Apodocreedia vanderhorsti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Apodocreedia vanderhorsti

Manca una imatge

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Trachinoidei
Família: Creediidae
Gènere: Apodocreedia
(de Beaufort, 1948)[2][3]
Espècie: A. vanderhorsti
Nom binomial
Apodocreedia vanderhorsti
(de Beaufort, 1948)[2][4][5]

Apodocreedia vanderhorsti és una espècie de peix de la família dels creédids i l'única del gènere Apodocreedia.[6]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Apodocreedia prové dels mots grecs apodos (sense peus) i kreesi, kreas (algú que rep o guarda carn).[7]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El cos, semblant morfològicament al d'una anguila, fa 8 cm de llargària màxima i és de color blanc argentat. Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. 36-40 radis tous a l'única aleta dorsal, 33-36 a l'anal i 12-13 a les pectorals. Absència d'aleta adiposa. Línia lateral no interrompuda i amb 56-58 escates.[8][9]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El seu nivell tròfic és de 3,25.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, bentopelàgic (fins als 16 m de fondària)[8] i de clima subtropical, el qual viu a l'Índic[11] occidental: les aigües costaneres i sorrenques des de la badia Delagoa (Moçambic)[12][13][14] fins a Durban (Sud-àfrica).[15][8] La seua àrea de distribució geogràfica total és de 822 km2.[1][4][9][16]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

A causa de la seua preferència per les aigües costaneres poc fondes, és probable que estigui afectat pel desenvolupament costaner i la contaminació de l'aigua. A més, és una captura incidental en la pesca de la gamba.[17][18] Hi ha hagut una disminució significativa de les poblacions d'aquesta espècie, per la qual cosa cal una major investigació i monitoratge de les seues amenaces potencials per determinar a quina velocitat està minvant i tractar de revertir el procés.[1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans[9] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 UICN (anglès)
  2. 2,0 2,1 de Beaufort, L. F., 1948. On a new genus of fishes of the family Creediidae from South Africa, with remarks on its geographical distribution. Trans. R. Soc. S. Africa. Vol. 31 (pt 5): 475-478.
  3. uBio (anglès)
  4. 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. uBio (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol.
  8. 8,0 8,1 8,2 Nelson, J. S., 1986. Creediidae. P. 736-737. A: M. M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  9. 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
  10. Sea Around Us (anglès)
  11. Species in Indian Ocean - FishBase (anglès)
  12. All fishes of Mozambique - FishBase (anglès)
  13. Macnae, W., M. Kalk, 1962. The fauna and flora of Sand Flats at Inhaca Island, Mocambique. The Journal of Animal Ecology 31(1): 93-128.
  14. Smith, J .L. B., 1969. Fishes of Inhaca. P. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg. Pàg. 132.
  15. All fishes of South Africa - FishBase (anglès)
  16. GBIF (anglès)
  17. Fennessy, S. T., Mwatha, G. K. i Thiele, W., 2004. Report on the regional workshop on approaches to reducing shrimp trawl bycatch in the western Indian Ocean. FAO Fisheries Report No. 734. Food and Agricultural Organization, Roma.
  18. Palha de Sousa, L., Brito, A., Abdula, A. i Caputi, N., 2006. Research assessment for the management of the industrial shallow-water multi-species shrimp fishery in Sofala Bank in Mozambique. Fisheries Research 77(2): 207-219.
  19. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Nelson, J. S., 1985. On the interrelationships of the genera of Creediidae (Perciformes: Trachinoidei). Jap. J. Ichthyol. 32(3): 283-293. «PDF».
  • Nijssen, H., L. van Tuijl i I. J. H. Isbrücker, 1982. A catalogue of the type-specimens of Recent fishes in the Institute of Taxonomic Zoology (Zoölogisch Museum), University of Amsterdam, els Països Baixos. Verslagen en Technische Gegevens, Instituut voor Taxonomische Zoöogie, Universiteit van Amsterdam, núm. 33: 1-173.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]