Agostino Casaroli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgostino Casaroli

(1986) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Castel San Giovanni (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal secretari d'estat
1r juliol 1979 – 1r desembre 1990
← Jean-Marie VillotAngelo Sodano →
Cardenal
30 juny 1979 –
Arquebisbe de Cartago
4 juliol 1967 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Universitat Pontifícia Lateranense Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1967–), prevere catòlic de ritu romà (1937–), diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà3 de maig de 1937
Consagració16 de juliol de 1967
per Pau VI
Proclamació cardenalícia30 de juny de 1979
per Joan Pau II
Cardenal prevere dels Santi XII Apòstoli
Altres ocupacionsCardenal bisbe de Porto-Santa Rufina
Premis

Pro Fide et Justitia

Agostino Casaroli (Castel San Giovanni, Itàlia, 24 de novembre de 1914 - Roma, 9 de juny de 1998) va ser un cardenal de la Santa Església Romana, Secretari d'Estat de la Santa Seu entre 1979 i 1990.

Biografia[modifica]

Ordenat sacerdot a la diòcesi de Plasencia (Itàlia) el 1937, col·laborà en organismes de la cúria vaticana fins que fou nomenat arquebisbe titular de Cartagena, el 4 de juliol de 1967.

Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l'Europa de l'Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d'Afers Extraordinaris (1967), amb l'objectiu de millorar la situació de l'Església Catòlica sota règims comunistes.

El 28 d'abril de 1979 el papa Joan Pau II el va nomenar cardenal i secretari d'estat del Vaticà, càrrec que ocuparia fins al 1990. El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l'Església. El 1985 fou nomenat cardenal bisbe.

Bibliografia[modifica]

  • Carlo Felice Casula (a cura di), Agostino Casaroli, Il martirio della pazienza. La Santa Sede e i paesi comunisti (1963-1989), Einaudi, Torino 2000;
  • Alberto Melloni (a cura di), Il filo sottile. L'Ostpolitik vaticana di Agostino Casaroli, a cura di Alberto Melloni, il Mulino Bologna

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agostino Casaroli