Aixot el Gran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aixot el Gran o Aixot Medz (armeni) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890. Fill de Sembat I Ablabas i destacat guerrer, fou assessor militar de l'ostikan Bogha al-Khabir el 853. Enviat el seu pare a Samarra el 854 (on va quedar presoner fins a la mort) Aixot es va fer càrrec del principat en el qual va governar de fet sense que l'ostikan el considerés un perill. El califa el va confirmar com sparapet i príncep el 856.

Príncep de Bagaran i d'Armènia[modifica | modifica el codi]

Vers el 857 els bizantins van expulsar els sectaris paulicians del thema d'Armènia i es van establir a Treficia (Tephrike) sota protecció de l'emir de Melitene. El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut de l'emir, va derrotar els bizantins davant de Samòsata.[1] davant de Samòsata.

El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni. Un altre Gurgen Ardzruni (el fill d'Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, però va accedir a la restauració de la branca legítima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir a l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Aixot. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurgen i Aixot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va començar a redreçar el país. Això va durar fins al 862 quan Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.

Vers el 860 havia retornat de Samarra Grigor Mamikonian, fill de Kurdidj Mamikonian, príncep de Bagrevand, i havia estat restaurat a la seva herència. L'ostikan Muhammad ben Khalid va encarregar a Aixot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presència. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneaq a la comarca de Bagaleanq, però va morir súbitament set dies després d'arribar i això va evitar a Aixot una situació complicada en la qual no podia desobeir l'ostikan i no volia perjudicar Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagués tallat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Aixot fou recompensat amb la cessió del Bagrevand.

Príncep dels prínceps[modifica | modifica el codi]

El 862 l'ostikan Ali ben Yahya al-Armeni, que acabava de ser nomenat pel califa Al-Mostain per succeir a Muhammad ben Khalid (855-862), va conferir a Aixot el títol de "príncep dels prínceps". Aixot va demanar a Bizanci, com era tradicional, la confirmació del títol, però els bizantins van tornar a demanar l'adopció de les tesis del Concili de Calcedònia per mitjà del patriarca bizantí Photius. El patriarca armeni Zakaria va reunir un concili a Shirakavn (Erazgavorq) al Shirak, entre Kars i l'Araxes, però la resposta (redactada per l'anticalcedonià Sahak Apikuresh, exbisbe d'Ashunk) no va satisfer als bizantins.

Política al Vaspurakan[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquell moment Aixot va intervenir activament en política concertat amb el patriarca Zakaria de Tsak. Va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d'Abubeldj fou alliberat per son cosí Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.

El 863 el cap dels Paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels bizantins. Poc després el governador Ali ben Yahya al-Armeni va morir en lluita amb els bizantins prop de Mayyafariquin.

Vers 864 la guerra va esclatar entre Aixot i Grigor Derenik i Aixot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Aixot va annexionar el Reshtuniq. Gurgen fill d'Abubeldj, príncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o almenys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament l'emir de Melitene i els paulicians de Tefricia. Quan va saber que Aixot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar allí i va presentar batalla al príncep dels prínceps prop de Noragiul. Però Aixot no va voler lluitar i va fer les paus. A més va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enllaç que es va fer a Bagaran. Des de llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.

Política a la Siunia[modifica | modifica el codi]

Una altra filla d'Aixot, Mariam, es va casar amb Vasal Gabur, príncep de Siunia occidental, que va rebre del seu sogre el títol d'ishkhan dels siunians (que en tot cas no garantia l'hegemonia sobre la branca de Siunia Oriental). El ishkhan de Siunia Oriental (amb capital a Sisakan), Vasak Ishkahnik, això no obstant, va veure convenient aliar-se estretament amb Aixot que li va fer entrega d'alguns territoris (segons l'historiador Jean Katholikos, que no diu de quins territoris es tracta).

Guerra amb l'emirat de Manazkert[modifica | modifica el codi]

Vers 864 Djahap II ben Sevada emir de Manazkert i que havia ocupat Dwin va envair el Arsharuniq, possessió d'Aixot. Aquest va enviar contra Djahap al seu germà Abas. Els dos exèrcits es van trobar al lloc després conegut com a Karasunq (Els Quaranta) on Abas va obtenir una victòria completa en què només 60 homes (inclòs l'emir) es va poder escapar). Gràcies a això un emir lleial al califa va poder entrar a Dwin. Abas fou nomenat gran sparapet.

Arbitratge de Mardastan[modifica | modifica el codi]

Vers el 869 Aixot I va ajudar al príncep Aixot de Vaspurakan (retornat de l'exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el príncep de Mardastan, però la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir l'statu quo), acord propiciat per Aixot I el gran.

Guerres contres els othmànides d'Amiuk, el valí de Varag i l'emir Xaibànida del Diyar Bakr[modifica | modifica el codi]

Abans del 870 els àrabs de la tribu Banu Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk, i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Aixot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Aixot I van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Ardzruni de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que l'historiador Tomàs Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir àrab de Diyar Bakr, Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia (871-882 de fet només fins al 878). Isa va marxar contra Aixot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa ben Shaikh al Shaybani es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residencia. Aixot Ardzruni va morir el 27 de maig del 874.

Política georgiana d'Aixot[modifica | modifica el codi]

Vers el 875 el príncep de Gardman, Gablutz, un bagràtida cosí germà patern d'Aixot el gran que havia ocupat aquest territori (contra el desig d'Aixot) fou enderrocat per Guram, germà del Curopalata de Klardjètia i feudatari d'aquest per Djavakètia, Trialet, Tashir, Aixotz i Ardahan. Guram també es va enemistar amb el seu germà Bagrat I i llavors Aixot el gran es va aliar amb Bagrat contra Guram, el van enderrocar (i tancar en un castell) i es van repartir els seus dominis (quasi tot va passar a Bagrat però Aixot va adquirir l'Aixotz i lògicament Gardman. Més tard Aixot va intervenir a Geòrgia en suport del fill de Bagrat, David I (876-881), contra el fill de Guram, Nasr, i mort David donant suport al partit legitimista dirigit pel príncep Liparit Orbelian, príncep de Trialet, que van poder portar al tron (881) al fill de David, Adarnases II (881-923), i especialment el 887 quant el príncep abkhaz Bagrat, amb ajut bizantí, va intentar restaurar a Nasr, i Adarnases va rebre un important ajut d'Aixot gràcies al qual va guanyar la batalla d'Aspindza (al Samtskhé) en la que va morir Nasr i els bizantins i abkhazs foren rebutjats

Política religiosa a Aguània i Armènia[modifica | modifica el codi]

Per aquest temps el patriarca d'Aghuània es va separar del patriarcat d'Armènia. Aixot va cridar als prínceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perquè anés a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni.

El 877 va morir el patriarca Zakaria i Aixot va fer elegir a Georg II de Garni (Jordi II) que serà patriarca del 878 al 898.

Els darrers ostikans[modifica | modifica el codi]

El mateix 877 el lloctinent del ostikan Isa, de nom Muhammad al-Yemení, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Aixot va donar suport a Isa. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a Muhammad ben Khalid que havia estat governador del 858 al 862. El Califa o va concedir (878) i Muhammad va arribar a Datuan o Datovan (probablement prop de Khelat) on fou rebut pels prínceps armenis i l'emir qaisita Abelbar de Manazkert, que l'havien d'escortar fins a Dwin. Muhammad ben Khalid va confirmar l'enderrocament de Aixot Bagratuni, curopalata de Taron (substituït per sa germà David Arqaik cunyat del príncep Grigor Derenik del Vaspurakan), cosa que no va agradar a Aixot I el gran, que tot i així va anar a presentar els respectes al ostikan a la ciutat de Dwin. El ostikan va planejar eliminar a Aixot amb l'ajut dels emirs i caps àrabs però el príncep va interceptar els missatges, i es va avançar i va enviar a sa germà el sparapet (generalíssim) Abas, que va fer presoner per sorpresa l'emir, li va ensenyar les proves i després li va perdonar la vida i el va deixar marxar cap a Manazkert. Aixot el gran va fer la guerra llavors als seus enemics, l'emir de Manazkert Abelbar,[2] i l'emir de Bardaa Muhammad al-Yemení.

Nova intervenció al Vaspurakan[modifica | modifica el codi]

Estava assetjant Manazkert (vers 884) quan va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Aixot de Taron aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Aixot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, però poc després li va prometre la llibertat si es desfeia del germà petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir i Gagik fou empresonat. Això fou desaprovat per Aixot I. El 887 quan Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps àrabs de Her (Khoi) i Zarevan, Aixot no el va ajudar. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulmà i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llança, quant tenia uns 40 anys. Com que només deixava fills petits (el més gran, Sargis Aixot tenia 9 anys) Aixot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l'administració del Vaspurakan al jove Sargis però sota la regència del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vídua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik, va rebre el consol personal d'Aixot I el gran, i va morir pocs anys després potser de pena. Per aquest temps una néta d'Aixot (filla de Shahpuh) es va casar amb Aixot, fill de David Arqaik de Taron.

Submissió dels Sevordiq[modifica | modifica el codi]

A una època indeterminada entre el 880 i el 890 els Sevordiq (Fills negres), un poble muntanyenc que habitava a la província de Uti, a la dreta del Kura, cap a Shamkor i els límits del Gugarq, a l'oest, i del Artsakh al sud, es van sotmetre a l'autoritat d'Aixot (el seu príncep Esteve Kun fou portat a Samarra el 853 i executat)

Nomenament com a rei[modifica | modifica el codi]

Aquesta hegemonia a tota Armènia va provocar que els nakharars i ishkhans del país proposessin a Aixot Medz fer-lo rei (884), però per això calia demanar el permís al Califa. Fou l'ostikan Ahmed ben Isa ben Shaikh, amic particular d'Aixot qui va transmetre la petició al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al príncep una corona reial que l'ostikan li va entregar personalment. El patriarca Jordi II Xifilí, assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar públicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l'abril del 885 i febrer del 886 segons l'historiador Samuel d'Ani. Cal esmentar que l'emperador bizantí Basili I (que va morir l'1 de març del 886) va enviar també (per mitjà del patriarca bizantí Foci) una corona reial a Aixot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d'amistat entre Armènia i Bizanci. I cal dir també que aquest acte va suposar el fi de l'ostikan com a governador califal, ja que des de llavors els ostikans de Dwin (com els emirs de Manazkert) foren un mes dels prínceps d'Armènia feudataris d'Aixot, només que de religió musulmana en lloc de cristians.

Mort del rei[modifica | modifica el codi]

El 887 va morir el seu gendre Vasak Gabor de Siunia Occidental (casat amb la filla d'Aixot, Mariam) i el fil d'aquest Grigor Supan II li va succeir (era nét, per tant, d'Aixot el gran). Abans del 885 Aixot Mzed havia donat el govern de Kars i Gugarq al seu germà Abas, sparapet d'Armènia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absència es va revoltar la província de Gugarq. Fou Sembat, fill d'Aixot Mzed qui va sufocar la revolta i estava precisament allí el 890 quan va morir Aixot a Bagaran i Sembat I el màrtir i va acudir ràpidament i va recollir la successió. Aixot tenia en morir 71 anys i la causa de la mort fou una caiguda prop de la roca de Tsiele Abaraj. Jordi II Xifilí li va administrar els sagraments abans d'expirar. Fou enterrat a Bagaran.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Runciman, Steven. The Medieval Manichee: A Study of the Christian Dualist Heresy (en anglès). Cambridge University Press, 1982, p. 41. ISBN 0521289262. 
  2. Grousset, René. Histoire de l'Arménie: des origines à 1071 (en francès). Payot, 1984, p.387. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aixot el Gran