Vés al contingut

Estepa de mamuts: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Ukok Plateau.jpg|miniatura|upright=2.1|[[Ukok]], un dels últims vestigis de l'estepa de mamuts<ref name=pavelkova2014/>]]
[[Fitxer:Ukok Plateau.jpg|miniatura|upright=2.1|[[Ukok]], un dels últims vestigis de l'estepa de mamuts<ref name=pavelkova2014>{{cite journal|doi=10.1371/journal.pone.0085056|pmid=24454791|pmc=3890305|title=Ecological Structure of Recent and Last Glacial Mammalian Faunas in Northern Eurasia: The Case of Altai-Sayan Refugium|journal=PLOS ONE|volume=9|issue=1|pages=e85056|year=2014|last1=Pavelková Řičánková|first1=Věra|last2=Robovský|first2=Jan|last3=Riegert|first3=Jan|bibcode=2014PLoSO...985056P|language=anglès}}</ref>]]
L{{'}}'''estepa de mamuts''' o '''estepa-tundra''' fou el [[bioma]] més extens de la [[Terra]] durant l'[[últim màxim glacial]]. S'estenia des de la [[península Ibèrica]], per tot [[Euràsia]], fins a [[Nord-amèrica]], a través de [[Beríngia]] i el [[Canadà]]. Anava des de les [[illes àrtiques]] fins a la [[República Popular de la Xina|Xina]].<ref name=guthrie1990/><ref name=zimov2012/> Era freda, seca i sense gaire relleu, tot i que la topografia i la geografia variaven considerablement d'una regió a l'altra. Algunes zones tenien [[riu]]s que, mitjançant l'[[erosió]], formaven gorges, barrancs i petites clotades. L'avenç i el retrocés del glaç al llarg dels mil·lennis contribuí de manera més significativa a la formació de valls grans i diversos accidents geogràfics. Tanmateix, en general, l'estepa era un [[herbassar]] extens i pla.<ref name=guthrie2001/><ref name=zimov2012/> La vegetació dominant eren herbes i matolls d'alta productivitat.<ref name=guthrie1990/><ref name=zimov2012/><ref name=sher2005/>
L{{'}}'''estepa de mamuts''' o '''estepa-tundra''' fou el [[bioma]] més extens de la [[Terra]] durant l'[[últim màxim glacial]]. S'estenia des de la [[península Ibèrica]], per tot [[Euràsia]], fins a [[Nord-amèrica]], a través de [[Beríngia]] i el [[Canadà]]. Anava des de les [[illes àrtiques]] fins a la [[República Popular de la Xina|Xina]].<ref name=guthrie1990/><ref name=zimov2012/> Era freda, seca i sense gaire relleu, tot i que la topografia i la geografia variaven considerablement d'una regió a l'altra. Algunes zones tenien [[riu]]s que, mitjançant l'[[erosió]], formaven gorges, barrancs i petites clotades. L'avenç i el retrocés del glaç al llarg dels mil·lennis contribuí de manera més significativa a la formació de valls grans i diversos accidents geogràfics. Tanmateix, en general, l'estepa era un [[herbassar]] extens i pla.<ref name=guthrie2001/><ref name=zimov2012/> La vegetació dominant eren herbes i matolls d'alta productivitat.<ref name=guthrie1990/><ref name=zimov2012/><ref name=sher2005/>



Revisió del 10:58, 16 nov 2023

Ukok, un dels últims vestigis de l'estepa de mamuts[1]

L'estepa de mamuts o estepa-tundra fou el bioma més extens de la Terra durant l'últim màxim glacial. S'estenia des de la península Ibèrica, per tot Euràsia, fins a Nord-amèrica, a través de Beríngia i el Canadà. Anava des de les illes àrtiques fins a la Xina.[2][3] Era freda, seca i sense gaire relleu, tot i que la topografia i la geografia variaven considerablement d'una regió a l'altra. Algunes zones tenien rius que, mitjançant l'erosió, formaven gorges, barrancs i petites clotades. L'avenç i el retrocés del glaç al llarg dels mil·lennis contribuí de manera més significativa a la formació de valls grans i diversos accidents geogràfics. Tanmateix, en general, l'estepa era un herbassar extens i pla.[4][3] La vegetació dominant eren herbes i matolls d'alta productivitat.[2][3][5]

La biomassa animal es componia principalment d'espècies com ara el caribú, el bou mesquer, la saiga, el bisó de les estepes, el cavall salvatge, el rinoceront llanut i el mamut llanut.[4][6] Alhora, aquests herbívors, eren perseguits i caçats per diversos carnívors, com ara l'os bru, el lleó de les cavernes, l'homoteri, el golut i llop, entre d'altres.[7] Aquest ecosistema, que cobria bona part de l'hemisferi nord, prosperà durant uns 100.000 anys sense canvis importants, però s'encongí fa aproximadament 12.000 anys.[4]

Els éssers humans moderns començaren a habitar el bioma després de la seva sortida d'Àfrica i ja havien arribat al cercle polar àrtic al nord-est de Sibèria fa uns 32.000 anys.[8]

Referències

  1. Pavelková Řičánková, Věra; Robovský, Jan; Riegert, Jan «Ecological Structure of Recent and Last Glacial Mammalian Faunas in Northern Eurasia: The Case of Altai-Sayan Refugium» (en anglès). PLOS ONE, vol. 9, 1, 2014, pàg. e85056. Bibcode: 2014PLoSO...985056P. DOI: 10.1371/journal.pone.0085056. PMC: 3890305. PMID: 24454791.
  2. 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades guthrie1990
  3. 3,0 3,1 3,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades zimov2012
  4. 4,0 4,1 4,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades guthrie2001
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades sher2005
  6. Kahlke, Ralf-Dietrich «The origin of Eurasian Mammoth Faunas (MammuthusCoelodonta Faunal Complex)» (en anglès). Quaternary Science Reviews, vol. 96, July 2014, pàg. 32-49. Bibcode: 2014QSRv...96...32K. DOI: 10.1016/j.quascirev.2013.01.012.
  7. Yeakel, Justin D.; Guimarães, Paulo R.; Bocherens, Hervé; Koch, Paul L. «The impact of climate change on the structure of Pleistocene food webs across the mammoth steppe» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 280, 1.762, 07-07-2013, pàg. 20130239. DOI: 10.1098/rspb.2013.0239. ISSN: 0962-8452. PMC: 3673045. PMID: 23658198.
  8. Sikora, Martin; Pitulko, Vladimir V.; Sousa, Vitor C.; Allentoft, Morten E.; Vinner, Lasse; Rasmussen, Simon; Margaryan, Ashot; de Barros Damgaard, Peter; de la Fuente, Constanza «The population history of northeastern Siberia since the Pleistocene» (en anglès). Nature, vol. 570, 7.760, June 2019, pàg. 182-188. Bibcode: 2019Natur.570..182S. DOI: 10.1038/s41586-019-1279-z. ISSN: 0028-0836. PMID: 31168093.