Angelo Iachino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Angelo Iachino
4 d'abril de 18893 de desembre de 1976
Lloc de naixement: Bandera d'Itàlia (1861-1946) Sanremo (Liguria)
Lloc de defunció: Italy Roma
Lleialtat: Itàlia Regne d'Itàlia (fins a 1946)
Italy Itàlia
Arma/servei: Itàlia Regia Marina
Anys de servei: 19151959
Rang: Almirall
Comandaments: Comandant en cap de la Regia Marina
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Gran Oficial de l'Orde Militar de Saboia

Angelo Iachino, nascut el 4 d'abril de 1889 a Sanremo i mort el 3 de desembre de 1976 a Roma, va ser un Almirall italià, que va estar al front de la Regia Marina a la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial.

Fill d'un mestre d'institut, ingressà a l'Acadèmia Naval de Livorno als 15 anys. Participà en les guerres colonials a Líbia amb el rang de guardamarina. Participà també a la Primera Guerra Mundial, comandant una torpedinera.

Durant el període d'entreguerres participà en diverses missions a l'estranger, estant al comandament de la canonera fluvial Ermanno Carlotto, a la concessió italiana a Tianjin, així com el creuer Armando Diaz durant un viatge propagandístic per l'estranger.

Va ser ascendit ràpidament, ocupant el seu primer destí d'importància com a comandant de l'Acadèmia Naval de Livorno.

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial assumí el comandament de la Segona Esquadra, formada per creuers pesats, participant en la Batalla de Cap Teulada el 27 de novembre de 1940.

El 9 de desembre de 1940 va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota de guerra, substituint a Inigo Campioni; lluitant contra els almiralls britànics de la Royal Navy Andrew Cunningham i Philip Vian, els quals van assumir el comandament de la Flota de la Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial, així com amb també el igualment britànic James Somerville, comandant de la Força H amb seu a Malta. Tanmateix, va estar al comandament de la flota italiana durant la Batalla del Cap Matapan i en la Primera i en la Segona batalla del golf de Sirte

A l'abril de 1943 va ser substituït per Carlo Bergamini. El 24 de novembre de 1947 va ser nomenat Gran Oficial de l'Orde Militar de Saboia

El 1954, després de ser promogut a almirall, abandonà el servei actiu i passà a la reserva. Després del seu retir, publicà diverses obres sobre els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial.

El 1974 oferí a Tàrent el Monument al Mariner de Tàrent. Morí a Roma el 3 de desembre de 1976.