Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics
 |
Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable. |
A continuació podeu trobar una sèrie de llistes d'adjectius de cossos celestes i en alguns casos els seus gentilicis, per denominar els noms d'habitants proposats per aquests objectes. En aquest article s'intenten esmentar una sèrie de adjectius generals i gentilicis, citant als autors que els utilitzen en un context científic propi de l'astronomia o ciències relacionades amb l'astronomia.
Segons M. Teresa Cabré en català es poden formar adjectius a partir dels noms per medi de sufixos. Seguint l'autora esmentada trobam també que es poden formar adjectius que expressen una relació general afegint els sufixos +er, +ar, +ari (com a cometari), +ífic, +ioide, +i, i també es pot afegir un sufix que crea adjectius que també es poden considerar gentilicis, són: +à, +í, +enc, +és. Hi ha adjectius que indiquen: “propi de”, afegint els sufixos: +esc, +ívol, +al (i. e. asteroidal, universal). També podem trobar adjectius que indiquen “partidari o seguidor de” amb els sufix: +ià. Finalment els adjectius possessius es formen afegint els sufixos: +ós, +at, +ut.[1] En gairebé tots el sufixos l'accent del sufix s'imposa a l'accent del radical original, però hi ha excepcions, en el casos de +ia, +i, +ic. Hi ha una sèrie de sufixos, originàriament valoratius, com en el cas de +arro,+às, +et, +ell, +ic, +ill, +im, +ó, +ol, +ot, que han servit per crear mots a partir d'un altre original, però que en l'actualitat no tenen un rendiment important a l'hora de formar noves paraules. Els sufixos adjectivadors més freqüents per crear neologismes són: +ià, +ista, +dor, +ble, +ic, +al, +er, +ori, +esc, +ós, +ari, +istic, +iu, +aire, +enc, +ar, +eta, +il, +ivol.[2]
Taula de continguts |
[modifica] Nom genèric dels cossos extraterrestres
| Nom | Adjectiu |
|---|---|
| asteroide | asteroidal [4] |
| cometa | cometari, cometària [5] |
| cosmos, univers | còsmic,[6] universal[7] |
| eclíptica | eclíptic-a,[8] zodiacal[9] |
| galàxia | galàctic[10] |
| meteoroide | meteoroidal[11] |
| nebulosa | nebular[12] |
| planeta | planetari,[13] |
| planetoide | planetoidal[14] |
| quasar | quasàric[15] |
| cel | celeste[16][17] |
| estel[18] | estel·lar,[19] |
| supernova | (en català no hi ha un adjectiu corresponent) |
[modifica] Constel·lacions
Les formes adjectives corresponents a les constel·lacions s'utilitzen principalment per les pluges de meteors. Aquests adjectius es basen en la forma del genitiu de la constel·lació (en llatí), que s'utilitza per anomenar les estrelles. (Vegeu: constel·lació) Els adjectius usats de forma independent són menys comuns.
| Nom segons la UAI | Adjectiu | Adjectiu (derivat de) |
|---|---|---|
| Andromeda | Andromèdid [20] | |
| Aquarius | Aquàrid [20] | |
| Aries | Arietid (anglès) | |
| Auriga | Aurígid [21] | |
| Bootes | Bootid (anglès) | |
| Cancer | Cancrid (anglès) | |
| Carina | Carinid (anglès) | |
| Capricornus | Caprian | Capricornid |
| Centaurus | Centaurid | |
| Cetus | Cetid | |
| Coma Berenices | Coma Berenicid | |
| Corona Austrina | Corona Austrinid | |
| Crux | Crucid | |
| Cygnus | Cygnid | |
| Dorado | Doradid | |
| Draco | Dracònid[21] | |
| Eridanus | Eridanid | |
| Gemini | Geminid | |
| Hydra, Hydrus | Hydrid | |
| Leo | Leonid | |
| Leo Minor | Leo Minorid | |
| Libra | Librid | |
| Lyra | Lyrid | |
| Monoceros | Monocerotid | |
| Norma | Normid | |
| Ophiuchus | Ophiuchid | |
| Orion | Orionid | |
| Pavo | Pavonid | |
| Pegasus | Pegasid | |
| Perseus | Perseid | |
| Phoenix | Phoenicid | |
| Pisces | Piscid | |
| Piscis Austrinus | Piscis Austrinid | |
| Puppis | Puppid | |
| Sagittarius | Sagittarian | Sagittariid |
| Scorpius | Scorpiid | |
| Taurus | Taurid | |
| Ursa major, Ursa minor | Ursid | |
| Vela | Velid | |
| Virgo | Virginid | |
| zodiac | zodiacal |
[modifica] Notes
- ↑ Cabré 1994, p. 53
- ↑ «Gramàtica del català contemporani» (en Català). Morfologia – capítol 6 – La derivació. Universitat Pompeu Fabra, 30-3-2000. [Consulta: 14 agost 2010].
- ↑ Amigó i Ochando 2001, p. 67
- ↑ Santiago Albertí, 1961, p. 674
- ↑ Rosselló 2000, p. 96
- ↑ Sagan 2006, p. 188
- ↑ Hegel 1991, p. 17
- ↑ Rosselló 2000, p. 215
- ↑ Comissió de Dinamització Lingüística 2003, p. 215
- ↑ Sagan 2006, p. 181
- ↑ La paraula “meteoroidal” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
- ↑ En el cas de "nebular" s'ha creat un adjectiu a partir del neologisme "nebula", mentre s'ha adoptat "nebulosa", un diminutiu per el nom. Institud d'Estudis Catalans 1995, p. 1269
- ↑ Pigem 1999, p. 46
- ↑ La paraula “planetoidal” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
- ↑ La paraula “quàsaric” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
- ↑ Nolla 2006, p. 270
- ↑ En català la paraula «celestial» només s'usa dins un context religiós, per tant no ho consideram com a paraula relacionada amb l'astronomia, encara que és un sinònim de «celeste».
- ↑ La paraula estel presenta un problema greu, en català, si ens referim a la seva semàntica. El significat d'aquesta paraula es pot referir a una estrella (estela), es a dir, un objecte astronòmic amb llum pròpia, però també pot fer referència a un estel fugaç, —un meteor, que també de qualque manera llueix també amb llum pròpia— a qualsevol objecte brillant dins el cel: planeta, satèl·lit, meteor, àdhuc a una màquina, o (usat com a derivat) a una classe de bandera proposada pels Països Catalans, l'estelada.
- ↑ Amigó i Ochando 2001, p. 54
- ↑ 20,0 20,1 «eixam de meteors» (en Català). l'Enciclopedia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 agost 2010].
- ↑ 21,0 21,1 «Astronomia Trador» (en Català). Riuamunt. Publicació independent de l'Alt Cardener. Riuamunt, Tardor 2009. [Consulta: 22 agost 2010].
[modifica] Referències
- Llibres
- Nolla, Ramon. Societat Catalana de Matemàtiques. Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica. Primera edició (en Català), juliol de 2006, 270. ISBN 84-7283-838-2 [Consulta: 15-08-2010].
- Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana (1908 pàgines). Ed. 3 i 4 (en Català), 1995, 1269. ISBN 8429739815, 9788429739817 [Consulta: 15-08-2010].
- Pigem Pérez, Jordi. Institut d'Estudis Catalans. El pensament de Raimon Panikkar: interdependènca, pluralisme, interculturalitat. Primera edició (en Català), març de 2007, 46 (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 36). ISBN 978-84-7283-903-8 [Consulta: 15-08-2010].
- Vocabulari de física: català, castellà, anglès. Barcelona: Universitat de Barcelona, octubre de 2003. ISBN 84-95817-01-2.
- Cabré, M. Teresa. «II». A: A l'Entorn de la Paraula. València: Universitat de València, 1994. ISBN 84-370-1518-9.
- Hegel, Georg Wilhelm Friedrich. Introducció General a les “Lliçons sobre la Filosofia de la Història Universal”. València: Universitat de València, 1991. ISBN 84-370-0742-9.
- Amigó, Josep M.; Ochando, Luis E.. Geologia i Química del Cosmos i de la Terra. Universitat de València, 2001. ISBN 84-370-5264-5 [Consulta: 3-ago-10].
- Rosselló Botey, Victòria. Tradició i canvi científic en l'astronomia espanyola del segle XVIII. Universitat de València, 2000. ISBN 84-7030-806-8.
- Sagan, Carl. «El Fil de l'Eternitat». A: OMNIS CELLULA. Cosmos. OMNIS CELLULA – Publicacions i Edicions UB, novembre 2006 (en català). Barcelona: Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona, novembre 2006. ISBN 84-475-3131-7 [Consulta: 3-ago-10].
- Edicions Universitat de Barcelona. Edicions Universitat de Barcelona. Vocabulari de física: català, castellà, anglès, 2003, 77 (Vocabularis bàsics per l'alumnat). ISBN 9788495817013.
