Frejús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Frejús
Fréjus
Bandera de Frejús Escut de Frejús
(En detall) (En detall)
Localització
Frejús situat respecte França
Frejús
Localització de Frejús a la República Francesa
Catedral de Saint-Léonce de Frejús
Catedral de Saint-Léonce de Frejús
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Var
Draguinhan
Cantó de Frejús
Superfície 102,27 km²
Altitud 8 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
52.344 hab.
511,82 hab/km²
Coordenades 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333°N,06.7333°E / 43.4333; 06.7333Coord.: 43° 26′ 00″ N, 6° 44′ 00″ E / 43.4333°N,06.7333°E / 43.4333; 06.7333
Codi postal 83600
Codi INSEE 83061
Web

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença, al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2.400 2.229 1.943 2.306 2.665 3.041 3.062 3.132 2.665
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2.727 2.878 3.050 3.052 3.478 3.135 3.540 3.139 3.510
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
4.156 4.190 4.022 9.451 9.091 9.676 9.441 12.907 13.452
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
16.953 23.629 28.851 31.662 41.486 46.770 - - 51.537


Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia, que ja existia el 43 aC quant és esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta com Octavanorum, i se suposa a causa del fet que un destacament de la VIII legio va tenir allí els seus quarters. També s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tàcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).

Fou una estació naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven allí. Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britània. El port era bastant gran però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes de l'amfiteatre, prop del qual descansa una de les antigues portes; també és conserva un aqüeducte.

Des del segle IV (374) fou seu d'un bisbe que després fou feudatari del comte de Provença. Al segle X fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarraïns que van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.

El fet més dramàtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.

S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments musicals.

Restes de l'aqüeducte romà de Fréjus

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1945-1959 Henri Giraud
1959-1971 André Léotard
1971-1977 Léonce Héritier
1977-1998 François Léotard UDF
1998-2014 Élie Brun UMP
2014- David Rachline FN

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»