Gneu Juli Agrícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Agrícola a Bath.

Gneu Juli Agrícola fou un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37. Era fill de Julius Graecinus, un romà de rang senatorial, i de Júlia Procil·la.

Primeres magistratures amb Neró[modifica | modifica el codi]

De jove va estudiar filosofia a Marsella i va començar la carrera militar al costat de Gai Suetoni Paulí a Britània l'any 60 durant la Revolta de Budicca. Va tornar a Roma i es va casar amb Domítia Decidiana i va començar a ascendir a les magistratures: fou qüestor a Àsia amb el procònsol Salvius Titianus, al que no va voler secundar en l'extorsió a la província; després fou tribú, i després pretor, que eren oficis que en temps de Neró eren nominals i a més perillosos i calia inactivitat per no provocar l'emperador.

A Britània sota Vespasià[modifica | modifica el codi]

Amb Galba, l'any 69 se li va encarregar d'evitar la continuació del robatori de les propietats dels temples iniciat per Neró. Al mateix any va morir la seva mare i a la tornada del funeral (a Ligúria) es va assabentar de la proclamació de Vespasià, a favor del que es va declarar. Se li va encarregar (any 70) el comandament de la Legió XX Valèria Victrix de Britània on va estar del 70 al 73, i quant va tornar de l'illa l'emperador li va concedir el rang de patrici i el govern de la província d'Aquitània que va mantenir del 74 al 76. Fou cridat a Roma on el 77 fou elegit cònsol i li fou reconegut el govern de la província de Britània (el govern d'una província es donava als consols després d'acabar el mandat). El 78 va donar a la seva filla en matrimoni a Tàcit i fou fet governador de Britània i col·lega dels pontífexs.

A Britània va aconseguir dominar completament la província amb una política de conciliació amb els britons, i amb la visió de les arts i els luxes dels civilitzats, que els va convèncer d'establir-se a ciutats i construir cases i temples; els fills dels caps britons foren educats sota el sistema romà i la toga romana fou la seva vestimenta des llavors. Va passar set anys a Britània, del 78 al 84. El seu predecessor Julius Frontinus havia arribat fins al país dels silurs (a Gal·les del sud); Agrícola va continuar la seva obra. El 78 va ocupar l'illa de Mona (Anglesey) i el país dels ordòvics (Gal·les del Nord), places fortes dels druides; l'any següent va consolidar la zona de domini mitjançant acords (79); l'any 80 va avançar al nord cap el Solway; l'any 81 va arribar a Clyde i Forth; el 82 va sotmetre als britons de la regió enfront d'Irlanda; el 83 va explorar amb la flota les costes de Fife i Forfar i va entrar en contacte amb els caledonis que el van atacar de nit al seu camp establert probablement a Loch Ore aniquilant la Legió IX Hispana, però als que va derrotar en la batalla subsegüent; la darrera campanya (84) fou als Grampians, establint el domini roma al nord a la zona de Perth i Argyle després d'una victòria sobre els caledònis dirigits per Galgacus al mur de Murdoch, al peu dels turons; en aquesta campanya la flota romana va anar al nord dels Fife i va rodejar l'illa descobrint que es tractava d'una illa; l'hivern del 84 fou cridat per Domicià i destituït del govern.

Caiguda i mort sota Domicià[modifica | modifica el codi]

Gneu Juli Agrícola va ser cridat a Roma per l'emperador Domicià, aparentment preocupat per les despeses econòmiques de les successives campanyes, però en realitat molest i gelós per la popularitat d'Agrícola, a qui l'opinió pública veia com l'únic militar capaç de redreçar la delicada situació en Germània,[1] va viure en una situació de retir a la vida privada, en una espècie d'exili interior. Se li va oferir el govern d'Àsia o el d'Àfrica però va declinar l'honor. Va ser assassinat per Domicià l'any 93[2] quan tenia 55 anys, el 23 d'agost del 93

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (llatí) Tàcit, De vita et moribus Iulii Agricolae
  2. Dió Cassi, Historia romana 66.20



Precedit per:
Sext Juli Frontí
Governadors romans de Britània
78 - 84
Succeït per:
Sal·lusti Lucul·le