Tribunal d'Arbitratge de l'Esport: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
El '''Tribunal d'Arbitratge de l'esport''' (TAS) (en [[anglès]]: ''Court of Arbitration for Sport'' i en [[francès]]: ''Tribunal Arbitral du Sport'') és un organisme arbitral independent creat per a resoldre els conflictes entre organitzacions esportives amb l'objectiu de fer-ho d'acord amb el punt de vista esportiu i jurídic.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Tribunal Arbitral de l'Esport {{!}} enciclopèdia.cat|url= https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0282515.xml| consulta=2021-12-18}}</ref><ref name=history>[http://www.tas-cas.org/en/general-information/history-of-the-cas.html History of the Court of Arbitration for Sport], official website of the Court of Arbitration for Sport (page visited on 5 maig 2016).</ref> |
El '''Tribunal d'Arbitratge de l'esport''' (TAS) (en [[anglès]]: ''Court of Arbitration for Sport'' i en [[francès]]: ''Tribunal Arbitral du Sport'') és un organisme arbitral independent creat per a resoldre els conflictes entre organitzacions esportives amb l'objectiu de fer-ho d'acord amb el punt de vista esportiu i jurídic.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Tribunal Arbitral de l'Esport {{!}} enciclopèdia.cat|url= https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0282515.xml| consulta=2021-12-18}}</ref><ref name=history>[http://www.tas-cas.org/en/general-information/history-of-the-cas.html History of the Court of Arbitration for Sport], official website of the Court of Arbitration for Sport (page visited on 5 maig 2016).</ref> |
||
El [[Comitè Olímpic Internacional]] en va proposar la creació l'any 1981 i es va |
El [[Comitè Olímpic Internacional]] en va proposar la creació l'any 1981 i es va portar a la pràctica durant els [[Jocs Olímpics]] de l'any [[1984]] amb la intenció de tenir un organisme de resolgués els conflictes jurídico-esportius que s'hi poguessin produir.<ref>{{Ref-web|títol=Guides: Olympics and International Sports Law Research Guide: Court of Arbitration for Sports (CAS)|url=https://guides.ll.georgetown.edu/c.php?g=364665&p=2463481|consulta=2024-02-17|llengua=en|nom=David|cognom=Isom}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Court of arbitration for sport|url=https://www.easportslaw.com/news/sports-arbitration-the-court-of-arbitration-for-sport-cas|consulta=2024-02-17|llengua=en-GB}}</ref> La seu central és a [[Lausana]] i hi ha dues subseus a [[Nova York]] i [[Sydney]]. Durant la celebració dels Jocs Olímpics, en cas que sigui necessari, també es pot crear una seu amb un jurat a la ciutat on se celebren. Si hi ha una disputa, només es pot portar un cas al TAS si ambdues parts hi estan d'acord. Actualment, totes les federacions que forment part del COI i molts Comitès Olímpics Nacionals han reconegut la jurisdicció del TAS i han inclòs en els seus estatuts una clàusula en què s'accepta el seu [[arbitratge]].<ref name=:0/> |
||
Hi ha quatre procediments establerts: l'arbitratge ordinari, l'arbitratge d'apel·lació, el consultiu i la mediació. El TAS compta amb 150 [[àrbitre]]s de 55 països diferents, escollits pel seu coneixement del dret esportiu. Un dels casos destacables que ha tractat és l'anomenat [[cas Fresno]].<ref name=:0/> |
Hi ha quatre procediments establerts: l'arbitratge ordinari, l'arbitratge d'apel·lació, el consultiu i la mediació. El TAS compta amb 150 [[àrbitre]]s de 55 països diferents, escollits pel seu coneixement del dret esportiu. Un dels casos destacables que ha tractat és l'anomenat [[cas Fresno]].<ref name=:0/> |
||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
|- |
|- |
||
|'''President ICAS/CAS''' |
|'''President ICAS/CAS''' |
||
|[[John Coates]] (Austràlia)<ref>{{Ref-llibre|títol=Yearbook of International Sports Arbitration 2018–2020|url=https://books.google.es/books?id=FnjSEAAAQBAJ&pg=PA300&dq=%22john+coates%22+icas&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwiBk6as4q2FAxV7_rsIHS85AhEQ6AF6BAgLEAI|editorial=Springer Nature|data=2023-08-22|isbn=978-94-6265-511-9|llengua=en|nom=Antoine|cognom=Duval|nom2=Antonio|cognom2=Rigozzi|pàgines=300}}</ref> |
|||
|[[John Coates]] (Austràlia) |
|||
|- |
|- |
||
| rowspan="3" |'''Vicepresidents de l'ICAS''' |
| rowspan="3" |'''Vicepresidents de l'ICAS''' |
||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
|- |
|- |
||
|'''President de la Divisió Ordinària CAS''' |
|'''President de la Divisió Ordinària CAS''' |
||
|Carole Malinvaud (França)<ref>{{Ref-llibre|títol=Yearbook Commercial Arbitration, Volume XLV (2020)|url=https://books.google.es/books?id=YIMSEAAAQBAJ&pg=PT503&dq=%22Carole+Malinvaud%22+icas&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjYlrTa4q2FAxWLov0HHf-zDI4Q6AF6BAgJEAI|editorial=Kluwer Law International B.V.|data=2020-12-17|isbn=978-94-035-2261-6|llengua=en|nom=Stephan W.|cognom=Schill}}</ref> |
|||
|Carole Malinvaud (França) |
|||
|- |
|- |
||
|'''President de la Divisió d'Arbitratge d'Apel·lacions''' |
|'''President de la Divisió d'Arbitratge d'Apel·lacions''' |
||
|Corinne Schmidhauser OLY (Suïssa)<ref>{{Ref-llibre|títol=The Oxford Handbook of Transnational Law|url=https://books.google.es/books?id=reMmEAAAQBAJ&pg=PA504&dq=%22Corinne+Schmidhauser%22+icas&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwi84p_E4q2FAxW39bsIHcDSB7AQ6AF6BAgJEAI|editorial=Oxford University Press|data=2021|isbn=978-0-19-754741-0|llengua=en|nom=Peer|cognom=Zumbansen|pàgines=504}}</ref> |
|||
|Corinne Schmidhauser OLY (Suïssa) |
|||
|- |
|- |
||
|'''Secretari del CAS''' |
|'''Secretari del CAS''' |
||
| Línia 54: | Línia 54: | ||
== Membres == |
== Membres == |
||
Els membres que en formen part del 2023 al 2026 són els següents:<ref>{{Ref-web|títol=Members 2023-2026|url=https://www.tas-cas.org/en/icas/members-2023-2026/|data=2024-03-28|consulta=2024-04-06|llengua=en}}</ref> |
|||
{| class="wikitable sortable" |
{| class="wikitable sortable" |
||
!Name |
!Name |
||
Revisió del 16:15, 6 abr 2024
(en) Court of Arbitration for Sport 
| |
 Edifici del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, a Lausana. | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | TAS i CAS |
| Tipus | sports tribunal (en)  |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1984 |
| Fundador | Comitè Olímpic Internacional |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gestor/operador | International Council of Arbitration for Sport (en) |
| Lloc web | tas-cas.org |
Localització geogràfica  | |
El Tribunal d'Arbitratge de l'esport (TAS) (en anglès: Court of Arbitration for Sport i en francès: Tribunal Arbitral du Sport) és un organisme arbitral independent creat per a resoldre els conflictes entre organitzacions esportives amb l'objectiu de fer-ho d'acord amb el punt de vista esportiu i jurídic.[1][2]
El Comitè Olímpic Internacional en va proposar la creació l'any 1981 i es va portar a la pràctica durant els Jocs Olímpics de l'any 1984 amb la intenció de tenir un organisme de resolgués els conflictes jurídico-esportius que s'hi poguessin produir.[3][4] La seu central és a Lausana i hi ha dues subseus a Nova York i Sydney. Durant la celebració dels Jocs Olímpics, en cas que sigui necessari, també es pot crear una seu amb un jurat a la ciutat on se celebren. Si hi ha una disputa, només es pot portar un cas al TAS si ambdues parts hi estan d'acord. Actualment, totes les federacions que forment part del COI i molts Comitès Olímpics Nacionals han reconegut la jurisdicció del TAS i han inclòs en els seus estatuts una clàusula en què s'accepta el seu arbitratge.[1]
Hi ha quatre procediments establerts: l'arbitratge ordinari, l'arbitratge d'apel·lació, el consultiu i la mediació. El TAS compta amb 150 àrbitres de 55 països diferents, escollits pel seu coneixement del dret esportiu. Un dels casos destacables que ha tractat és l'anomenat cas Fresno.[1]
El TAS arbitra sobretot dos tipus de conflictes: contractuals (relacions entre esportistes, patrocinadors, clubs i agències, responsabilitat civil, etc.) i disciplinaris (la major part dels quals en relació amb el dopatge).[1]
Jurisdicció i recursos
En termes generals, una controvèrsia només es pot sotmetre al CAS si un acord d'arbitratge entre les parts especifica el recurs al CAS. No obstant això, segons la regla 61 de la Carta Olímpica, totes les disputes relacionades amb els Jocs Olímpics només es poden sotmetre al CAS,[5] i totes les federacions internacionals olímpiques (IF) han reconegut la jurisdicció del CAS en alguns casos.[6]
Mitjançant el compliment del Codi Mundial Antidopatge de 2009, tots els signants, incloses totes les federacions internacionals olímpiques i els Comitès Olímpics Nacionals, han reconegut la jurisdicció del CAS per a les infraccions de les normes antidopatge.[7][8][9] A partir del 2016, una divisió antidopatge de jutges del CAS, especialitzada en casos de dopatge als Jocs Olímpics, va substituir la comissió disciplinària del COI.[10] Aquestes decisions es poden apel·lar davant el tribunal ad hoc del TAS a la ciutat amfitriona olímpica o, si el tribunal ad hoc ja no està disponible, davant el TAS permanent.[11] La divisió antidopatge inaugural de les Olimpíades de Río de 2016 va gestionar vuit casos, dels quals set eren casos de dopatge dins de la seva jurisdicció.[12]
Com a organització d'arbitratge suïssa, les decisions del CAS es poden recórrer davant el Tribunal Suprem Federal de Suïssa.[13] Els recursos de les decisions arbitrals generalment no prosperen[14] i no es fa cap avaluació dels mèrits, sinó que l'avaluació es basa principalment en si s'han complert els requisits procedimentals i si el laude és incompatible amb l'ordre públic. Al març del 2012 hi havia hagut set apel·lacions amb èxit. Sis dels recursos estimats eren de caràcter processal. Només una vegada el Tribunal Suprem federal havia anul·lat una decisió del TAS sobre el fons del cas, en el cas de Matuzalém, un futbolista brasiler.[15] Les decisions del TAS poden ser objecte d'un recurs addicional davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.[16]
La patinadora alemanya Claudia Pechstein, que no va tenir èxit en intentar anul·lar una suspensió relacionada amb el dopatge en el seu cas, va apel·lar al Tribunal Suprem Federal Alemany, que, tanmateix, va fallar en contra ella, reconeixent la falta de jurisdicció per revisar el seu cas. El Tribunal Federal va decidir que el CAS complia els requisits d'un tribunal d'arbitratge segons la llei alemanya i que la independència del CAS de les parts estava assegurada pel mètode de selecció dels àrbitres i la possibilitat d'apel·lar davant el Tribunal Federal Suís.[17][18] No obstant això, aquesta decisió va ser al seu torn anul·lada pel Tribunal Constitucional d'Alemanya, que va ordenar un nou judici que el juny del 2022 encara estava pendent.[19]
Història
Amb la barreja d'esports i política, l'organisme va ser concebut originalment pel president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch, per fer front a les disputes sorgides durant els Jocs Olímpics. Es va incloure dins l'estructura del COI el 1984.
El 1992, el cas Gundel contra La Fédération Equestre Internationale va ser decidit pel TAS, i després va apel·lar al Tribunal Suprem Federal de Suïssa, impugnant la imparcialitat del TAS. El tribunal suís va decidir que el TAS era un veritable tribunal d'arbitratge, però va cridar l'atenció sobre els nombrosos vincles entre el TAS i el COI.[20]
Com a resposta, el CAS va fer reformes per guanyar independència vers el COI, tant en l'àmbit organitzatiu com econòmic. El canvi més significatiu derivat d'aquesta reforma va ser la creació d'un "Consell Internacional d'Arbitratge de l'Esport" (ICAS) per vetllar pel funcionament i el finançament del CAS, substituint així el COI. A la dècada del 2000 els casos més freqüents considerats pel CAS tractaven de disputes de trasllats dins del futbol d'associació professional o amb dopatge.
El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport el 2016 tenia previst traslladar la seva seu del castell de Béthusy a la part sud del Palau de Beaulieu (tots dos a Lausana).[21]
Junta
L'abril del 2024 els membres de la junta eren aquests:[22]
| Designació | Nom |
|---|---|
| President ICAS/CAS | John Coates (Austràlia)[23] |
| Vicepresidents de l'ICAS | Michael B. Lenard (USA) |
| Elisabeth Steiner (Àustria) | |
| Antonio Fernández Arimany (Espanya)[24] | |
| President de la Divisió Ordinària CAS | Carole Malinvaud (França)[25] |
| President de la Divisió d'Arbitratge d'Apel·lacions | Corinne Schmidhauser OLY (Suïssa)[26] |
| Secretari del CAS | Matthieu Reeb (Suïssa) |
Membres
Els membres que en formen part del 2023 al 2026 són els següents:[27]
| Name | Country |
|---|---|
| Abdullah Al Hayyan |  Kuwait
|
| Tjasa Andrée-Prosenc |  Eslovènia
|
| Antonio Arimany |  Espanya
|
| John D. Coates AC |  Austràlia
|
| Moya Dodd AO | Austràlia
|
| Ivo Eusebio |  Suïssa
|
| Monique Jametti | Suïssa
|
| Michael B. Lenard OLY |  Estats Units
|
| Carole Malinvaud |  França
|
| Yvonne Mokgoro |  Sud-àfrica
|
| Giulio Napolitano |  Itàlia
|
| Ellen Northfleet |  Brasil
|
| Mikael Rentsch |  Suècia
|
| David W. Rivkin | Estats Units
|
| Patrick Robinson |  Jamaica
|
| Corinne Schmidhauser OLY | Suïssa
|
| Tricia C.M. Smith OLY |  Canadà
|
| Elisabeth Steiner |  Àustria
|
| Hanqin Xue |  R.P. de la Xina
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tribunal Arbitral de l'Esport | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ History of the Court of Arbitration for Sport, official website of the Court of Arbitration for Sport (page visited on 5 maig 2016).
- ↑ Isom, David. «Guides: Olympics and International Sports Law Research Guide: Court of Arbitration for Sports (CAS)» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ «Court of arbitration for sport» (en anglès britànic). [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ International Olympic Committee: Olympic Charter Arxivat 7 October 2009 a Wayback Machine.
- ↑ Richard H. McLaren, Twenty-Five Years of the Court of Arbitration for Sport: A Look in the Rear-View Mirror, 20 Marq. Sports L. Rev. 305 (2010)
- ↑ International Olympic Committee: Olympic Charter Arxivat 7 October 2009 a Wayback Machine.
- ↑ World Anti-Doping Agency: 2009 World Anti-Doping Code Arxivat 24 August 2012 a Wayback Machine.
- ↑ Hilary Findlay and Marcus F. Mazzucco: The Supervisory Role of the Court of Arbitration for Sport in Regulating the International Sport System
- ↑ Karolos Grohman: CAS to take over doping cases at Olympics Accessed 18 June 2016.
- ↑ Court of Arbitration for Sport: Arbitration Rules Applicable to the CAS Anti-doping division Arxivat 26 June 2016 a Wayback Machine. Accessed 18 June 2016.
- ↑ Court of Arbitration for Sport: Report on the activities of the CAS Divisions at the 2016 Rio Olympic Games Arxivat 13 September 2016 a Wayback Machine. Accessed 31 August 2016
- ↑ Court of Arbitration for Sport: Media release 23 July 2012 Arxivat 31 December 2014 a Wayback Machine.
- ↑ CAS Bulletin 2011/2 Appeals against Arbitral Awards by the CAS by Stephan Netzle Arxivat 15 April 2015 a Wayback Machine.
- ↑ Roy Levy: Swiss Federal Tribunal overrules CAS award in a landmark decision: FIFA vs Matuzalem Arxivat 25 March 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Ronay, Barney «Michel Platini's appeal over ban rejected by European court of human rights» (en anglès). The Guardian, 05-03-2020.
- ↑ Christian Keidel: German Federal Tribunal rejects Claudia Pechstein’s claim for damages against International Skating Union (ISU) Arxivat 22 March 2019 a Wayback Machine. Accessed 17 June 2016.
- ↑ CAS hosted: English translation of German Federal Tribunal decision Arxivat 3 August 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Bundesverfassungsgericht - Entscheidungen - Erfolgreiche Verfassungsbeschwerde wegen mangelhafter Abwägung bei Prüfung der Zulässigkeit einer Schiedsklausel», 03-06-2022.
- ↑ BGE 119 II 271 Arxivat 6 January 2017 a Wayback Machine. (Gundel v La Fédération Equestre Internationale)
- ↑ Aïna Skjellaug, "Privé de sa tour Taoua, Beaulieu présente son plan B" Arxivat 9 October 2016 a Wayback Machine., Le Temps, Wednesday 18 May 2016 (page visited on 18 May 2016).
- ↑ «The Board» (en anglès), 28-03-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ Duval, Antoine; Rigozzi, Antonio. Yearbook of International Sports Arbitration 2018–2020 (en anglès). Springer Nature, 2023-08-22, p. 300. ISBN 978-94-6265-511-9.
- ↑ Press, Europa. «Antonio Fernández Arimany, nuevo vicepresidente del Tribunal de Arbitraje Deportivo», 31-05-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ Schill, Stephan W. Yearbook Commercial Arbitration, Volume XLV (2020) (en anglès). Kluwer Law International B.V., 2020-12-17. ISBN 978-94-035-2261-6.
- ↑ Zumbansen, Peer. The Oxford Handbook of Transnational Law (en anglès). Oxford University Press, 2021, p. 504. ISBN 978-0-19-754741-0.
- ↑ «Members 2023-2026» (en anglès), 28-03-2024. [Consulta: 6 abril 2024].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribunal d'Arbitratge de l'Esport |