Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

A continuació es poden trobar una sèrie de llistes d'adjectius de cossos celestes i en alguns casos els seus gentilicis, per denominar els noms d'habitants proposats per aquests objectes. En aquest article s'intenten esmentar una sèrie d'adjectius generals i gentilicis, citant als autors que els utilitzen en un context científic propi de l'astronomia o ciències relacionades amb l'astronomia.

Segons M. Teresa Cabré, en català es poden formar adjectius a partir dels noms per mitjà de sufixos. Seguint l'autora esmentada trobam també que es poden formar adjectius que expressen una relació general afegint els sufixos +er, +ar, +ari (com a cometari), +ífic, +ioide, +i, i també es pot afegir un sufix que crea adjectius que també es poden considerar gentilicis, són: +à, +í, +enc, +és. Hi ha adjectius que indiquen: “propi de”, afegint els sufixos: +esc, +ívol, +al (i. e. asteroidal, universal). També podem trobar adjectius que indiquen “partidari o seguidor de” amb els sufix: +ià. Finalment els adjectius possessius es formen afegint els sufixos: +ós, +at, +ut.[1] En gairebé tots el sufixos l'accent del sufix s'imposa a l'accent del radical original, però hi ha excepcions, en els casos de +ia, +i, +ic. Hi ha una sèrie de sufixos, originàriament valoratius, com en el cas de +arro,+às, +et, +ell, +ic, +ill, +im, +ó, +ol, +ot, que han servit per crear mots a partir d'un altre original, però que en l'actualitat no tenen un rendiment important a l'hora de formar noves paraules. Els sufixos adjectivadors més freqüents per crear neologismes són: +ià, +ista, +dor, +ble, +ic, +al, +er, +ori, +esc, +ós, +ari, +istic, +iu, +aire, +enc, +ar, +eta, +il, +ivol.[2]

Nom genèric dels cossos extraterrestres[modifica]

La següent taula està basada en Amigó i Ochando 2001, p. 67

Nom Adjectiu
asteroide asteroidal[3]
cometa cometari, cometària[4]
cosmos, univers còsmic,[5] universal[6]
eclíptica eclíptic-a,[7] zodiacal[8]
galàxia galàctic[9]
meteoroide meteoroidal[10]
nebulosa nebular[11]
planeta planetari,[12]
planetoide planetoidal[13]
quasar quasàric[14]
cel celeste[15][16]
estel[17] estel·lar,[18]
supernova (en català no hi ha un adjectiu corresponent)

Constel·lacions[modifica]

Les formes adjectives corresponents a les constel·lacions s'utilitzen principalment per les pluges de meteors. Aquests adjectius es basen en la forma del genitiu de la constel·lació (en llatí), que s'utilitza per anomenar les estrelles. (Vegeu: constel·lació) Els adjectius usats de forma independent són menys comuns.

Nom segons la UAI Adjectiu Adjectiu (derivat de)
Andromeda Andromèdid[19]
Aquarius Aquàrid[19]
Aries Arietid (anglès)
Auriga Aurígid[20]
Bootes Bootid (anglès)
Cancer Cancrid (anglès)
Carina Carinid (anglès)
Capricornus Caprian Capricornid
Centaurus Centaurid
Cetus Cetid
Coma Berenices Coma Berenicid
Corona Austrina Corona Austrinid
Crux Crucid
Cygnus Cygnid
Dorado Doradid
Draco Dracònid[20]
Eridanus Eridanid
Gemini Geminid
Hydra, Hydrus Hydrid
Leo Leonid
Leo Minor Leo Minorid
Libra Librid
Lyra Lyrid
Monoceros Monocerotid
Norma Normid
Ophiuchus Ophiuchid
Orion Orionid
Pavo Pavonid
Pegasus Pegasid
Perseus Perseid
Phoenix Phoenicid
Pisces Piscid
Piscis Austrinus Piscis Austrinid
Puppis Puppid
Sagittarius Sagittarian Sagittariid
Scorpius Scorpiid
Taurus Taurid
Ursa major, Ursa minor Ursid
Vela Velid
Virgo Virginid
zodíac zodiacal

Referències i notes[modifica]

  1. Cabré, 1994, p. 53.
  2. «Gramàtica del català contemporani». Morfologia – capítol 6 – La derivació. Universitat Pompeu Fabra, 30-03-2000. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2012. [Consulta: 14 agost 2010].
  3. Santiago Albertí, 1961, p. 674
  4. Rosselló, 2000, p. 96.
  5. Sagan, 2006, p. 188.
  6. Hegel, 1991, p. 17.
  7. Rosselló, 2000, p. 215.
  8. Comissió de Dinamització Lingüística, 2003, p. 215.
  9. Sagan, 2006, p. 181.
  10. La paraula “meteoroidal” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
  11. En el cas de "nebular" s'ha creat un adjectiu a partir del neologisme "nebula", mentre s'ha adoptat "nebulosa", un diminutiu pel nom.(Institut d'Estudis Catalans 1995, p. 1269)
  12. Pigem, 1999, p. 46.
  13. La paraula “planetoidal” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
  14. La paraula “quàsaric” no s'ha pogut trobar en català, ni amb el Google, ni als diccionaris, es podria crear un neologisme afegint +al, tal com s'esmenta a la introducció.
  15. Nolla, 2006, p. 270.
  16. En català la paraula «celestial» només s'usa dins un context religiós, per tant no ho consideram com a paraula relacionada amb l'astronomia, encara que és un sinònim de «celeste».
  17. La paraula estel presenta un problema greu, en català, si ens referim a la seva semàntica. El significat d'aquesta paraula es pot referir a una estrella (estela), és a dir, un objecte astronòmic amb llum pròpia, però també pot fer referència a un estel fugaç, —un meteor, que també de qualque manera llueix també amb llum pròpia— a qualsevol objecte brillant dins el cel: planeta, satèl·lit, meteor, àdhuc a una màquina, o (usat com a derivat) a una classe de bandera proposada pels Països Catalans, l'estelada.
  18. Amigó i Ochando, 2001, p. 54.
  19. 19,0 19,1 «Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. 20,0 20,1 «Astronomia Trador». Riuamunt. Publicació independent de l'Alt Cardener. Riuamunt, Tardor 2009. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2009. [Consulta: 22 agost 2010].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]