Hammamet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Platja d'Hammamet
Medina d'Hammamet

Hammamet (Al-Ḥammāmāt الحمّامات) és una ciutat turística de Tunísia a l'extrem dud-est de la regió del Cap Bon, governació de Nabeul. És a uns 8 km de Nabeul encara que avui dia estan pràcticament unides. La municipalitat té 63.116 habitants permanents. Al costat hi ha el balneari de Yasmine Hammamet. La zona es plena de platges i hotels. L'arena és blanca i fina però l'aigua és menys clara que més al sud, però està protegida del vent del nord i de llevant. És capçalera d'una delegació amb 68.710 habitants el 2004.

El centre de la ciutat està format per la medina a l'oest del qual hi ha la kasbah; al nord s'estén la ciutat moderna. La zona turística s'estén cap a Nabeul mentre Yasmine Hammamet s'estan cap a l'oest. Celebra cada any un festival internacional

Història[modifica | modifica el codi]

Poblada sota els cartaginesos, fou la romana Pupput, un llogaret que sota Còmmode va arribar a colònia honoraria (Colonia Aurelia Commoda) poc abans del final del segle II. Fou un lloc de termes i banys però la major part de la resta s'ha perdut durant els anys d'expansió. Darrerament es va descobrir a les ruïnes de Pupput la més gran necròpolis romana de l'Àfrica. Sota els àrabs Pupput es va despoblar i va sorgir una nova vila molt propera, en un promontori al nord de Pupput, a la que es va donar el nom d'Hammamet (esmentat per primer cop al segle XII per Al-Idirisi com poc més que una fortalesa o ksar, que sembla que ja existia al segle IX. El 1186 o 1187 fou destruïda pels mallorquins Banu Ghaniya.

La vila es va desenvolupar a partir del segle XIII, i es va construir la Gran Mesquita; fou seu d'un cadi. El segle XIV fou assaltada diverses vegades per pirates catalans i de Pisa. Al segle XVI es trobava en decadència, poblada per pescadors, i fou ocupada pels espanyols fins que el 1574 hi van entrar els otomans; s'hi van establir geníssers i altres otomans i dels matrimonis mixtes va sorgir la classe dita dels kulughlis. Els cavallers de Malta van atacar la ciutat el 1602 i el 1605 per prevenir els atacs dels pirates barbarescs; la primera vegada la ciutat fou conquerida però la segona foren rebutjats. Al segle XVII s'hi van establir molts andalusins expulsats de territori castellà. El bei Hussein Ben Ali va ordenar la construcció d'una nova mesquita i la restauració de les muralles de la medina (1727).

El 1881 va passar sota l'autoritat francesa sota les ordres del comandant Désiré Bordier al que va agradar el lloc i s'hi va establir. El 1889 es va inaugurar el ferrocarril que passava per la ciutat i després van arribar l'electricitat i el telèfon; es van establir també escoles, dispensaris, esglésies i altres serveis occidental. El 1914 hi va viure el pintor Paul Klee i per la mateixa època August Macke, Gustave Flaubert, Guy de Maupassant, André Gide i Oscar Wilde hi van passar temporades. El 1929 s'hi va establir el milionari romanès Georges Sebastian que hi va construir una gran vila (avui casa de la cultura) i altres amics seus també s'hi van construir viles aviat, i això va portar a altres personalitats com Jean Cocteau, Wallis Simpson i la seva parella el duc de Windsor.

La municipalitat fou creada per decret el 1942. El 1943 la vila de Sebastian fou requisada pels alemanys que hi van instal·lar el seu quarter general. Durant la guerra van passar per la ciutat Winston Churchill, els generals Von Arnim, Montgomery i Eisenhower, i el rei Jordi VI. Després de la II guerra mundial va esdevenir un lloc de recreo sobretot a l'hivern. Personalitat que hi van residir temporalment foren Bettino Craxi, Sofia Loren, i Frédéric Mitterrand entre d'altres. Sebastian va vendre la seva vila a l'estat tunisià el 1962 que la va transformar en centre cultural i hi va afegir el teatre (1964). La manca de regulació urbanística i la pressió turística (un turisme de baix nivell) van degradar el lloc notablement i van destruir el patrimoni sense que sigui ja possible la seva recuperació.

Oci[modifica | modifica el codi]

Hammamet és una ciutat molt turística durant tot l’any, a l'estiu els turistes són de totes les edats i a l’hivern el turisme és de la tercera edat ja que es queden als hotels sense fer desplaçaments on hi ha serveis de tot inclòs. La majoria  d’hotels estan ubicats a la vora del mar i tenen piscina, hi ha hotels de totes les estrelles.

Com a oci de salut trobem les termes conegudes com a “hammams”, són termes dividides, noies de nois, amb una part de sauna i una de compartiments amb d’aixetes de diferents temperatures.  Hi ha una persona encarregada de fer la neteja corporal o un massatge. Quan acabes hi ha una zona comuna de vestuaris per a totes les persones del mateix sexe on es pot descansar i prendre un refresc.

Com a oci cultural trobem un amfiteatre. Amfiteatre es diu  “Amphithéâtre du Centre cultural International”  té 1000 places i té vistes al mar.

A l'amfiteatre es celebra el festival anual “Festival International d’Hammamet”. La durada és d’un mes. Des de meitats de juliol, a  meitats d’agost. Es representa jazz, opera, teatre i circ contemporani. Aquest festival es celebra des de l’any 1964.

El centre dela ciutat esta rodejat de platja per una banda, hi ha molts tipus de restaurants, fas foods i cuina de luxe, entre Hammamet i Nabul trobem el AquaParc, un parc d’aigua amb restaurant vestidors i tendes de records. També fan animacions per nens .

Hammamet Sud és considerada la zona turística d’oci,  trobem el port on comencen recorreguts en vaixell pirata amb dinar i espectacle inclòs, trobem Cartash Land i Aqualand parcs d’atraccions i aquàtics i trobem una muralla artificial on a dins hi ha restaurants, tendes i espectacles.


Coord.: 36° 24′ N, 10° 37′ E / 36.400°N,10.617°E / 36.400; 10.617

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hammamet