Bizerta
De Viquipèdia
| Localització | |
| Port de Bizerta | |
| Estat • Governació |
governació de Bizerta |
| Superfície | km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2004) • Densitat |
114.371 hab. |
| Coordenades | (i) |
| Web | |
Bizerta (en francès Bizerte, en àrab بنزرت Binzart) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació de Bizerta, amb uns 115.000 habitants. Està situada a uns 60 km al nord de la ciutat de Tunis i a uns 15 al sud del Cap Blanc, el punt més septentrional del continent africà. La municipalitat té una població de 114.371 habitants i es capçalera de les delegacions de Bizerte Nord i Bizerte Sud. Té un port excel·lent anomenat Bizerte-Menzel Bourguiba, que es troba a Menzel Bourguiba a la costa sud del llac o badia de Bizerta.
[edita] Història
Zaritus fou una colònia de Tir a la Zeugitana, a l'Àfrica. Era a la riba d'un llac (el Hipponitis Palus) que comunicava amb la mar i rebia les aigües d'un altre llac, el Sisara. Sota influència de Cartago després de la victòria sobre Agàtocles. A la Segona Guerra Púnica fou ocupada pels romans que li van donar el nom de Hippodiarrhytus (Hippo Diarrhytus) o Hippoypolis.
Va passar als vàndals amb la resta de la província d'Àfrica i fou reconquerida pels bizantins en temps de Justinià I.
Va ser ocupada per primer cop pels àrabs el 647, que la van anomenar Binzart. Conquerida per segon cop el 661 per Muawiya ibn Hudaydj, i per tercera vegada (i definitiva) per Hasan ibn al-Numan al mateix temps que Cartago. Fou capital del districte de Satfura (nord de Tunis) fins que fou quasi bé abandonada al segle X, però al cap d'un segle es va començar a recuperar. Després de la invasió dels Banu Hilal i la fugida del emir zírida de Kairouan (1057), va esdevenir un estat independent governada a manera de república, que pagava un tribut als àrabs del rere país. Al cap d'un temps el cap àrab al-Ward al-Lakhmi, aprofitant les lluites civils, es va apoderar de la república i es va proclamar emir; va restaurar la prosperitat i quan va morir el va succeir el seu fill. Fins a set emirs van formar aquesta dinastia anomenada Banu l-Ward; el setè, Isa, es va sotmetre al almohade Abd al-Mumin (1159).
Mig segle després, al començament del segle XIII, Bizerta fou atacada pels Banu Ghaniya; la seva ocupació fou breu però després la ciutat ja no es va recuperar. La decadència va anar creixent fins al segle XVI, sense rebre l'atenció dels hàfsides. Alguns musulmans d'Hispània van emigrar a la zona i van crear el barri dels Andalusins. La seva activitat fou, per necessitat, la pirateria.
El 1524 va rebutjar la sobirania hàfsida i es va sotmetre a Khayr al-Din, senyor d'Alger. Això va provocar la reacció espanyola i el 1535 fou conquerida per l'emperador Carles V; va restar en mans dels espanyols fins el 1572 quan va passar a mans dels otomans. Els sues habitants es van dedicar a la pirateria sobretot contra venecians i francesos. Això va provocar alguns bombardejos de la ciutat dels que només cal destacar el més important, el de 1785. La supressió de la pirateria va provocar la ruïna de la ciutat.
El tractat de Berlín va donar Tunísia a França que va construir a la ciutat una base naval. Això i altres treballs van revitalitzar la seva economia i va esdevenir una de les principals ciutats del protectorat.
Quant Tunísia va accedir a la independència el 1956, els francesos van voler conservar Bizerta. Això va portar a un sagnant conflicte quant la marina tunisiana va bloquejar la ciutat i es van produir enfrontaments que van deixar més de mil morts. Finalment els francesos van abandonar Bizerta el 10 d'octubre de 1963. Aquests fets es coneixen com el Conflicte de Bizerta.
[edita] Lloc arqueològic
Hippo Diarrhytus fou inicialment un establiment fenici i després port púnic i romà. Va jugar un paper molt important en l'exportació de gra d'Àfrica cap al port d'Òstia a Roma. La zona del vell port romà en si mateixa té pocs vestigis, però a la vora hi ha la plaça Slaheddine Bouchoucha a les rodalies de la qual hi ha una font de 1642, i la mesquita de Rebaâ i la Gran Mesquita; també proper hi ha el soc de Forgerons on els artesans treballen el ferro forjat; al costat hi ha la kasba i el fort de Sidi El Hani. El fortí d'Espanya, construït per un pirata el 1573 és també proper.
| Tunísia | Llocs arqueològics de Tunísia | |
|---|---|---|
|
Acholla (Ras Bou Tria), Agbia, Altuburos, Amidara, Bizerte (Bizerta), Bulla Regia, Carthage (Cartago), Chemtou, Degache, Djebel Marchana, Djebel Toucha, Dougga, El Djem, El Ghrabet, El Khtatla, El Ksour, Elles, Enfidha, Essbikha, Gightis (Bou Ghrara), Haïdra, Henchir El Diab, Henchir El Menafa, Henchir En Nebch, Henchir Mastoura, Henchir Tsouriate, Jama (Zama Minor i Zama Regia), Kerkouane (Karkuan), Kasserine, Kbor Klib, Le Ksour, Le Sers, Louata, Maktaris (Maktar), Meninx, M'Hamdia, Musti-El Krib, Naouara, Onga, Oudna, Rakkada, Salaktum, Salambô, Sbeïtla,Sbiba, Seguermess, Thélepte,Thapsus, Thuburnica, Thyna, Tuburbo Majus, Utique (Útica), Zaghouan |
||

