Lewin va suggerir que ni la naturalesa (tendències innates) ni la nutrició (com [[Experiència|les experiències]] de la vida configuren els individus) només poden explicar el comportament i les personalitats dels individus, sinó que tant la natura com la cria interactuen per donar forma a cada persona. Aquesta idea es va presentar en forma de l'equació de Lewin per al comportament, ''B'' = ''ƒ'' (''P'', ''E''), el que significa que el comportament (B) és una funció (f) de les característiques personals (P) i de les característiques ambientals (E). |
|||
En primer lloc, Kurt Lewin va ser un investigador aplicat i teòric pràctic. La majoria dels estudiosos de l'època es van delectar amb la por que dedicar-se a la investigació aplicada distregués la disciplina de la investigació bàsica sobre problemes acadèmics, creant així aquest fals binari sobre per a qui es crea el coneixement, ja sigui per a la perpetuació de la disciplina o per a aplicació.<ref name="ReferenceA">{{Ref-llibre|cognom=Rogers|nom=Everett|títol=A History of Communication Study: A Biological Approach|data=1994|editorial=The Free Press|lloc=NY}}</ref> Malgrat aquest debat dins de les [[ciències socials]] de l'època, Lewin va argumentar que «la recerca aplicada es podia dur a terme amb rigor i que es podien provar propostes teòriques en recerca aplicada».<ref name="ReferenceA" /> L'arrel d'aquest binari en particular semblava provenir de les normes epistemològiques presents a les ciències dures, on la distinció era molt més pronunciada; Kurt Lewin va argumentar que això era contrari a la naturalesa de les ciències socials. A més, amb l'ajuda d'estudiosos com Paul Lazarsfeld, hi havia un mètode a través del qual es podien adquirir diners per a la recerca d'una manera sostenible. Lewin ha animat els investigadors a desenvolupar teories que es puguin utilitzar per abordar problemes socials importants.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Handbook of Group Research and Practice|cognom=Wheelan|nom=Susan A.|data=2005|editorial=SAGE|isbn=0761929584|lloc=Thousand Oaks, CA|pàgines=13}}</ref> |
|||
Per demostrar la seva dedicació a la investigació aplicada i demostrar encara més que hi havia valor en provar les seves proposicions teòriques, Lewin es va convertir en un «mestre en la transposició d'un problema quotidià en un experiment psicològic».<ref name="ReferenceA">{{Ref-llibre|cognom=Rogers|nom=Everett|títol=A History of Communication Study: A Biological Approach|data=1994|editorial=The Free Press|lloc=NY}}</ref> Lewin, en els seus inicis, va prendre un moment aparentment banal entre ell i un cambrer i el va convertir en els inicis de la seva investigació de camp. En aquest incident en particular, Lewin va raonar que «la intenció de dur a terme una tasca específica genera una tensió psicològica, que s'allibera quan es completa la tasca prevista» juntament amb quan [[Sigmund Freud]] va teoritzar que «els desitjos persisteixen fins que es compleixen». Aquesta observació casual va iniciar la demostració de l'«existència de tensions psíquiques», fonamental per a la teoria del camp de Lewin.<ref name="ReferenceA" /> |
|||
Tot i que la investigació aplicada va ajudar a convertir Lewin en un teòric pràctic, el que el va definir encara més com a acadèmic i precursor va ser la seva ''recerca d'acció'', un terme que va inventar ell mateix.<ref name="ReferenceA">{{Ref-llibre|cognom=Rogers|nom=Everett|títol=A History of Communication Study: A Biological Approach|data=1994|editorial=The Free Press|lloc=NY}}</ref> Lewin estava cada cop més interessat en els conceptes de migració i identitat jueva. Estava confós pel concepte de com, mentre que un individu es distanciava d'exercir la identitat jueva en termes d'expressió i actuació religiosa, encara es considerava jueu als ulls dels [[Nazisme|nazis]]. Aquest concepte de negar la pròpia identitat i la promoció de l'autoodi com a forma de fer front a l'opressió d'un grup dominant representava la crisi de la pròpia migració de Lewin als Estats Units.<ref name="ReferenceA" /> Lewin, com va descriure el seu estudiant i col·lega Ron Lippitt, «tenia una profunda sensibilitat als problemes socials i el compromís d'utilitzar els seus recursos com a científic social per fer-hi alguna cosa. Així, a principis dels anys quaranta va dibuixar un triangle per representar la interdependència de la recerca, la formació i l'acció en la producció de canvis socials».<ref name="ReferenceA" /> Aquest diagrama dels interessos i accions d'un acadèmic dins d'aquesta triangulació ofereix una part interessant d'accedir a Lewin i les seves contribucions. En lloc de notar la justícia social com el principi o el final, estava arrelada en cada acció acadèmica que va prendre Lewin. Va ser aquesta visió del món i paradigma particulars els que van impulsar la seva investigació i van determinar amb precisió com utilitzaria els resultats de la seva investigació de camp. A més, tot reflectia sobre l'home Lewin i la seva manera d'afrontar els esdeveniments de la seva època. Aquesta devoció per la investigació-acció va ser possiblement una manera de resoldre una dissonància del seu propi pas a Amèrica i de com va deixar la seva esquena a la Polònia actual. |
|||
Entre els psicòlegs destacats tutoritzats per Lewin hi havia [[Leon Festinger]] (1919–1989), que es va fer conegut per la seva teoria [[Dissonància cognitiva|de la dissonància cognitiva]] (1956), el psicòleg ambiental Roger Barker, Bluma Zeigarnik i Morton Deutsch, el fundador de la teoria i la pràctica de resolució de conflictes modernes. |
|||
=== Anàlisi del camp de força === |
|||
== Psicologia == |
== Psicologia == |
||
Entre les seves idees figura la noció que un individu està marcat per la genètica tant com per l'ambient, en el qual intervenen forces socials que modifiquen la conducta personal. Per analitzar aquest [[comportament]] s'han de tenir en compte les forces que més actuen en el moment concret de prendre una decisió, i no solament l'experiència passada, com se solia fer fins aleshores.<ref name="infed" />''<ref name=:1>{{ref-publicació|cognom1=Lewin|nom1=K.|enllaçautor=Kurt Lewin|cognom2=Lippitt|nom2=R.|cognom3=White|nom3=R.K.|any=1938|títol=Patterns of aggressive behavior in experimentally created social climates|publicació=Journal of Social Psychology|volum=10|exemplar=2|pàgines=271–301|doi=10.1080/00224545.1939.9713366}}</ref>'' |
Entre les seves idees figura la noció que un individu està marcat per la genètica tant com per l'ambient, en el qual intervenen forces socials que modifiquen la conducta personal. Per analitzar aquest [[comportament]] s'han de tenir en compte les forces que més actuen en el moment concret de prendre una decisió, i no solament l'experiència passada, com se solia fer fins aleshores.<ref name="infed" />''<ref name=:1>{{ref-publicació|cognom1=Lewin|nom1=K.|enllaçautor=Kurt Lewin|cognom2=Lippitt|nom2=R.|cognom3=White|nom3=R.K.|any=1938|títol=Patterns of aggressive behavior in experimentally created social climates|publicació=Journal of Social Psychology|volum=10|exemplar=2|pàgines=271–301|doi=10.1080/00224545.1939.9713366}}</ref>'' |
||
Revisió del 07:29, 11 ago 2023
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1890 Mogilno (Polònia) (en)  |
| Mort | 12 febrer 1947 (56 anys) Newtonville (Massachusetts) (en) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme tibetà |
| Formació | Universitat de Múnic Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | Carl Stumpf i Alois Riehl |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia |
| Ocupació | psicòleg, professor d'universitat, economista |
| Ocupador | Universitat Cornell Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Duke Universitat Humboldt de Berlín |
| Alumnes | Beatrice Anne Wright |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Bluma Zeigarnik (en) , Leon Festinger, Beatrice Anne Wright, Dorwin Cartwright, Ronald Lippitt (en) i John Thibaut |
Kurt Lewin (Mogilno, 9 de setembre de 1890 - Newtonville, Massachusetts, 12 de febrer de 1947) va ser un psicòleg estatunidenc d'origen alemany especialitzat en anàlisi de la conducta i psicologia de les organitzacions.[1]
Biografia
Primers anys i educació
Era el segon de quatre fills d'una família jueva de classe mitjana, que tenien una botiga i una granja a Mogilno, als afores de la ciutat. Mogilno era un petit poble d'uns 5.000 habitants, uns 150 dels quals eren jueus.[2] Lewin va rebre una educació jueva ortodoxa a casa.[3][4] El 1905, la família es va traslladar a Berlín quan Kurt Lewin era adolescent per cercar oportunitats per als seus fills. Lewin va estudiar Medicina a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, però els seus interessos van canviar i va passar a estudiar Biologia a la Universitat de Múnic.[5] Allà va introduir-se en la psicologia, i va canviar-se a la Universitat Humboldt de Berlín per estudiar amb els primers psicòlegs de la Gestalt, i el 1916 va obtenir el doctorat en Psicologia (Smith i Leeming, 2011).
La família es va traslladar a Berlín el 1905, de manera que Lewin i els seus germans van poder rebre una millor educació. De 1905 a 1908, Lewin va estudiar al Kaiserin Augusta Gymnasium, on va rebre una educació humanística clàssica.[2] El 1909, va ingressar a la Universitat de Friburg per estudiar medicina, però es va traslladar a la Universitat de Munic per estudiar biologia. En aquesta època es va implicar amb el moviment socialista i els drets de les dones.[5] L'abril de 1910 es va traslladar a la Universitat Reial Friedrich-Wilhelms de Berlín, on encara era estudiant de medicina. Al semestre de Pasqua de 1911, els seus interessos s'havien desplaçat cap a la filosofia. A l'estiu de 1911, la majoria dels seus cursos eren de psicologia. Mentre estava a la Universitat de Berlín, Lewin va fer 14 cursos amb Carl Stumpf (1848–1936).[2]
Va servir en l'exèrcit alemany quan va començar la Primera Guerra Mundial. A causa d'una ferida de guerra, va tornar a la Universitat de Berlín per a completar el seu doctorat. Lewin va escriure una proposta de dissertació en la qual demanava a Carl Stumpf que fora el seu supervisor, i aquest va acceptar. Encara que Lewin va treballar sota la direcció de Stumpf per a completar la seva tesi, la seva relació no va implicar molta comunicació. Lewin va estudiar les associacions, la voluntat i la intenció per a la seva dissertació, però no ho va discutir amb Stumpf fins al seu examen final de doctorat.[4] Va servir a l'exèrcit alemany quan va començar la Primera Guerra Mundial. A causa d'una ferida de guerra, va tornar a la Universitat de Berlín per completar el seu doctorat. Lewin va escriure una proposta de tesi demanant a Stumpf que fos el seu supervisor, i Stumpf va assentir. Tot i que Lewin va treballar amb Stumpf per completar la seva tesi, la seva relació no va implicar gaire comunicació. Lewin va estudiar associacions, voluntat i intenció per a la seva tesi, però no ho va discutir amb Stumpf fins a l'examen final de doctorat.[2]
Carrera i vida personal
El 1917, Lewin es va casar amb Maria Landsberg. El 1919, la parella va tenir una filla Esther Agnes, i el 1922 va néixer el seu fill Fritz Reuven. Es van divorciar cap al 1927, i Maria va emigrar a Palestina amb els fills. El 1929, Lewin es va casar amb Gertrud Weiss. La seva filla Miriam va néixer el 1931, i el seu fill Daniel va néixer el 1933.[2]
Lewin havia estat originalment implicat en escoles de psicologia conductual abans de canviar de direcció en la investigació i treballar amb psicòlegs de l’escola de psicologia de la Gestalt, inclosos Max Wertheimer i Wolfgang Kohler. També es va incorporar a l'Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín, on va donar conferències i impartir seminaris tant de filosofia com de psicologia.[5] Va ser professor a la Universitat de Berlín des de 1926 fins a 1932, temps durant el qual va dur a terme experiments sobre estats de tensió, necessitats, motivació i aprenentatge.[3] El 1933, Lewin havia intentat negociar una posició docent com a càtedra de psicologia, així com la creació d'un institut de recerca a la Universitat Hebrea.[3] Lewin sovint s'associa amb la primera escola de Frankfurt, originada per un grup influent de marxistes en gran part jueus a l’Institut d'Investigació Social d'Alemanya. Però quan Hitler va arribar al poder a Alemanya el 1933, els membres de l'Institut es van haver de dissoldre, traslladant-se a Anglaterra i després a Amèrica. En aquell any, es va reunir amb Eric Trist, de la London Tavistock Clinic. Trist va quedar impressionat amb les seves teories i les va utilitzar en els seus estudis sobre els soldats durant la Segona Guerra Mundial. Als anys 1930 es va traslladar als Estats Units per fugir de l'amenaça nazi, i Lewin va emigrar als Estats Units l'agost de 1933 i es va naturalitzar el 1940. Allà va col·laborar en la recuperació psicològica dels supervivents dels camps de concentració. Durant la seva formació va entrar en contacte amb investigadors destacats tant del conductisme com de la teoria Gestalt, però va desplaçar el seu interès cap al funcionament dels grups socials. Uns anys després de traslladar-se a Amèrica, Lewin va començar a demanar a la gent que pronunciés el seu nom com "Lou-in" en lloc de "Le-veen" perquè la pronunciació incorrecta del seu nom per part dels nord-americans havia provocat moltes trucades telefòniques perdudes. Tanmateix, poc abans de la seva mort, va començar a demanar als estudiants i col·legues que utilitzessin la pronunciació correcta ("Le-veen") perquè aquesta era la que preferia.[2] Abans, havia passat sis mesos com a professor visitant a Stanford el 1930,[5] però quan va immigrar als Estats Units, Lewin va treballar a la Universitat de Cornell i a l’Estació d'Investigació sobre Benestar Infantil d'Iowa a la Universitat d'Iowa. Més tard, va ser director del Center for Group Dynamics del MIT.
Després de la Segona Guerra Mundial, Lewin va participar en la rehabilitació psicològica d’antics ocupants dels camps de desplaçats amb el Dr. Jacob Fine a la Harvard Medical School. Quan Trist i ATM Wilson van escriure a Lewin proposant una revista en col·laboració amb el seu recentment fundat Tavistock Institute i el seu grup al MIT, Lewin va acceptar. La revista Tavistock, Human Relations, va ser fundada amb dos primers articles de Lewin titulats "Frontiers in Group Dynamics". Lewin va ensenyar durant un temps a la Universitat de Duke.[6]
Lewin va morir a Newtonville, Massachusetts, d'una insuficiència cardíaca el 1947. Va ser enterrat al cementiri Mount Auburn de Cambridge, Massachusetts. La seva dona va morir el 1987.
Obra
Lewin va encunyar la noció de genidentitat,[7] que ha guanyat certa importància en diverses teories de l'Espaitemps i camps relacionats. Per exemple, va introduir el concepte d’espai hodològic o la ruta més senzilla aconseguida mitjançant la resolució de diferents camps de forces, oposicions i tensions segons els seus objectius.[8]
Lewin també va proposar la perspectiva interaccionista d’Herbert Blumer de 1937 com una alternativa al debat entre la natura i la criança. Lewin va suggerir que ni la naturalesa (tendències innates) ni la nutrició (com les experiències de la vida configuren els individus) només poden explicar el comportament i les personalitats dels individus, sinó que tant la natura com la cria interactuen per donar forma a cada persona. Aquesta idea es va presentar en forma de l'equació de Lewin per al comportament, B = ƒ (P, E), el que significa que el comportament (B) és una funció (f) de les característiques personals (P) i de les característiques ambientals (E).
En primer lloc, Kurt Lewin va ser un investigador aplicat i teòric pràctic. La majoria dels estudiosos de l'època es van delectar amb la por que dedicar-se a la investigació aplicada distregués la disciplina de la investigació bàsica sobre problemes acadèmics, creant així aquest fals binari sobre per a qui es crea el coneixement, ja sigui per a la perpetuació de la disciplina o per a aplicació.[9] Malgrat aquest debat dins de les ciències socials de l'època, Lewin va argumentar que «la recerca aplicada es podia dur a terme amb rigor i que es podien provar propostes teòriques en recerca aplicada».[9] L'arrel d'aquest binari en particular semblava provenir de les normes epistemològiques presents a les ciències dures, on la distinció era molt més pronunciada; Kurt Lewin va argumentar que això era contrari a la naturalesa de les ciències socials. A més, amb l'ajuda d'estudiosos com Paul Lazarsfeld, hi havia un mètode a través del qual es podien adquirir diners per a la recerca d'una manera sostenible. Lewin ha animat els investigadors a desenvolupar teories que es puguin utilitzar per abordar problemes socials importants.[10]
Per demostrar la seva dedicació a la investigació aplicada i demostrar encara més que hi havia valor en provar les seves proposicions teòriques, Lewin es va convertir en un «mestre en la transposició d'un problema quotidià en un experiment psicològic».[9] Lewin, en els seus inicis, va prendre un moment aparentment banal entre ell i un cambrer i el va convertir en els inicis de la seva investigació de camp. En aquest incident en particular, Lewin va raonar que «la intenció de dur a terme una tasca específica genera una tensió psicològica, que s'allibera quan es completa la tasca prevista» juntament amb quan Sigmund Freud va teoritzar que «els desitjos persisteixen fins que es compleixen». Aquesta observació casual va iniciar la demostració de l'«existència de tensions psíquiques», fonamental per a la teoria del camp de Lewin.[9]
Tot i que la investigació aplicada va ajudar a convertir Lewin en un teòric pràctic, el que el va definir encara més com a acadèmic i precursor va ser la seva recerca d'acció, un terme que va inventar ell mateix.[9] Lewin estava cada cop més interessat en els conceptes de migració i identitat jueva. Estava confós pel concepte de com, mentre que un individu es distanciava d'exercir la identitat jueva en termes d'expressió i actuació religiosa, encara es considerava jueu als ulls dels nazis. Aquest concepte de negar la pròpia identitat i la promoció de l'autoodi com a forma de fer front a l'opressió d'un grup dominant representava la crisi de la pròpia migració de Lewin als Estats Units.[9] Lewin, com va descriure el seu estudiant i col·lega Ron Lippitt, «tenia una profunda sensibilitat als problemes socials i el compromís d'utilitzar els seus recursos com a científic social per fer-hi alguna cosa. Així, a principis dels anys quaranta va dibuixar un triangle per representar la interdependència de la recerca, la formació i l'acció en la producció de canvis socials».[9] Aquest diagrama dels interessos i accions d'un acadèmic dins d'aquesta triangulació ofereix una part interessant d'accedir a Lewin i les seves contribucions. En lloc de notar la justícia social com el principi o el final, estava arrelada en cada acció acadèmica que va prendre Lewin. Va ser aquesta visió del món i paradigma particulars els que van impulsar la seva investigació i van determinar amb precisió com utilitzaria els resultats de la seva investigació de camp. A més, tot reflectia sobre l'home Lewin i la seva manera d'afrontar els esdeveniments de la seva època. Aquesta devoció per la investigació-acció va ser possiblement una manera de resoldre una dissonància del seu propi pas a Amèrica i de com va deixar la seva esquena a la Polònia actual.
Entre els psicòlegs destacats tutoritzats per Lewin hi havia Leon Festinger (1919–1989), que es va fer conegut per la seva teoria de la dissonància cognitiva (1956), el psicòleg ambiental Roger Barker, Bluma Zeigarnik i Morton Deutsch, el fundador de la teoria i la pràctica de resolució de conflictes modernes.
Anàlisi del camp de força
Psicologia
Entre les seves idees figura la noció que un individu està marcat per la genètica tant com per l'ambient, en el qual intervenen forces socials que modifiquen la conducta personal. Per analitzar aquest comportament s'han de tenir en compte les forces que més actuen en el moment concret de prendre una decisió, i no solament l'experiència passada, com se solia fer fins aleshores.[5][3]
Quant a les empreses, es poden definir segons l'estil de lideratge que imperi: autoritari, laissez-faire[3] o democràtic, tres estils d'autoritat que posteriorment han estat traslladats a altres camps, com l'educació a la família o a l'escola. En el primer estil, el director té una personalitat forta i imposa les seves decisions, que poden ser ben acceptades segons el carisma del líder, però que dificulten la presa de decisions independents dels subordinats. En les organitzacions marcades per un estil permissiu, el rol directiu queda diluït i tenen més importància els caràcters individuals dels membres, ja que no hi ha sentiment de pertinença al grup. A l'estil democràtic hi ha consens sobre les atribucions de cada persona i l'elogi o la crítica es perceben com a objectius i necessaris.
Referències
- ↑ «Kurt Lewin | American social psychologist» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Lewin, Miriam Journal of Social Issues, 48, 2, 1992, pàg. 15–29. DOI: 10.1111/j.1540-4560.1992.tb00880.x.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bargal, David Minerva: A Review of Science, Learning and Policy, 36, 1, 1998, pàg. 49–68. DOI: 10.1023/a:1004334520382. PMID: 11620064. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «:1» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ 4,0 4,1 Lewin, Miriam «The Impact of Kurt Lewin's Life on the Place of Social Issues in His Work». Journal of Social Issues, 48, 2, 1992, pàg. 15-29. DOI: 10.1111/j.1540-4560.1992.tb00880.x.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Smith, MK. «Kurt Lewin, groups, experiential learning and action research». A: The Encyclopedia of Informal Education.
- ↑ King, W."Refugee Scholars At Duke University" Arxivat 9/3/2013, a Wayback Machine.. Retrieved on 26 agost 2012.
- ↑ Lewin, K. (1922). Der Begriff der Genese in Physik, Biologie und Entwicklungsgeschichte. (Lewin's Habilitationsschrift).
- ↑ Batcho, James. Terrence Malick's Unseeing Cinema: Memory, Time and Audibility. Cham: Springer, 2018, p. 69. ISBN 9783319764207.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Rogers, Everett. A History of Communication Study: A Biological Approach. NY: The Free Press, 1994.
- ↑ Wheelan, Susan A. The Handbook of Group Research and Practice. Thousand Oaks, CA: SAGE, 2005, p. 13. ISBN 0761929584.
Vegeu també
Bibliografia
- Smith, T.E, Leeming, C.S. (2011). Kurt Lewin: another Kurt for Experiential Educators to know. A T.E. Smith, Sourcebook of experiential education: key thinkers and their contributions (p. 173-179). New York: Routledge «Enllaç».