Estiu: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 46.25.57.70. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Ampliat Etiqueta: Disambiguation links |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Dins l'estiu es parla sovint de la "'''[[canícula]]'''", que és un període de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebé tot l'agost, i durant el qual sol fer molta calor.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=can%EDcula&operEntrada=0 Definició de "canícula" al DIEC]</ref> |
Dins l'estiu es parla sovint de la "'''[[canícula]]'''", que és un període de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebé tot l'agost, i durant el qual sol fer molta calor.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=can%EDcula&operEntrada=0 Definició de "canícula" al DIEC]</ref> |
||
== Etimologia == |
|||
Provè del llatí ''aestivum (tempus)'' ‘(temps) estiuenc’, deriva de ''aestas, -ātis'' ‘estiu’.<ref>{{ref-web|url=https://www.diccionari.cat/GDLC/estiu|títol=estiu|editor=diccionari.cat|consulta= 4 maig 2024}}</ref> |
|||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
[[Fitxer:Estacions de l'any.svg|miniatura|Gràfic de l'òrbita de la Terra]] |
[[Fitxer:Estacions de l'any.svg|miniatura|Gràfic de l'òrbita de la Terra]] |
||
Des d'una visió astronòmica, els equinoccis i els solsticis estarien al mig de les estacions respectives,<ref>{{cite book|last=Ball|first=Sir Robert S|title=Elements of Astronomy|year=1900|publisher=The MacMillan Company|location=London|page=52|url=https://books.google.com/books?id=sNSHRDu98k0C&pg=PA52|isbn=978-1-4400-5323-8}}</ref><ref>{{cite book|last=Heck|first=Andre|title=Organizations and strategies in Astronomy|volume=7|year=2006|publisher=Springer|isbn=978-1-4020-5300-9|page=14|url=https://books.google.com/books?id=YSsaxkeixH0C&pg=PA14}}</ref> però de vegades l'estiu astronòmic es defineix com el que comença al solstici, el moment de màxima [[insolació]], sovint identificat amb el 21 de juny o el 21 de desembre. |
|||
| ⚫ | Hi ha un augment fort de la [[temperatura]], a causa de la inclinació de l'eix de rotació de la [[Terra]] respecte al pla de l'[[eclíptica]], que fa que a les zones on és estiu els raigs del [[Sol]] incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del [[dia]] respecte a la [[nit]]. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant els mesos d'estiu que a l'hivern. |
||
| ⚫ | Hi ha un augment fort de la [[temperatura]], a causa de la inclinació de l'eix de rotació de la [[Terra]] respecte al pla de l'[[eclíptica]], que fa que a les zones on és estiu els raigs del [[Sol]] incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del [[dia]] respecte a la [[nit]]. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant els mesos d'estiu que a l'hivern.<ref>{{ref-web|url=https://www.ccma.cat/el-temps/la-terra-se-situa-al-punt-mes-allunyat-del-sol-lafeli/noticia/3172146/|títol=Per què fa més calor en aquest moment de l'any si ens trobem a la màxima distància anual del Sol?|nom=Nestor|cognom=Gómez|data= 4 juliol 2022|editor=[[CCMA]]|consulta= 4 maig 2024}}</ref> |
||
A les regions temperades de la Terra acostuma a ser una època de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de [[sequera]] augmenta en molts indrets. |
A les regions temperades de la Terra acostuma a ser una època de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de [[sequera]] augmenta en molts indrets. |
||
| Línia 14: | Línia 19: | ||
== Simbolisme == |
== Simbolisme == |
||
En molts països es produeix el període de vacances, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina de la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels [[quatre humors]], li correspon la bilis. |
En molts països es produeix el període de vacances, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina de la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels [[quatre humors]], li correspon la bilis. |
||
== Arts == |
|||
[[Imatge:Arcimboldo Summer 1563.jpg|miniatura|''L’Estiu'' de [[Giuseppe Arcimboldo]], [[1563]].]] |
|||
* ''L’Estiu'' es una de les ''[[Les quatre estacions (Vivaldi)|quatre estacions]]'' de [[Antonio Vivaldi|Vivaldi]]. |
|||
* ''L'Estiu'' es una [[obra de teatre]] de [[Romain Weingarten]]. |
|||
* ''L'Estiu'' es un [[assaig]] d’[[Albert Camus]]. |
|||
* ''L’Estiu'' es un quadre de [[Giuseppe Arcimboldo]] del que hi ha diverses versions. |
|||
* ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'' es una obra de teatre de [[William Shakespeare]]. |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 14:11, 4 maig 2024
L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny a l'hemisferi nord i el 21 de desembre a l'hemisferi sud), i acaba amb l'equinocci de tardor (al voltant del 21 de setembre a l'hemisferi nord i el 21 de març a l'hemisferi sud). No obstant això, de vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost a l'hemisferi nord i desembre, gener i febrer a l'hemisferi sud.
Dins l'estiu es parla sovint de la "canícula", que és un període de quatre a sis setmanes, que comprèn part del mes de juliol i gairebé tot l'agost, i durant el qual sol fer molta calor.[1]
Etimologia
Provè del llatí aestivum (tempus) ‘(temps) estiuenc’, deriva de aestas, -ātis ‘estiu’.[2]
Característiques
Des d'una visió astronòmica, els equinoccis i els solsticis estarien al mig de les estacions respectives,[3][4] però de vegades l'estiu astronòmic es defineix com el que comença al solstici, el moment de màxima insolació, sovint identificat amb el 21 de juny o el 21 de desembre.
Hi ha un augment fort de la temperatura, a causa de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte al pla de l'eclíptica, que fa que a les zones on és estiu els raigs del Sol incideixin més perpendiculars i durant més temps al llarg del dia, ja que també augmenta la durada del dia respecte a la nit. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distància respecte al Sol és major durant els mesos d'estiu que a l'hivern.[5]
A les regions temperades de la Terra acostuma a ser una època de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.
A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.
Simbolisme
En molts països es produeix el període de vacances, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina de la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis.
Arts
- L’Estiu es una de les quatre estacions de Vivaldi.
- L'Estiu es una obra de teatre de Romain Weingarten.
- L'Estiu es un assaig d’Albert Camus.
- L’Estiu es un quadre de Giuseppe Arcimboldo del que hi ha diverses versions.
- El somni d'una nit d'estiu es una obra de teatre de William Shakespeare.
Vegeu també
Referències
- ↑ Definició de "canícula" al DIEC
- ↑ «estiu». diccionari.cat. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Ball, Sir Robert S. Elements of Astronomy. London: The MacMillan Company, 1900, p. 52. ISBN 978-1-4400-5323-8.
- ↑ Heck, Andre. Organizations and strategies in Astronomy. 7. Springer, 2006, p. 14. ISBN 978-1-4020-5300-9.
- ↑ Gómez, Nestor. «Per què fa més calor en aquest moment de l'any si ens trobem a la màxima distància anual del Sol?». CCMA, 04-07-2022. [Consulta: 4 maig 2024].
| Les estacions de l'any | |||
| Primavera | Estiu | Tardor | Hivern |
|
|
|
|