Frejús
|
|||||
| Localització | |||||
 Frejús
Localització de Frejús a la República Francesa
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Provença – Alps – Costa Blava Var Draguinhan Cantó de Frejús |
||||
| Superfície | 102,27 km² | ||||
| Altitud | 8 msnm | ||||
| Població (2009[1]) • Densitat |
52.203 hab. 510,44 hab/km² |
||||
| Coordenades | 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333,06.7333Coord.: 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333,06.7333 | ||||
| Codi postal | 83600 |
||||
| Codi INSEE | 83061 |
||||
| Web | |||||
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença, al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història [modifica]
El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia, que ja existia el 43 aC quant es esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta com Octavanorum, i se suposa a causa del fet que un destacament de la VIII legio va tenir allí els seus quarters. També s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tàcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).
Fou una estació naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven allí . Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britània. El port era bastant gran però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes del amfiteatre, prop del qual es triba una de les antigues portes; també es conserva un aqüeducte.
Des el segle IV (374) fou seu d'un bisbe que després fou feudatari del comte de Provença. Al segle X fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarrains que van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.
El fet més dramàtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.
S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments musicals.
Administració [modifica]
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1945-1959 | Henri Giraud | |
| 1959-1971 | André Léotard | |
| 1971-1977 | Léonce Héritier | |
| 1977-1998 | François Léotard | UDF |
| 1998- | Élie Brun | UMP |
Agermanaments [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fréjus |
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
