Acord de Munic
El Pacte de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar en aquesta ciutat de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la "crisi dels Sudets", acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Els signants foren:
Edouard Daladier
Neville Chamberlain
Adolf Hitler
Benito Mussolini
Edvard Beneš,el president txecoslovac, que sorprenentment no va ser convidat, va proclamar: "Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres". Aquest tipus de política és generalment anomenada "Appeasement policy" (política d'apaivagament), implicant la consecució de la pau costi el que costi. La conseqüència fou que Hitler va assolir desestabilitzar la defensa de Txecoslovàquia (que tenia un sistema defensiu militar molt ben preparat) i es va obrir el camí per a l'ocupació de Txecoslovàquia pocs mesos després. Txecoslovàquia era el segon productor d'armaments del món i el seu "know-how" involuntàriament va ajudar l'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Enllaços externs [modifica]
- (francès) El acords de Munic a Protic.net
- (anglès) El text en anglès
- Textes sobre la conferència de Munic (29.9 1938) Cliotexte.
- Krejčí, Oskar: "Geopolitics of the Central European Region. The view from Prague and Bratislava" Bratislava: Veda, 2005. 494 p. (Descarrega gratuita)
- Discurs "Peace in our time" del Primer Ministre anglès al seu retorn de la Conferència: http://www.wwnorton.com/college/history/ralph/workbook/ralprs36.htm
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acord de Munic |