Ubiquitina
De Viquipèdia
La ubiquitina és un polipèptid de 76 residus d'aminoàcid (8.56 KDa) altament conservat, present en els eucariotes i absent en els procariotes. El procés de ubiquitinació és la modificació post-traduccional d'una proteïna en la que de forma covalent se li uneixen un o més monòmers de ubiquitina. La principal funció de la ubiquitinació és la de marcar proteïnes per la seva degradació pel proteosoma.
Taula de continguts |
[edita] Funcions
El marcatge de proteïnes amb ubiquitina juga diferents papers en les cèl.lules eucariotes. El millor caracteritzat és el marcatge de proteïnes defectuoses per la seva destrucció per part del proteosoma. Biològicament s'ha relacionat amb el control de l'estabilitat de les proteïnes, modulació de la funció proteica, localització cel.lular d'un gran nombre de proteïnes[1], control del cicle cel.lular, regulació de l'endocitosis[2], tràfic de vesícules, resposta a l'estrès cel.lular, regulació de la reparació de l'ADN[3], senyalització[4], transcripció, i silenciament gènic.
[edita] L'activació de la ubiquitina
La Ubiquitina és sintetitzada com un precursor inactiu i necessita ser processada per exposar el residu de glicina de l'extrem carboxi-terminal de la proteïna. Aquesta glicina pot aleshores unir-se de forma covalent a grups epsilon-amino de residus de lisina de la proteïna a marcar per l'acció sequencial de tres classes d'enzims:
- E1 - Enzim activador de l'ubiquitina
- E2 - Enzim conjugador de l'ubiquitina
- E3 - Enzim Ligasa de la ubiquitina
L'extrem carboxi-terminal de l'uniquitina és activat per E1. La glicina terminal del grup carboxil de la ubiquitina s'uneix per mitjà d'un enllaç tioèster a un residu de cisteïna d'E1. Aquest procés requereix una molècula d'ATP. La ubiquitina és aleshores transferida a la cisteïna del centre actiu d'E2 i finalment es conjugada al seu substrat per E3, el qual confereix especificitat de substrat.
Aquest és el mecanisme més comú d'ubiquitinització, les proteïnes poden ser ubiquitinitzades en un sol residu de lisina o en multiple residus de lisina per una única ubiquitina o per oligomers de ubiquitina.
[edita] Referències
- ↑ Byung Hak Ha i Eunice EunKyeong Kim. Structures of proteases for ubiqutin and ubiquitin-like modifiers. BMB reports 2008; 41(6): 435-443
- ↑ Hicke, L. (2001) A new ticket for entry into budding vesicles-ubiquitin. Cell 106, 527-530.4
- ↑ Huang, T. T. and D'Andrea, A. D. (2006) Regulation of DNA repair by ubiquitylation. Nat. Rev. Mol.
- ↑ Di Fiore, P. P., Polo, S. and Hofmann, K. (2003) When ubiquitin meets ubiquitin receptors: a signalling connection. Nat. Rev. Mol. Cell Biol. 4, 491-497
