Amadeus (obra)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amadeus
Autor: Peter Shaffer
Personatges: Wolfgang Amadeus Mozart
Antonio Salieri
Constanze Weber
Katherina Cavalieri
Emperador Josep II
Comte Orsini-Rosenberg
Baró Gottfried van Swieten
Giuseppe Bonno
Comte Johann Kilian von Strack
Prevere
Teresa Salieri
Venticelli
Vienesos
Situació: 1783-1825; Viena, Àustria; a la Cort de Josep II
Estrena: 2 de novembre de 1979
Lloc: National Theatre
Londres, Anglaterra
Idioma original: anglès
Genere: Drama, tragèdia
Tema: La biografia de Wolfgang Amadeus Mozart
IDBD: 1502

Amadeus és una obra de teatre de Peter Shaffer, que fa una narració altament ficcionada de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri. Estrenada el 1979, Amadeus s'inspirava en una obra curta d'Aleksandr Puixkin de 1830 anomenada Mozart i Salieri, que també va ser emprada com a libretto per a una òpera homònima escrita per Nikolai Rimski-Kórsakov el 1897.

A l'obra apareix molta música tant de Mozart com de Salieri i d'altres compositors de l'època. Les estrenes de les òperes de Mozart El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica apareixen com a moments clau per la situació de les escenes de l'obra.

Amadeus va guanyar el Premi Tony a la millor obra el 1981; i el mateix Shaffer l'adaptà al cinema el 1984, en una versió que, entre d'altres, guanyaria els Oscars a la millor pel·lícula i al millor guió adaptat pel propi Shaffer.

Entre 1998-1999 es va representar a Barcelona, en una versió dirigida per Àngel Alonso i amb traducció de Josep Maria Vidal

Argument[modifica | modifica el codi]

Des de la posada en escena inicial Shaffer ha revisat contínuament la seva obra, incloent canvis als detalls de la trama. El següent és l'habitual a totes les revisions:

A l'inici de la història, Salieri és un home vell, que ha deixat enrere la seva fama, i està convençut que va fer servir verí per tal d'assassinar Mozart. Parlant directament al públic, promet explicar-se. L'acció fa un flash-back fins al segle XVIII, en el moment en què Salieri encara no coneixia Mozart en persona, però n'havia sentit a parlar d'ell i de la seva música. Adora les composicions de Mozart, i està entusiasmat davant l'oportunitat de conèixer Mozart en persona, durant una recepció en la que s'interpretaran diverses composicions de Mozart. Quan finalment descobreix qui és Mozart, se sent tremendament decebut en veure que Mozart en persona no té la gràcia o l'encant de la seva música. Quan Salieri el veu per primera vegada, Mozart està caminant a quatre grapes, parlant grollerament amb la seva futura esposa, Constanze.

Salieri no pot conciliar el comportament groller de Mozart amb el geni que Déu inexplicablement li ha concedit: Salieri, que ha estat un catòlic devot tota la seva vida, no pot creure que Déu hagi escollit a Mozart en comptes d'ell per un do així. Salieri renuncia a Déu i jura fer el que estigui a les seves mans per destruir Mozart com a manera de tornar-lo al seu creador.

Durant la resta de l'obra, Salieri aparenta ser un aliat de Mozart mentre que a la seva esquena fa el que pot per destruir la seva reputació i qualsevol èxit que puguin tenir les seves composicions. En més d'una ocasió és només gràcies a la intervenció del mateix Emperador que Mozart pot continuar amb la seva feina (intervencions a les que Salieri s'oposa, i que el fan molt feliç quan Mozart creu que ha estat gràcies a la seva intervenció). Salieri també humilia l'esposa de Mozart quan va a veure'l per demanar-li ajut, i calumnia a Mozart davant l'Emperador i la cort. Un tema principal a Amadeus són els repetits intents de Mozart per guanyar-se el públic aristocràtic amb composicions cada vegada més brillants, que sempre són frustrats tant per Salieri com per la pròpia incapacitat de l'aristocràcia per apreciar el geni de Mozart.

L'obra acaba amb Salieri intentant suïcidar-se en un darrer intent de ser recordat, deixant una falsa confessió d'haver assassinat Mozart amb arsènic. Sobreviu, però, i la seva confessió és desestimada per tots, deixant-lo ofegar-se un cop més en la mediocritat.

Rerefons i produccions[modifica | modifica el codi]

Cura històrica[modifica | modifica el codi]

Shaffer emprà llicències artístiques en els seus retrats tant de Mozart com de Salieri. Les proves documentals suggereixen que hi havia certa antipatia entre tots dos homes, però la idea que Salieri fos l'instigador de la mort de Mozart no és presa seriosament pels estudiosos de les vides i caràcters dels dos músics. Si bé històricament podria haver-hi hagut una certa rivalitat i tensió entre Mozart i Salieri, també hi ha proves que gaudien d'una relació marcada pel respecte mutu.[1] Com a exemple, Salieri donà classes de música al fill de Mozart, Franz Xaver. També dirigí algunes obres de Mozart, tant en vida d'aquest com quan ja havia traspassat.[2]

L'escriptor David Cairns afirmà que Amadeus era un "garbuix de mites" i argumentà contra Shaffer que el retrat que fa de Mozart com "dos inicis contradictoris, artista sublim i babau", senyalant en canvi que Mozart era "fonamentalment ben integrat". Cairns també rebutja la "llegenda romàntica" que Mozart sempre escrivia manuscrits perfectes d'obres ja totalment compostes al seu cap, senyalant grans i prolongades revisions a diversos manuscrits.

Produccions notables[modifica | modifica el codi]

Amadeus va ser estrenada al National Theatre de Londres el 1979, dirigida per Sir Peter Hall i protagonitzada per Paul Scofield com Salieri, Simon Callow com Mozart i Felicity Kendal com Constanze. Va ser posteriorment transferida i modificada pel West End, sent protagonitzada per Frank Finlay com Salieri.[3] El repartiment també incloïa a Andrew Cruickshank (Rosenberg), Basil Henson (von Strack), Philip Locke (Greybig), John Normington (Josep II) i Nicholas Selby (van Swieten).[4]

S'estrenà a Broadway el 1980, amb Ian McKellen com Salieri, Tim Curry com Mozart i Jane Seymour com Constanze. Es representà en 1.181 funcions i va ser nominada a set Premis Tony (millor actor protagonista tant per McKellen com per Curry, direcció per Peter Hall, millor obra, escenografia, il·luminació i vestuari), dels quals en guanyà cinc (entre ells el de Millor Actor per McKellen).[5] Durant la seva estada, McKellen va ser substituït per John Wood, Frank Langella, David Dukes, David Birney, John Horton i Daniel Davis; i Curry va ser substituït per Peter Firth, Peter Crook, Dennis Boutsikaris, John Pankow, Mark Hamill,[6] i John Thomas Waite.. Entre les intèrprets de Constance trobem a Amy Irving, Suzanne Lederer, Michele Farr, Caris Corfman i Maureen Moore.

Va reestrenar-se a Nova York al the Music Box Theatre, de nou dirigida per Peter Hall, representant-se en 173 funcions. Estava interpretada per David Suchet (Salieri), Michael Sheen (Mozart), Cindy Katz (Constanze) i David McCallum (Josep II). Va ser nominada als Tonys a millor revival i millor actor (Suchet)

Va representar-se a Barcelona a la temporada 1998-99, en una versió traduïda per Josep Maria Vidal i dirigida per Àngel Alonso; i protagonitzada per Lluís Soler (Salieri), Roger Pera (Mozart), Olalla Moreno (Constanze), Òscar Molina (Joseph II) i Isabel Soriano (Senyora Salieri).[7]

Al juliol del 2006 la Filarmònica de Los Angeles presentà una producció de parts de la darrera revisió de l'obra al Hollywood Bowl. Estava protagonitzat per Michael York (Salieri), Neil Patrick Harris (Mozart) i Kimberly Williams-Paisley (Constanze Mozart).[8]

La pel·lícula i d'altres adaptacions[modifica | modifica el codi]

Article principal: Amadeus

El 1984 l'adaptació cinematogràfica guanyà l'Oscar a la millor pel·lícula. En total guanyà 8 Premis de l'Acadèmia (millor pel·lícula, millor actor –F. Murray Abraham-, millor director, millor guió adaptat, millor direcció artística, millor vestuari, millor so i millor maquillatge). Estava protagonitzada per F. Murray Abraham com Salieri (que guanyà l'Oscar al millor actor per la seva interpretació), Tom Hulce com Mozart (nominat també a l'Oscar al millor actor) i Elizabeth Berridge com Constanze. L'obra va ser reescrita per Shaffer i Miloš Forman, director de la pel·lícula, amb escenes i personatges que no apareixien a l'obra: mentre que el focus de l'obra és principalment sobre Salieri, la pel·lícula desenvolupa el caràcter d'ambdós compositors.[9]

El 1983 la BBC Radio 3 va emetre l'obra, dirigida per Sir Peter Hall i protagonitzada pel repartiment original de la producció del National Theatre:

Aquesta producció radiofònica va ser reemesa el 2 de gener de 2011 com a part de la temporada de Radio 3 "Genius of Mozart".[10]

Per celebrar el 250è aniversari del naixement de Mozart el 2006, BBC Radio 2 va emetre una adaptació de l'obra de Shaffer feta per Neville Teller en 8 episodis de 15 minuts, dirigits per Peter Leslie Wilde i narrats per F. Murray Abraham com Salieri.[11]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1979 Premi Evening Standard Millor Obra[12]
GUANYADOR
1981[13] Premi Tony Millor obra
GUANYADOR
Millor actor protagonista Ian McKellen
GUANYADOR
Tim Curry
nominat
Millor escenografia John Bury
GUANYADOR
Millor vestuari John Bury
nominat
Millor il·luminació John Bury
GUANYADOR
Millor direcció d'obra Peter Hall
GUANYADOR
Premi Drama Desk Obra nova més Destacada
GUANYADOR
Actor més Destacat Ian McKellen
GUANYADOR
Tim Curry
nominat
Actor de Repartiment Més Destacat Nicholas Kepros
nominat
Director Més Destacat Peter Hall
GUANYADOR
Vestuari Més Destacat John Bury
nominat
Il·luminació Més Destacada John Bury
nominat
Escenografia Més Destacada John Bury
nominat
2000 Premi Tony Millor revival d'obra
nominat
Millor actor protagonista David Suchet
nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brown, A. Peter. «Amadeus and Mozart: Setting the Record Straight». The American Scholar, vol. 61, 1, 1992.
  2. Plantilla:Hildesheimer, Wolfgang: Mozart, 1977
  3. Josephdreams. «Frank Finlay». Frank Finlay, 1981-07-02. [Consulta: 2011-09-19].
  4. Hall, P, Goodwin J. The Peter Hall Diaries: The Story of a Dramatic Battle. Hamish Hamilton, London, 1983, p461, footnote 1.
  5. Ian McKellen. «Amadeus». Ian McKellen Stage, 2008. Arxivat de l'original el 28 maig 2008. [Consulta: 2008-06-26].
  6. Thomas, Bob. "Hamill changes pace as star of 'Amadeus'" Pittsburgh Post-Gazette July 20, 1983
  7. «Amadeus, producció de Focus». Focus.cat. [Consulta: 22 de juny de 2013].
  8. «Neil Patrick Harris Is Mozart in Hollywood Bowl's Amadeus Live». Playbill.com. [Consulta: 2011-09-19].
  9. Malgorzata Kurowska. «Peter Shaffer's play 'Amadeus' and its film adaptation by Milos Forman», 1998. [Consulta: 2008-06-26].
  10. Drama on 3. «Amadeus». BBC Radio 3, 2011. [Consulta: 2011-01-02].
  11. Radio 2 Readings. «Amadeus». BBC Radio 2, 2006. Arxivat de l'original el 2006-02-15. [Consulta: 2008-06-26].
  12. «Shaffer: Acclaimed Amadeus playwright». BBC Online, 30 desembre 2000 [Consulta: 1 maig 2011].
  13. «Production Awards». [Consulta: 1 maig 2011].