Índia Portuguesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viceregnat de l'Índia
Vice-Reino da Índia
Blank.png
1505 – 1961 Flag of India.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Evolució dels territoris controlats per Portugal a l'Índia
Capital Nova Goa
Idioma oficial Portuguès
Altres idiomes Konkani, Gujarati, Marathi, Malaiàlam
Forma de govern Colónia portuguesa
Història
 • Caiguda del Sultanat de Bijapur 15 d'agost de 1505
 • Annexació per part de l'Índia 14 de gener de 1961
Territoris de l'Imperi portuguès i altres potències a l'Índia.

Índia portuguesa o en portuguès: Estado da Índia era la suma de les colònies de Portugal a l'Índia. La primera colònia es va fundar el 1510 i la darrera es va mantenir fins a 1961.

Quan l'Índia es va independitzar del Regne Unit, el 1947, Portugal encara va mantenir uns anys més els enclavaments coneguts col·lectivament com a Goa, fromats per Goa, Damão i Diu, amb 3.807 km² i una població el 1900 de 531.798 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer contacte portuguès amb el subcontinent indi va esdevenir-se el 20 de maig de 1498, quan Vasco da Gama atracà a Calcuta.[1] Després d'alguns conflictes amb els mercaders àrabs, que tenien el monopoli de les espècies a través de les rutes terrestres, Vasco da Gama aconseguí assegurar una carta de concessió per als intercanvis comercials amb el governador de Calcuta. Alguns portuguesos s'hi establiren per a fer un port comercial.

El 1510, l'almirall Afonso de Albuquerque derrotà els soldans de Bijapur, en una disputa sobre la sobirania del territori de Timayya, cosa que portaria a l'establiment dels portuguesos a Goa. Goa es convertia d'aquesta manera en el centre del govern de l'Índia i lloc de reseidència del virrei de l'Índia.

Els portuguesos, al mateix temps, conqueriren diversos territoris als soldans de Guzarat: Daman (ocupat el 1531 i cedit formalment el 1539), Bombai i altres territoris. Aquestes possessions es convertiren en la Província del Nord de l'Estat de l'Índia estenent-se per 100 km de costa des de Daman a Chaul. La província era governada des de la fortalesa de Chaul. Bombai va ser cedit al Regne Unit el 1661 com a dot de casament entre la princesa Caterina de Bragança i Carles II d'Anglaterra.

Entre 1713 i 1788, la superfície de Goa es triplicà amb noves conquestes. L'Àfrica Oriental Portuguesa va estar sota dependència del virrei de l'Índia Portuguesa fins al 1752,[2] Portugal es va apoderar de Dadrà i Nagar-Aveli el 1779.

Després de la independència de l'Índia de 1947, el govern portuguès refusà cedir els seus territoris amb una actitud condemnada per l'Assemblea de les Nacions Unides i el Tribunal Internacional de la Haia. El 1954, Portugal perdia Dadrà i Nagar-Haveli anexades per l'Índia el 1961, el mes de desembre del mateix any hi va haver la invasió índia de Goa, Daman i Diu[3][4] i l'any següent el de l'illa d'Anjidiva. Salazar es resistia a reconèixer la sobirania índia dels territoris cosa que no succeí fins al triomf de la Revolució dels clavells. Fins aleshores Portugal no va poder restablir relacions diplomàtiques amb l'Índia. i es va donar als habitants de les colònies la possibilitat de mantenir la ciutadania portuguesa .[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Niane, Djibril Tamsir. História Geral da África. Vol. IV – África do século XII ao XVI (en portuguès). Unesco, 2010, p. 749. ISBN 8576521261. 
  2. A history of portugal (en anglès). CUP Archive, p. 351. 
  3. Government Polytechnic of Goa, "Liberation of Goa"
  4. ' "The Liberation of Goa: 1961" Bharat Rakshak, a Consortium of Indian Military Websites,'
  5. «Gangadhar Yashwant Bhandare vs Erasmo Jesus De Sequiria». manupatra. [Consulta: 2009-06-03].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índia Portuguesa Modifica l'enllaç a Wikidata