Hammamet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Platja d'Hammamet
Medina d'Hammamet

Hammamet (Al-Ḥammāmāt الحمّامات) és una ciutat turística de Tunísia, a l'extrem sud-est de la regió del cap Bon, governació de Nabeul. És a uns 8 km de Nabeul, encara que avui dia estan pràcticament unides. La municipalitat té 63.116 habitants permanents. Al costat, hi ha el balneari de Yasmine Hammamet. La zona és plena de platges i hotels. L'arena és blanca i fina, però l'aigua és menys clara que més al sud, encara que està protegida del vent del nord i de llevant. És capçalera d'una delegació amb 68.710 habitants el 2004.

El centre de la ciutat està format per la medina a l'oest, en què hi ha la kasbah; al nord, s'estén la ciutat moderna. La zona turística s'estén cap a Nabeul, mentre Yasmine Hammamet s'estan cap a l'oest. Celebra cada any un festival internacional.

Història[modifica | modifica el codi]

Poblada sota els cartaginesos, fou la romana Pupput, un llogaret que sota Còmmode va arribar a colònia honorària (Colonia Aurelia Commoda), poc abans del final del segle II. Fou un lloc de termes i banys, però la major part de la resta s'ha perdut durant els anys d'expansió. Darrerament, es va descobrir, a les ruïnes de Pupput, la més gran necròpolis romana de l'Àfrica. Sota els àrabs, Pupput es va despoblar i va sorgir una nova vila molt propera, en un promontori al nord de Pupput, a la qual es va donar el nom d'Hammamet (esmentat per primer cop al segle XII per Al-Idirisi com poc més que una fortalesa o ksar, que sembla que ja existia al segle IX. El 1186 o 1187, fou destruïda pels mallorquins Banu Ghaniya.

La vila es va desenvolupar a partir del segle XIII, i es va construir la Gran Mesquita; fou seu d'un cadi. El segle XIV, fou assaltada diverses vegades per pirates catalans i de Pisa. Al segle XVI, es trobava en decadència, poblada per pescadors, i fou ocupada pels espanyols fins que el 1574 hi van entrar els otomans; s'hi van establir geníssers i altres otomans i, dels matrimonis mixtos, va sorgir la classe dita dels kulughlis. Els cavallers de Malta van atacar la ciutat el 1602 i el 1605 per prevenir els atacs dels pirates barbarescs; la primera vegada, la ciutat fou conquerida però la segona foren rebutjats. Al segle XVII, s'hi van establir molts andalusins expulsats de territori castellà. El bei Hussein Ben Ali va ordenar la construcció d'una nova mesquita i la restauració de les muralles de la medina (1727).

El 1881, va passar sota l'autoritat francesa, sota les ordres del comandant Désiré Bordier, al qual va agradar el lloc i s'hi va establir. El 1889, es va inaugurar el ferrocarril que passava per la ciutat i després van arribar l'electricitat i el telèfon; s'hi van establir també escoles, dispensaris, esglésies i altres serveis occidentals. El 1914, hi va viure el pintor Paul Klee i, per la mateixa època, August Macke, Gustave Flaubert, Guy de Maupassant, André Gide i Oscar Wilde hi van passar temporades. El 1929, s'hi va establir el milionari romanès Georges Sebastian, que hi va construir una gran vila (avui casa de la cultura) i altres amics seus també s'hi van construir viles aviat, i això va portar altres personalitats com Jean Cocteau, Wallis Simpson i la seva parella, el duc de Windsor.

La municipalitat fou creada per decret el 1942. El 1943, la vila de Sebastian fou requisada pels alemanys, que hi van instal·lar el seu quarter general. Durant la guerra, van passar per la ciutat Winston Churchill, els generals Von Arnim, Montgomery i Eisenhower, i el rei Jordi VI. Després de la II Guerra mundial, va esdevenir un lloc de lleure, sobretot a l'hivern. Personalitats que hi van residir temporalment foren Bettino Craxi, Sofia Loren, i Frédéric Mitterrand, entre d'altres. Sebastian va vendre la seva vila a l'estat tunisià el 1962, que la va transformar en centre cultural i hi va afegir el teatre (1964). La manca de regulació urbanística i la pressió turística (un turisme de baix nivell) van degradar el lloc notablement i van destruir el patrimoni sense que en sigui ja possible la recuperació.

Oci[modifica | modifica el codi]

Hammamet és una ciutat molt turística durant tot l’any; a l'estiu, els turistes són de totes les edats i a l’hivern el turisme és de la tercera edat, ja que es queden als hotels sense fer desplaçaments on hi ha serveis de tot inclòs. La majoria d’hotels estan ubicats a la vora del mar i tenen piscina, hi ha hotels de totes les estrelles.

Com a oci de salut, trobem les termes conegudes com a “hammams”, són termes dividides per sexes, amb una part de sauna i una de compartiments amb aixetes de diferents temperatures. Hi ha una persona encarregada de fer la neteja corporal o un massatge. En acabant, hi ha una zona comuna de vestuaris per a totes les persones del mateix sexe, on es pot descansar i prendre un refresc.

Com a oci cultural, trobem un amfiteatre anomenat Amfiteatre del Centre cultural Internacional, que té 1.000 places i vistes al mar.

A l'amfiteatre, se celebra el festival anual Festival International d’Hammamet. La durada n'és d’un mes des de mitjan juliol, a mitjan agost. Es representa jazz, òpera, teatre i circ contemporani. Aquest festival se celebra des de l’any 1964.

El centre de la ciutat està rodejat de platja per una banda, hi ha molts tipus de restaurants, fast foods i cuina de luxe; entre Hammamet i Nabul trobem l'AquaParc, un parc d’aigua amb restaurant, vestidors i tendes de records. També fan animacions per a nens.

Hammamet Sud és considerada la zona turística d’oci; hi trobem el port, on comencen recorreguts amb vaixell pirata, amb dinar i espectacle inclòs, trobem Cartash Land i Aqualand, parcs d’atraccions aquàtics, i trobem una muralla artificial, on a dins hi ha restaurants, tendes i espectacles.


Coord.: 36° 24′ N, 10° 37′ E / 36.400°N,10.617°E / 36.400; 10.617

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hammamet Modifica l'enllaç a Wikidata