Auba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesAuba
SubtítolRevista mensual d'arts i lletres
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà
Data d'inici1901
Data de finalització1902
FundadorEmmanuel Alfonso
AdreçaBarcelona
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitatmensual
ÀmbitCatalunya
Gènerecultural
Identificadors
ISSN2565-0211 i 2565-022X Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarca.bnc.cat… Modifica el valor a Wikidata

Auba va ser una revista mensual sobre art i literatura creada per Emmanuel Alfonso el novembre del 1901. La revista es va publicar fins a l'abril de 1902, l'any de la seva desaparició.[1][2]

Història[modifica]

Naixement[modifica]

La revista va ser creada per Emmanuel Alfonso al novembre del 1901. Aquesta pretenia adreçar-se a les joventuts d'avantguarda i des de la seva primera edició comptava amb la col·laboració d'escriptors de renom com Jacint Verdaguer o Josep Carner. Com a justificació de la creació de la revista, a l'editorial fundacional, Emmanuel Alfonso escriu: “Som els crehuats d'unes noves crehuades desitjosos de conquerir no la ciutat divina possehidora del sepulcre sagrat, sino la tomba ont tenen enterrada a la Bellesa, els eunucs cadavérics de la Vida i is gnomos raquitics de les Arts. I hem d anar a aquesta tomba envolcallada pels esperits malignes, cantan cançons heroiques que is espantin, cançons plenes de goig i d'alegría que Is fassin tremolar com els petons del sol sobre les aigües. I hem d' anar plens de riure; nostres rialles s' han d' escampar pels aires magestuosses i han de fer entreveure als malignes esperits entre ls monótoms nuvols blau- cendrosos un cel d' or i de porpra…” (ALFONSO, Emmanuel; (1901). “Crida als companys”. Auba, revista mensual d'arts i lletres, número 1. Novembre. Pàgina 3).[3]

La revista era mensual i el seu preu era de deu cèntims el número. La subscripció costava una pesseta si residies a Barcelona, una pesseta i mitja per a la resta de la península ibèrica i dos francs en cas que visquessis a l'estranger.  

Desenvolupament[modifica]

La revista Auba va publicar-se durant sis mesos sense interrupcions ni suspensions, fins a la seva desaparició. En ella s'hi publicaven mensualment escrits i dibuixos dels col·laboradors, bé podien ser poemes o fragments de prosa. Hi trobàvem crítiques musicals o artístiques, ressenyes d'obres o poemes, narracions, il·lustracions gràfiques, traduccions… No tenia suplements però sí que hi ha un número que va ser una edició especial, el del març de 1902. Es tractava d'una edició doble, ja que també seria el número d'abril d'aquell mateix any. Aquest va ser l'últim número que es va editar d'aquesta revista.

Emmanuel es declara seguidor de la Commedia dell'arte impregnant el vitalisme juvenil i la sensibilitat morbosa de Gabriele d'Annunzio.[4]

Final[modifica]

La revista va deixar d'editar-se a l'abril del 1902, després de cinc edicions, l'última doble. Però no hi havia gaire venda ni masses mitjans econòmics. Per això, encara que la revista fos mensual, va deixar d'editar-se ràpidament.

Relació de directors i col·laboradors[modifica]

El director de la revista Auba va ser Emmanuel Alfonso, el seu fundador, desde els inicis de la revista fins a la seva desaparició. A partir d'aquí, la llista de col·laboradors és àmplia i heterogènia. En aquesta hi trobem des de complets desconeguts fins a personalitats com Iglésias, Maragall o Ors. A continuació, la llista completa de col·laboradors: Vidal, Plàcid; Alfonso, Emmanuel; “Comabella, Claudi” (Pseudònim d'Emmanuel Alfonso); Oller i Rabassa, Joan; Crehuet, Pompeu; “Montanya, Àngel” (Pseudònim de Pompeu Crehuet); Prat Gaballí, Pere; Viura, Xavier; Zengotita, Xavier; Nogueras Oller, Rafael; Llach, Francesc; Gili i Gay, Narcís; Bas, Josep; Ors, Eugeni d'; Rower, “Charlotte“ (Pseudònim d'Eugeni d'Ors); Maseras, Alfons; Roviralta, Josep M. ; Iglésias, Ignasi; Maragall, Joan; Riquer, Alexandre de.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Edicions Universitat Barcelona, 2016-08-29, p. 60. ISBN 978-84-475-4015-0. 
  2. Corretger, Montserrat. Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 16. ISBN 978-84-7826-659-3. 
  3. Torrent, Joan; Tasis i Marca, Rafael. Història de la premsa catalana. Editorial Bruguera, 1966, p. 391. 
  4. George, David; Lladó, Jordi. La commedia dell'arte a Catalunya. Universidad de Alicante, 2019-11-03, p. 88. ISBN 978-84-9717-672-9. 
  5. Manent, Albert. Josep Carner i el Noucentisme: vida, obra i llegenda. Edicions 62, 1982, p. 30. ISBN 978-84-297-0101-2. 
  6. Lamarca i Morell, Montserrat. Catàleg de revistes de la Reserva Marca: Biblioteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Univ. Autònoma de Barcelona, 1988, p. 78. ISBN 978-84-7488-342-8. 

Bibliografia[modifica]