Atlasovita
 Atlasovita | |
|---|---|
| Fórmula química | K(BiO)Cu₆Fe3+(SO₄)₅O₃Cl |
| Epònim | Vladímir Atlàssov  |
| Localitat tipus | Great Fissure eruption (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.07 |
| Dana | 30.1.17.2 |
| Heys | 26.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9.86(2) Å, c = 20.58(2) Å |
| Color | marró fosc |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,20 g/cm³ (mesurada), 4,12 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.783 nε = 1.776 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-029 |
| Símbol | Atv |
| Referències | [1][2] |
L'atlasovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Vladimir Vasil'evich Atlasov (1661/1664–1711), el primer rus a explorar la península de Kamtxatka.
Característiques[modifica]
L'atlasovita és un sulfat de fórmula química K(BiO)Cu₆Fe3+(SO₄)₅O₃Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls tabulars de vuit costats. Forma una sèrie de solució sòlida amb la nabokoïta.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atlasovita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments[modifica]
L'atlasovita es forma com a sublimat volcànic. Només se n'ha trobat al volcà Tolbàtxik, a Kamtxatka (Rússia), un indret on s'han descobert gairebé una setantena d'espècies noves.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Atlasovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Atlasovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Atlasovite-Nabokoite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].