Lauro Severiano Müller: diferència entre les revisions
seccions finals Etiqueta: editor de codi 2017 |
reformatar ref/s Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Avantpassats == |
== Avantpassats == |
||
La família Müller formava part del primer contingent d'immigrants [[alemanys]] que es va establir el [[1829]] a la colònia de [[São Pedro de Alcântara]], [[Estat de Santa Catarina|província de Santa Catarina]]. L'avi Johann, que havia sigut pagès a Europa, va rebre uns terrenys i els va treballar junt als seus fills; per tant, Lauro Müller era fill d'un [[colon]]. Però el pare, Peter, va abandonar l'[[Agricultura|activitat agrícola]] per ser [[Tripulació (vaixells)|tripulant]] en els vaixells que feien la línia Desterro (l'actual [[Florianópolis]]) - [[Itajaí]]. La mare, Anna Michells, era filla d'un altre colon de la primera ona d'immigrants catarinenses, que s'havia traslladat a Itajaí per obrir-hi un negoci. Un cop casats, van romandre a Itajaí per continuar amb l'activitat empresarial — el municipi era un important pol comercial, doncs s'hi trobava un gran port des d'on sortia la producció agrícola i [[Manufactura|manufacturera]] arribada de la [[Vall d'Itajaí]].<ref> |
La família Müller formava part del primer contingent d'immigrants [[alemanys]] que es va establir el [[1829]] a la colònia de [[São Pedro de Alcântara]], [[Estat de Santa Catarina|província de Santa Catarina]]. L'avi Johann, que havia sigut pagès a Europa, va rebre uns terrenys i els va treballar junt als seus fills; per tant, Lauro Müller era fill d'un [[colon]]. Però el pare, Peter, va abandonar l'[[Agricultura|activitat agrícola]] per ser [[Tripulació (vaixells)|tripulant]] en els vaixells que feien la línia Desterro (l'actual [[Florianópolis]]) - [[Itajaí]]. La mare, Anna Michells, era filla d'un altre colon de la primera ona d'immigrants catarinenses, que s'havia traslladat a Itajaí per obrir-hi un negoci. Un cop casats, van romandre a Itajaí per continuar amb l'activitat empresarial — el municipi era un important pol comercial, doncs s'hi trobava un gran port des d'on sortia la producció agrícola i [[Manufactura|manufacturera]] arribada de la [[Vall d'Itajaí]].<ref> {{Ref-llibre|títol=A contribuição teuta à formação da nação brasileira|url=https://books.google.es/books/about/A_contribui%C3%A7%C3%A3o_teuta_%C3%A0_forma%C3%A7%C3%A3o_da.html?id=ksUrAAAAYAAJ&redir_esc=y|editorial=Presença Edições|data=1985|llengua=pt-BR|nom=Karl Heinrich|cognom=Oberacker}}</ref> |
||
== Joventut == |
== Joventut == |
||
L'educació de Laura Müller va ser administrada pel mestre Justino José da Silva. Després va freqüentar l'escola alemanya d'Itajaí i més tard va ser alumne del professor alemany Bruno Scharn, a [[Blumenau]].<ref name="multipla"> |
L'educació de Laura Müller va ser administrada pel mestre Justino José da Silva. Després va freqüentar l'escola alemanya d'Itajaí i més tard va ser alumne del professor alemany Bruno Scharn, a [[Blumenau]].<ref name="multipla">{{Ref-llibre|títol=Pequena historia de Itajai|url=https://books.google.es/books?id=lidDkgEACAAJ&dq=D%E2%80%99AVILA,+Edison.+%22Pequena+Hist%C3%B3ria+de+Itaja%C3%AD%22&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&redir_esc=y|editorial=Prefeitura Municipal de Itajai|data=1982|llengua=pt|nom=Edison|cognom=D'Avila}}</ref> |
||
El seu pare pretenia que es convertís en [[agrimensor]], però ell va preferir traslladar-se a la [[Estat de Rio de Janeiro|província de Rio de Janeiro]], on hi residia un oncle. Allà va treballar en una ferreteria mentre continuava els estudis, matriculant-se en el Liceu d'Humanitats de [[Niterói]]. |
El seu pare pretenia que es convertís en [[agrimensor]], però ell va preferir traslladar-se a la [[Estat de Rio de Janeiro|província de Rio de Janeiro]], on hi residia un oncle. Allà va treballar en una ferreteria mentre continuava els estudis, matriculant-se en el Liceu d'Humanitats de [[Niterói]]. |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== Vida familiar == |
== Vida familiar == |
||
El [[14 de març]] de [[1888]] és iniciat en la [[lògia maçònica]] [[Gran Orient del Brasil|Grande Oriente do Brasil]] la més important del país i on el moviment republicà era molt fort.<ref> |
El [[14 de març]] de [[1888]] és iniciat en la [[lògia maçònica]] [[Gran Orient del Brasil|Grande Oriente do Brasil]] la més important del país i on el moviment republicà era molt fort.<ref> {{Ref-llibre|cognom=Burity|nom=Elvandro|títol=Maçons do Passado|url=https://silo.tips/download/elvandro-burity-maons-do-passado-ediao-virtual|llengua=pt|data=2009|lloc=Rio de Janeiro}}</ref> |
||
Es va casar l'[[11 de maig]] de [[1893]] amb Luiza Henriqueta Ferreira de Andrade, [[carioca]], filla del [[Madeira|madeirense]] Antônio Pedro de Andrade. Van tenir tres fills: Laura (n. [[1894]]) [[Lauro]](n. [[1896]]) i Antônio Pedro (n. [[1898]]).<ref>Arquivo Histórico José Ferreira da Silva. Lauro Müller – Biografia. Patrimônio Histórico e Museológico de Blumenau.</ref> |
Es va casar l'[[11 de maig]] de [[1893]] amb Luiza Henriqueta Ferreira de Andrade, [[carioca]], filla del [[Madeira|madeirense]] Antônio Pedro de Andrade. Van tenir tres fills: Laura (n. [[1894]]) [[Lauro]](n. [[1896]]) i Antônio Pedro (n. [[1898]]).<ref>Arquivo Histórico José Ferreira da Silva. Lauro Müller – Biografia. Patrimônio Histórico e Museológico de Blumenau.</ref> |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
== Carrera política == |
== Carrera política == |
||
=== Republicanisme === |
=== Republicanisme === |
||
El [[1889]] va entrar en l'Escola Superior de Guerra, adherint llavors a les [[República|idees republicanes]] d'un dels seus professors, Benjamin Constant. Va servir al [[mariscal]] [[Manuel Deodoro da Fonseca|Deodoro da Fonseca]] i, després de la [[Proclamació de la República Brasilera|proclamació de la República]], a proposta de Constant va ser nomenat governador provisional de la província -ara transformada en [[Unitats federatives del Brasil|estat]]- de Santa Catarina.<ref name="multi"> |
El [[1889]] va entrar en l'Escola Superior de Guerra, adherint llavors a les [[República|idees republicanes]] d'un dels seus professors, Benjamin Constant. Va servir al [[mariscal]] [[Manuel Deodoro da Fonseca|Deodoro da Fonseca]] i, després de la [[Proclamació de la República Brasilera|proclamació de la República]], a proposta de Constant va ser nomenat governador provisional de la província -ara transformada en [[Unitats federatives del Brasil|estat]]- de Santa Catarina.<ref name="multi"> {{Ref-publicació|article=Etnicidade, política e ascensão social: um exemplo teuto-brasileiro|url=https://www.scielo.br/j/mana/a/cqt8LfXvF8grKdHPwCQYGCN/?lang=pt|publicació=Mana|data=1999-10|issn=0104-9313|pàgines=61–88|volum=5|doi=10.1590/S0104-93131999000200003|llengua=pt|nom=Giralda|cognom=Seyferth}}</ref> |
||
La seva administració, encara que curta, va ser extremadament hàbil i profitosa. No va acomiadar ningú i va conduir una transició suau, adaptant els serveis públics al nou règim republicà.<ref name="multipla">D’AVILA, Edison. Pequena História de Itajaí. Fundação Genésio Miranda Lins, 1981.</ref> |
La seva administració, encara que curta, va ser extremadament hàbil i profitosa. No va acomiadar ningú i va conduir una transició suau, adaptant els serveis públics al nou règim republicà.<ref name="multipla">D’AVILA, Edison. Pequena História de Itajaí. Fundação Genésio Miranda Lins, 1981.</ref> |
||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
El [[1902]], sota el mandat de [[Rodrigues Alves]], va assumir el càrrec de Ministre d'Indústria, Transports i Obres Públiques. Es va fer popular per algunes obres, com la construcció de l'Avinguda Central, avui [[Avinguda Rio Branco]], i les millores del port de [[Rio de Janeiro]]. |
El [[1902]], sota el mandat de [[Rodrigues Alves]], va assumir el càrrec de Ministre d'Indústria, Transports i Obres Públiques. Es va fer popular per algunes obres, com la construcció de l'Avinguda Central, avui [[Avinguda Rio Branco]], i les millores del port de [[Rio de Janeiro]]. |
||
De [[1913]] a [[1917]], durant les presidències d'[[Hermes da Fonseca]] i després de [[Venceslau Brás Pereira Gomes|Venceslau Brás]], va ocupar la cartera d'Afers Exteriors, des d'on va defensar la integració de les nacions [[Amèrica del Sud|sud-americanes]] i més tard, la neutralitat brasilera durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Pressionat per la premsa, enardida contra el "perill alemany", i pels discursos inflamats de [[Rui Barbosa]], va ser obligat a renunciar a causa dels seus orígens germànics.<ref> |
De [[1913]] a [[1917]], durant les presidències d'[[Hermes da Fonseca]] i després de [[Venceslau Brás Pereira Gomes|Venceslau Brás]], va ocupar la cartera d'Afers Exteriors, des d'on va defensar la integració de les nacions [[Amèrica del Sud|sud-americanes]] i més tard, la neutralitat brasilera durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Pressionat per la premsa, enardida contra el "perill alemany", i pels discursos inflamats de [[Rui Barbosa]], va ser obligat a renunciar a causa dels seus orígens germànics.<ref> {{Ref-web|títol=Histórias de imigrantes e de imigração no Rio de Janeiro /|url=https://buscaintegrada.ufrj.br/Record/aleph-UFR01-000456985|data=2000|consulta=2023-10-31|nom=Angela Maria|cognom=de Castro Gomes|llengua=pt-br}}</ref> |
||
Durant aquest període, va rebre el títol de [[Doctor Honoris Causa]] per la [[Universitat Harvard]]. |
Durant aquest període, va rebre el títol de [[Doctor Honoris Causa]] per la [[Universitat Harvard]]. |
||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
El [[1918]], tornaria a ser elegit president de Santa Catarina. No obstant, va decidir no comparèixer a la presa de possessió, deixant via lliure a la investidura d'Hercílio Luz, rival dintre del partit i amb un gran suport popular. Müller va continuar, doncs, exercit al Senat. |
El [[1918]], tornaria a ser elegit president de Santa Catarina. No obstant, va decidir no comparèixer a la presa de possessió, deixant via lliure a la investidura d'Hercílio Luz, rival dintre del partit i amb un gran suport popular. Müller va continuar, doncs, exercit al Senat. |
||
Va morir a Rio de Janeiro el 30 de juliol de 1926. Es troba sepultat en el Cementiri de Sant Joan Baptista, al barri de [[Botafogo]].<ref> |
Va morir a Rio de Janeiro el 30 de juliol de 1926. Es troba sepultat en el Cementiri de Sant Joan Baptista, al barri de [[Botafogo]].<ref>{{Ref-web|títol=Cemitério São João Batista|url=https://concessionariariopax.com.br/project/cemiterio-sao-joao-batista/|consulta=2023-10-31|llengua=pt-BR|editor=Rio Pax}}</ref> |
||
== Honors == |
|||
El 1920 |
|||
== Obra publicada == |
== Obra publicada == |
||
| Línia 53: | Línia 56: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
{{commonscat}} |
|||
* [https://www.academia.org.br/academicos/lauro-muller/biografia Perfil] a l'[[Academia Brasileira de Letras]] {{Pt}} |
|||
* [https://www25.senado.leg.br/web/senadores/senador/-/perfil/2007 Fitxa] al [[Senat del Brasil]] {{Pt}} |
|||
{{ORDENA:Muller, Lauro Severiano}} |
{{ORDENA:Muller, Lauro Severiano}} |
||
Revisió del 13:32, 31 oct 2023
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1863 Itajaí (Brasil) |
| Mort | 30 juny 1926 (62 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Membre de la Cambra de Diputats del Brasil | |
| 15 novembre 1890 – 1894 Circumscripció electoral: Santa Catarina (en)  | |
| Senador del Brasil | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | diplomàtic, polític, ministre |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
Lauro Severiano Müller (Itajaí, 8 de novembre de 1863 - Rio de Janeiro, 30 de juny de 1926) va ser un militar, enginyer i polític brasiler.
Avantpassats
La família Müller formava part del primer contingent d'immigrants alemanys que es va establir el 1829 a la colònia de São Pedro de Alcântara, província de Santa Catarina. L'avi Johann, que havia sigut pagès a Europa, va rebre uns terrenys i els va treballar junt als seus fills; per tant, Lauro Müller era fill d'un colon. Però el pare, Peter, va abandonar l'activitat agrícola per ser tripulant en els vaixells que feien la línia Desterro (l'actual Florianópolis) - Itajaí. La mare, Anna Michells, era filla d'un altre colon de la primera ona d'immigrants catarinenses, que s'havia traslladat a Itajaí per obrir-hi un negoci. Un cop casats, van romandre a Itajaí per continuar amb l'activitat empresarial — el municipi era un important pol comercial, doncs s'hi trobava un gran port des d'on sortia la producció agrícola i manufacturera arribada de la Vall d'Itajaí.[1]
Joventut
L'educació de Laura Müller va ser administrada pel mestre Justino José da Silva. Després va freqüentar l'escola alemanya d'Itajaí i més tard va ser alumne del professor alemany Bruno Scharn, a Blumenau.[2]
El seu pare pretenia que es convertís en agrimensor, però ell va preferir traslladar-se a la província de Rio de Janeiro, on hi residia un oncle. Allà va treballar en una ferreteria mentre continuava els estudis, matriculant-se en el Liceu d'Humanitats de Niterói.
Carrera militar
El 28 de febrer de 1882 es va matricular en l'Escola Militar de Praia Vermella. Va estudiar enginyeria i es va graduar com a alferes el 1885. Va ser successivament promogut a tinent de segona el 1889, tinent de primera el 1890, major el 1900, tinent coronel el 1906, coronel el 1912, general de brigada el 1914 i general de divisió el 1921.
Vida familiar
El 14 de març de 1888 és iniciat en la lògia maçònica Grande Oriente do Brasil la més important del país i on el moviment republicà era molt fort.[3]
Es va casar l'11 de maig de 1893 amb Luiza Henriqueta Ferreira de Andrade, carioca, filla del madeirense Antônio Pedro de Andrade. Van tenir tres fills: Laura (n. 1894) Lauro(n. 1896) i Antônio Pedro (n. 1898).[4]
Carrera política
Republicanisme
El 1889 va entrar en l'Escola Superior de Guerra, adherint llavors a les idees republicanes d'un dels seus professors, Benjamin Constant. Va servir al mariscal Deodoro da Fonseca i, després de la proclamació de la República, a proposta de Constant va ser nomenat governador provisional de la província -ara transformada en estat- de Santa Catarina.[5]
La seva administració, encara que curta, va ser extremadament hàbil i profitosa. No va acomiadar ningú i va conduir una transició suau, adaptant els serveis públics al nou règim republicà.[2]
Rio de Janeiro
Va renunciar al mandat de president de Santa Catarina i el 24 d'agost de 1890 va assumir el càrrec de diputat de l'Assemblea Nacional Constituent. Va ser ell qui, en la sessió del 22 de desembre de 1890, va presentar la proposta de plasmar en el nou text constitucional la decisió de traslladar la capital del brasil a un emplaçament del Planalto Central, demarcant a tal efecte 400 llegües quadrades pel Districte Federal.
Revolució Federalista
El 10 de novembre de 1891 va ocupar novament el govern de Santa Catarina, però 18 dies després va ser forçat a renunciar sota amenaces dels federalistes, que ja s'havien fet forts a la regió. El 1893, quan va esclatar la Revolució Federalista, va combatre-la junt amb Hercílio Luz i Felipe Schmidt.[5] Un cop les tropes republicanes van restablir l'ordre a l'estat i van recuperar el control de les institucions, Lauro Müller va estar lligat a la política catarinense ininterrompudament (va complir tres mandats de diputat federal, de 1891 a 1899, i altres cinc de senador, fins al 1923, més les etapes en les que va ser president estatal) fins a la data de la seva mort.
Ministre
El 1902, sota el mandat de Rodrigues Alves, va assumir el càrrec de Ministre d'Indústria, Transports i Obres Públiques. Es va fer popular per algunes obres, com la construcció de l'Avinguda Central, avui Avinguda Rio Branco, i les millores del port de Rio de Janeiro.
De 1913 a 1917, durant les presidències d'Hermes da Fonseca i després de Venceslau Brás, va ocupar la cartera d'Afers Exteriors, des d'on va defensar la integració de les nacions sud-americanes i més tard, la neutralitat brasilera durant la Primera Guerra Mundial. Pressionat per la premsa, enardida contra el "perill alemany", i pels discursos inflamats de Rui Barbosa, va ser obligat a renunciar a causa dels seus orígens germànics.[6]
Durant aquest període, va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat Harvard.
Acadèmia Brasilera de Lletres
En 1917, la seva popularitat com a personatge públic, excel·lent orador i reconegut home de cultura, va propiciar-li l'elecció per ocupar la cadira del difunt Baró de Rio Branco en l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Darrera elecció al govern de Santa Catarina
El 1918, tornaria a ser elegit president de Santa Catarina. No obstant, va decidir no comparèixer a la presa de possessió, deixant via lliure a la investidura d'Hercílio Luz, rival dintre del partit i amb un gran suport popular. Müller va continuar, doncs, exercit al Senat.
Va morir a Rio de Janeiro el 30 de juliol de 1926. Es troba sepultat en el Cementiri de Sant Joan Baptista, al barri de Botafogo.[7]
Honors
El 1920
Obra publicada
- A Liga de Defesa Nacional
- Os ideais republicanos (1912)
- Saudação a Hélio Lobo (1919)
Referències
- ↑ Oberacker, Karl Heinrich. A contribuição teuta à formação da nação brasileira (en portuguès brasiler). Presença Edições, 1985.
- ↑ 2,0 2,1 D'Avila, Edison. Pequena historia de Itajai (en portuguès). Prefeitura Municipal de Itajai, 1982. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «multipla» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Burity, Elvandro. Maçons do Passado (en portuguès), 2009.
- ↑ Arquivo Histórico José Ferreira da Silva. Lauro Müller – Biografia. Patrimônio Histórico e Museológico de Blumenau.
- ↑ 5,0 5,1 Seyferth, Giralda «Etnicidade, política e ascensão social: um exemplo teuto-brasileiro» (en portuguès). Mana, 5, 1999-10, pàg. 61–88. DOI: 10.1590/S0104-93131999000200003. ISSN: 0104-9313. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «multi» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ de Castro Gomes, Angela Maria. «Histórias de imigrantes e de imigração no Rio de Janeiro /» (en portuguès brasiler), 2000. [Consulta: 31 octubre 2023].
- ↑ «Cemitério São João Batista» (en portuguès brasiler). Rio Pax. [Consulta: 31 octubre 2023].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lauro Severiano Müller |
- Perfil a l'Academia Brasileira de Letras (portuguès)
- Fitxa al Senat del Brasil (portuguès)