Anafase
Anafase, terme derivat del grec ἀνά (amunt) i φάσις (estadi), és l’estadi en la mitosi o la meiosi quan els cromosomes es separen en una cèl·lula eucariota. Cada cromàtide es desplaça als pols oposats de la cèl·lula, el final oposat del fus mitòtic, prop del centres que organitzen el microtúbul. Durant aquest estadi, pot passar el retard anàfasic.
L’anafase pot començar de manera abrupta amb l’activació regulada de la transició metafase a anafase i representa aproximadament l’ 1% de la durada del cicle cel·lular. En aquest punt comença l’anafase. Aquesta activitat acabarà partint i inactivant la ciclina M-fase requirida per la funció de M-fase (quinases depenents de la cicilina , M-Cdks). També parteix la securina, una proteïna que inhibeix la proteasa coneguda com separasa. La separasa aleshores parteix la cohesina,una proteïna responsable de mantenir les cromàtides germanes juntes.
Duriant l’anafase primerenca (o Anafase A), les cromàtides es separen de manera brupta i es desplacen cap els pols del fus. Això s’aconsegueix escurçant els microtúbuls del fus. L’anafase és quan les cromàtides es separen unes de les altres i es desplacen als llocs oposats de les cèl•lules.
L’anafase tardana (o Anafase B) comença quan les cromàtides estan completament separades.
Aquests dos processos es van distingir originalment per la seva diferent sensibilitat aldrogues i medicaments i són mecànicament distints.
