Antoni Gelabert i Alart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1879  Barcelona |
| Mort | 16 juliol 1930 (50 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, pedagog, professor |
| Família | |
| Fills | Antoni Gelabert i Casas |
| Germans | Concordi Gelabert i Alart |
Antoni Gelabert Alart (Barcelona, 30 de setembre de 1879[1] - Barcelona, 16 de juliol de 1930) va ser un pintor i pedagog català, pare d'Antoni Gelabert Casas i germà de Concordi Gelabert Alart.[2]
Biografia[modifica]
Va dirigir l’Acadèmia Arts, inicialment situada al carrer de la Riera de Sant Joan,[3] després traslladada al carrer de Petritxol. A partir de 1918[4] va ser professor d’ensenyaments especials d’art a l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de l’Ajuntament de Barcelona, a la Vil·la Joana de Vallvidrera (actualment, espai literari i cultural del Museu d’Història de Barcelona). Va ser col·laborador de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona com a assessor en els ensenyaments artístics i en el projecte de colònies d’estiu.[5] També havia estat professor al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià i de dibuix de l'Escola Tècnica d'Art de la Universitat Industrial.[5]
El 1922 participà en el Congrés d’Higiene Mental a París, on presentà el treball «Enseignement spécial pour enfants déficients de l’Institut de Vilajoana».[6][7]
El 1932, dos anys després de la seva mort, un grup d’amics (entre els quals es trobaven Manuel Ainaud i Josep Alsina Melis, que havia estat director de l’Escola de Cecs) van organitzar una exposició amb la seva obra pictòrica a la Sala Badrinas de Barcelona.[8]
L’escriptor Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Sempronio, que assistiria com a infant a les Colònies Vilamar de Calafell, va començar els seus estudis de dibuixant a l’Acadèmia Arts de Gelabert.[9]
Gelabert va intervenir directament en la instal·lació el 1922 de les Colònies de Vilamar de Calafell, unes estades d’estiu per a infants de Barcelona. Estan documentades diverses visites a Calafell acompanyant grups de nens i nenes, juntament amb Ventura Gassol, Enric Mias, Pere Vergés, etc.[10] És autor d’algunes fotografies de les Colònies publicades a diversos mitjans.[11] Per aquests motius, un carrer de Calafell va portar el nom d’Antoni Gelabert a partir d’un acord de l’Ajuntament del 7 d’agost de 1930, pocs dies després de la seva mort, responent així afirmativament a la proposta plantejada públicament durant els parlaments del dia de la inauguració del 17 de juliol de 1930, el mateix dia de l'enterrament de Gelabert.[12] Aquest carrer, situat precisament al costat de les Colònies, va ser rebatejat el 1941 amb el nom de Martínez Anido i, el 1978, amb el del Pintor Mir.[13]
A l'enterrament de Gelabert hi van assistir el tinent d’alcalde delegat de la Comissió de Cultura Lluís Massot i Balaguer, el regidor Lluís Nicolau d’Olwer i altres regidors de l’Ajuntament.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Registro civil de Barcelona. Nacimientos 1879». [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «Esquela». La Publicitat, 17-07-1930, pàg. 3.
- ↑ «Diputació». La Veu de Catalunya, 06-10-1911, pàg. 3.
- ↑ «Escalafones especiales de los funcionarios y empleados municipales». Gaceta Municipal de Barcelona, 01-01-1926, pàg. 112.
- ↑ 5,0 5,1 «Antoni Gelabert». La Publicitat, 17-07-1930, pàg. 6.
- ↑ Puigdellívol Aguadé, Ignasi «L’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de l’Ajuntament de Barcelona (1911-1939): Una experiència truncada». Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, juliol-desembre 2015, pàg. 180.
- ↑ «L'Escola de Vilajoana al congrés de París». La Veu de Catalunya, 29-07-1922 vespre, pàg. 3.
- ↑ «Exposició pòstuma Gelabert-Alart». La Publicitat, 26-10-1932, pàg. 6.
- ↑ S.T. «Sempronio». Destino, 20-04-1978, pàg. 31.
- ↑ «Vilamar». La Publicidad, 18-08-1922, pàg. 1.
- ↑ Catalunya Gráfica, 15-09-1922, pàg. 12-13.
- ↑ «El restabliment de la colònia "Vilamar" a la platja de Calafell». La Publicitat, 18-07-1930, pàg. 5.
- ↑ Tetas Palau, Lluís. Els carrers de Calafell. Un model de creixement urbanístic i d’establiment de toponímia urbana. 1a edició. Calafell: Institut d’Estudis Penedesencs; Ajuntament de Calafell, 1997, p. 100. ISBN 84-86933-52-8.
- ↑ «El entierro de don Antonio Gelabert Alart». El Diluvio, 18-07-1930, pàg. 9.