Abdelmajid Lakhal
 Lakhal en una cafeteria de Tunis (2003) | |
| Nom original | (ar) عبد المجيد لكحل  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abdelmajid Lakhal 29 de novembre de 1939 Bizerta (Tunísia) |
| Mort | 27 de setembre de 2014 (als 74 anys) Tunis (Tunísia) |
| Sepultura | Djebel Boukornine |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Tunísia |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, director de teatre, actor de teatre |
| Activitat | 1948 – 2014 |
| Obra | |
| Papers destacats | Il messia Gesù di Nazareth Or noir |
Obres destacables
| |
   | |
Abdelmajid Lakhal (Bizerta, Tunísia, 29 de novembre de 1939 − Tunis, Tunísia, 27 de setembre de 2014) va ser un actor i director tunisià.
Va néixer a Bizerta i passà la joventut a Hammam-Lif.,[1] el seu primer treball fou Khatimatou Ennafaf el 1948. El 1960 ingressà al Conservatori Nacional de Teatre, Música i Dansa de Tunis. El 1971 va fer la seva primera feina professional com a director, i el 1974 va dirigir El mercader de Venècia de William Shakespeare. El 2000 i 2001 va dirigir La gavina (en àrab: Al-Nawres) d'Anton Txèkhov al Teatre Municipal de la ciutat de Tunis.
Després de molts treballs en teatre, televisió i cinema, organitzava i dirigia obres amb la Companyia del Teatre Municipal de Tunísia. Els darrers 3-4 anys de vida es retirà per problemes de salut.[2] Morí el 27 de setembre de 2014 i fou enterrat el mateix dia al cementiri de Boukornine, a Hammam Lif.[3][4][5][6]
Filmografia
Cinema
- 1975: Il messia de Roberto Rossellini, el Fariseu
- 1976: Gesù di Nazareth de Franco Zeffirelli, el Zelota
- 1976: Fatma 75 de Salma Baccar, el irmano
- 1979: Aziza de A. Ben Ammar
- 1981: Mirages de H. Bouassida
- 1987: La morte in faccia de M. Dammak, el comissari
- 1990: Un bambino di nome Gesù de Francesco Rosi, primer guarda de Sedeq
- 1991: Le vent des destins de A. Jemai, Mansour
- 1993: Echec et Mat de R. Ferchiou, Said
- 2000: Une Odyssée de B. Babai, el comandant
- 2011: Or Noir, de Jean-Jacques Annaud, el doctor
- 2013: Chouk El Yasmine, de Rachid Ferchiou
Teatre
Els treballs més recents de Lakhal en teatre foren les adaptacions de moltes peces clàssiques en àrab como Baruffe Chiozzotte de Carlo Goldoni (El Khsuma) el 2000 i 2001 i la Al-Nawres (La gavina) d'Anton Txékhov el 2005. Ambdós començaren la gira al Festival Internacional de Cartago i després al Teatre Municipal Tunis
Televisió
Les primeres emissions televisives de Tunísia començaren el 1966.
- El quart actor Le Quatrième acteur de N. Kasbaoui.
- El servent en Un metge a garrotades de Molière
- El servent L'avar de Molière
- Napoleó Bonaparte a Interdit au public de Jean Marsan
- Abdelmajid a J'avoue de Hamadi Arafa.
- El líder Habib Bourguiba a Histoire d'un poème d'Ibn El Ouaha
- Ziyada a Ziyādatu Allah III de Khalifa Stambouli
Premis i nominacions
Premis
- 1983: Premi al millor actor al Festival de les Televisions Àrabs.
- 1989: Oficial de Mèrit.
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdelmajid Lakhal |
Abdelmajid Lakhal a Internet Movie Database (anglès)
Abdelmajid Lakhal a Allmovie (anglès)
