Tabarka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 36° 57′ 18″ N, 8° 45′ 18″ E / 36.95500°N,8.75500°E / 36.95500; 8.75500

Tabarka des del turó

Tabarka (طبرقة) és una ciutat de Tunísia a la governació de Jendouba, on forma l'única delegació de la costa, a uns 58 km al nord de Jendouba, i a 17 km de la frontera algeriana. La municipalitat té 15.354 habitants i és capçalera d'una delegació amb 45.540 habitants.

La zona correspon a les muntanyes de Khumayr (francès Khroumirie). La ciutat és un port pesquer (on poden atracar vaixells força grans) destacat en la pesca de la llagosta i altres crustacis, i amb corals (utilitzats en joieria). A més hi ha un port esportiu o recreatiu. La ciutat ha rebut un fort impuls turístic i està servida per l'aeroport Internacional de Tabarka (Tabarka 7 de novembre). La via de ferrocarril arriba fins a la ciutat però està destinada només a mercaderies.

El turisme amb una dotzena d'hotels, la pesca, l'agricultura i ramaderia, i algunes indústries una part d'elles relacionades amb el paper, formen la seva base econòmica; la delegació té 27000 hectàrees de boscos que és quasi dos terços del total.

La ciutat és coneguda per l'illot de Tabarka (40 hectàrees) a uns 400 m de la costa, unit a la costa per una calçada.

La regió fou poblada pels berbers o libis (númides). També s'han trobat inscripcions púniques en algunes gorgues, destacant la de Keff Blida. Fou l'antiga Thabraca dels romans, vàndals i bizantins. En època romana, al segle II, s'hi embarcava el marbre vermell i groc de Simitthu (Chemtou) a la que estava unida per una via construïda per ordre d'Adrià. Les modernes excavacions han descobert necròpolis cristianes, amb alguns sarcòfags amb mosaics (els més destacats són avui dia al Museu del Bardo). També s'han trobat cisternes antigues, una d'elles anomenada basílica perquè sembla que va servir d'església modernament, és avui dia la seu del festival de Tabarka.

El segle X l'esmenta Ibn Hawkal (mort el 977); al segle XII se l'anomenava Port dels andalusos. El segle XV hi havia al port galeres per fer el cors contra vaixells cristians i ja s'esmenta el coral (Ibn Abd al-Mumin, mort el 1495).

A l'illot es va edificar un fort genovès construït pels Lomellini (genovesos al servei d'Espanya) el 1553 a petició de Carles V de Castella i Aragó. Durant el seu domini els genoveses es van dedicar a la pesca del coral i van convertir l'illa en un empori comercial que va servir també com a lloc d'intercanvi de captius cristians a canvi de rescat. Un vaixells dels Lomellini havia capturat al corsari Dragut i el monopoli de comerç a Tabarka fou el rescat cobrat pel seu alliberament. Les companyies franceses que des del 1561 feien el comerç a l'empori de La Calle a Algèria envejaven aquest lloc i el governador i aventurer francès Samson Napollon va intentar ocupar Tabarka i va morir en la lluita.

Al segle XVII l'illot, com a centre de l'explotació del coral, era famós arreu; els Lomellini tenien el monopoli comercial a través de la Companyia d'Àfrica i fixaven els preus dels productes locals que podia exportar sense pagar drets al bei (tractat del 1676); pressionats per diverses potències els Lomellini van accedir a vendre els seus drets o cedir l'illa al bei; aquest la va ocupar sobtadament el juny del 1741; els habitants (fins llavors se'ls anomenà tabarquins, avui dia es diuen tabarquesos) van emigrar a l'illa de San Pietro a Sardenya, la costa alacantina on van fundar Nova Tabarca,[1] alguns a Tunis; dues dones de l'illa, Sofia Bosso i Salvatora Paona, establertes a Tunis i convertides a l'islam, van ser mullers de dos beis, la primera de Sidi Muhammad i la segona de Sidi Mustafà (1835-1837). Un intent de recuperar l'illa per l'oficial de marina francès Saurins el 1742, va fracassar.

Al segle XVI el riu Oued El Kebir es podia remuntar fins a les portes de la vila, cosa que encara confirma un agent francès el 1725. Posteriorment el curs del riu es va reduir i va deixar de ser navegable. Masalik (ed. Van Leuwen-Ferré, publicat a Tunis el 1992), diu que a la rodalia de la ciutat va morir la reina Kahina a un lloc anomenat Bir al-Kahina (Pou de la Kahina) però M. Talbi (L'epopée de la Kahina, 1971) ho posa en dubte. El fort genovès és avui una caserna milita i hi ha un far.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'Alacantí». País Valencià, poble a poble, comarca a comarca. Paco González Ramírez, 4/10/13. [Consulta: 19/11/2013].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabarka