Sbeitla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arc de Dioclecià
Arc de Dioclecià
Població (2004)
  • Densitat
20.253 hab.
Coordenades
Codi postal 1250
Sufetula, in Tunisia antica
El tres temples
Porta d'Antoní

Sbeitla o Sbeïtla (سفيطلة) és una ciutat de Tunísia a la governació de Kasserine, a 33 km a l'est de Kasserine, amb un població de 20.253 habitants. És entre el Djebel Mghila al nord i el Djebel Hamra i Djebel Koumine al sud. La seva economia és agrícola amb cultiu majoritària de l'olivera, però el govern hi ha establert dos zones industrials. El turisme també produeix ingressos. És capçalera d'una delegació amb 70.900 habitants al cens del 2004.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou fundada pels romans a la segona meitat del segle I (probablement sota Vespasià entre el 69 i el 79), però ja existia un anterior poblament berber (númida) a la zona i es pensa que podria ser la Suthul on Jugurta va dipositar els seus tresors segons Sal·lusti. Es va dir Sufetula, diminutiu de Sufes (moderna Sbiba) a uns 30 km al nord, i fou lloc d'assentament dels veterans que havien lluitat a la regió. A la vora va néixer també la ciutat de Cillium (moderna Kasserine). La ciutat va disposar de tots els elements propis d'una ciutat romana com fòrum, temples, termes i nombrosos edificis públics i mansions privades. Després de ser municipi va obtenir el títol de colònia sota Marc Aureli o el seu fill Còmmode a la segona meitat del segle II. Sota Septimi Sever fou la primera ciutat a tenir un curator (un controlador de les finances), càrrec que va recaure en Eli Rústic.

Al segle III ja apareix un bisbe (Privacià, present al concili de Cartago el 255) i hi predominava el cristianisme; el bisbat a partir del 313 va estar dominat pels donatistes; al 411 i el 419 el bisbe local Jucunde fou present als concilis de Cartago d'aquestos anys; el 439 va caure en mans del vàndals que alguna vegada van perseguir als catòlics, especialment en el cas del bisbe Presidi (484) torturat i desterrat per ordre del rei Huneric.

La ciutat però va continuar amb l'activitat econòmica normal. Al segle VI va passar als bizantins (533) que hi van construir esglésies i fortificacions, i hi van instal·lar una guarnició; al segle VII el patrici Gregori la va escollir com a lloc de residència; quan Gregori va proclamar la independència, ja amb els àrabs fent incursions, va ser la capital del país. El 647 els habitants van fugir dels àrabs i la vila fou saquejada i destruïda en bona part, però sembla que va romandre habitada; Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh va vèncer a Gregori a la batalla de Safetula[1] a la vora de la ciutat de Sufetula (647) i va ocupar la Bizacena. El festival Abadilla Es Sabaa (els set Abdallah) que se celebra cada any a la ciutat, rememora aquesta victòria.

La població va restar habitada fins vers el segle XII d'acord a la ceràmica que s'hi ha trobat.

Lloc arqueològic[modifica | modifica el codi]

El lloc ocupa unes 20 hectàrees a la vora de la ciutat, però la ciutat antiga era més gran, i encara resta bona part per excavar. A la vora hi ha diverses fonts i algunes pedreres. La ciutat està formada per grups rectangulars separats per carrers amb canalització per aigua potable i cloaques per aigües fecals.

Teatre

El capitoli és el monument més important i ben conservat; està format per tres temples que de fet en constitueixen un de sol. La zona del capitoli és coneguda com "els tres temples" i estan dedicats a Júpiter, Juno i Minerva. Una construcció similar es troba també a Baelo Claudia, prop de Cadis a Hispània. L'arc de triomf que permet accedir al fòrum porta una dedicatòria a Antoní Pius datada el 139 i és conegut com a Porta d'Antoní; el fòrum és dels millors conservats amb un gran espai obert pavimentat, estant emmurallat i abraçant el Capitoli i altres edificacions.

Hi ha quatre termes o banys a la ciutat però només una és gran. També es conserven el teatre, l'amfiteatre i algunes fonts, entra d'altres restes menors, i ruïnes de diverses esglésies bizantines.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History. vol.1 (en anglès). CRC Press, 2004, p. 337. ISBN 1579582451. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sbeitla

Coord.: 35° 14′ 31″ N, 9° 07′ 03″ E / 35.241944444444°N,9.1175°E / 35.241944444444; 9.1175