Jarosita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jarosita

Cristall de 2mm. del barranc del Jaroso, Almeria, Espanya
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química KFe3+3(SO4)2(OH)6
Nickel-Strunz 07.BC.10
Dana 30.2.5.1
Heys 25.11.9
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí cristalls generalment pseudocúbics o tabulars, també com crostes granulars, nòduls, masses fibroses o concrecions
Estructura cristal·lina a = 7.304 Å, c = 17.268 Å; Z = 3
Simetria trigonal 3 2/m hexagonal escalenohedral
Massa molar 500.8 g
Color groc, marró, marró fosc, ocre
Exfoliació imperfecta
Fractura desigual a concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3,5
Lluïssor fortament vítria
Ratlla groga
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,9 a 3,3
Densitat 3,1 a 3,3
Propietats òptiques uniaxial (-), generalment anormalment biaxial amb un molt petit angle 2V
Índex de refracció nω = 1.815 to 1.820; nε = 1.713 to 1.715
Birefringència 0,102 a 0,105
Pleocroisme E incolor, groc molt pàl·lid, pàl·lid o groc verdós, O profund color groc marró o vermellós daurat
Fluorescència no fluorescent
Solubilitat insoluble en aigua, soluble in HCl
Impureses comunes Na, Ag, Pb
Altres característiques fortament piroelèctrica
Referències [1]

La jarosita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta originàriament el 1852 per August Breithaupt al barranc del Jaroso, a la serra d'Almagrera (Almeria), Espanya. També és coneguda amb el nom de pedra d'alum. Pertany al grup alunita de minerals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La jarosita és un mineral compost de sulfat de potassi i ferro hidratat bàsic, la fórmula química de la qual és KFe3+3(SO4)2(OH)6. Té una estructura cristal·lina trigonal i és trencadissa, amb fractura basal. La seva duresa oscil·la entre 2,5 a 3,5 a l'escala de Mohs, i té una gravetat específica de 3,15 a 3,26. A vegades es pot confondre amb la limonita o goetita amb les que es troba comunament en el gossan. La jarosita és un anàleg de ferro del sulfat d'alumini i potassi, l'alunita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la natrojarosita.[2]

S'utilitza com a hemostàtic després de l'afaitat i s'havia fet servir com a cosmètic en l'antic Egipte o com a pigment groc per decorar els murs del temple de Karnak.[3]

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Aquest mineral es forma en dipòsits de mena per l'oxidació de sulfurs de ferro. L'aparició de jarosita al sòl s'associa a les aigües termals de caràcter àcid (pH per sota de 6); per tant la seva presència indica l'existència d'aigua durant la seva formació.

L'any 2004, el rover Opportunity va detectar jarosita a Mart amb un espectròmetre Mössbauer, el que es va interpretar com una prova de l'existència de grans quantitats d'aigua líquida a Mart en el passat.[4]

Recentment s'han descobert unes misterioses esferes d'argila de fins a 5 centímetres de diàmetre cobertes de jarosita, sota el temple de la Serp Emplumada, una antiga piràmide escalonada de sis nivells que es troba a Mèxic.[5]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneixen dues varietats de jarosita:

  • La calcio-jarosita, una varietat amb calci de la jarosita amb fórmula CaFe3+6(SO4)4(OH)12, que probablement es tracti d'una jarosita amb impureses.[6]
  • La kolosorukita, una varietat de jarosita amb un baix contingut de Fe3+, descrita originàriament a Kolosoruk, Bohèmia, República Txeca.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  3. Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall. Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136373853. 
  4. Kotler, J. Michelle; Hinman, Nancy W.; Richardson, C. Doc; Conly, Andrew G.; Scott, Jill R.. «Laboratory simulations of prebiotic molecule stability in the jarosite mineral group; end member evaluation of detection and decomposition behavior related to Mars sample return» (en anglès). Planetary and Space Science, 57, 12, octubre 2009, pàg. 1381-1388. DOI: 10.1016/j.pss.2009.06.019.
  5. Lorenzi, Rossella. «Robot Finds Mysterious Spheres in Ancient Temple» (en anglès). News Discovery, 29 abril 2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  6. «Calcium-Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  7. «Kolosorukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jarosita