Avet roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Avet roig
Avet roig
Avet roig

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
240px
Risc mínim (IUCN2.3)
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Picea
Espècie: P. abies
Nom binomial
Picea abies
(L.) H.Karst.

L'avet roig (Picea abies) és una espècie d'arbre del gènere Pícea originari d'Europa.

Arriba a fer de 35 a 55 m d'alt i amb un diàmetre del tronc d'1 a 1,5 m.

Els brots són de color taronja marronosos i glabres (sense pilositat). Les fulles són aciculars de 12 a 24 mm de llarg. Els estomes no són fàcilment visibles.

Les pinyes fan de 9 a 17 cm de llarg (les més llargues entre les pícees), són verdoses o vermelloses, madurant de 5 a 7 mesos després de la pol·linització. Les llavors són negres de 4 a 5 mm de llarg, amb una ala de 15 mm..[1][2][3][4][5]


Distribució[modifica | modifica el codi]

Creix a gran part d'Europa des de Noruega (en anglès es coneix com Norway spruce) fins a Polònia. També apareix a les muntanyes del centre d'Europa (Alps, Càrpats i Balcans) El límit dintre de Rússia és difícil de definir, ja que s'hi fan híbrids amb la pícea siberiana (Picea obovata).

L'avet roig més alt que s'ha mesurat, 63 m, es troba al bosc de Perucica, Parc nacional de Sutjeska, Bòsnia-Herzegovina.

Segons la Universitat d'Umeå, a Suècia, han mesurat amb el mètode del carboni 14 un avet roig que té 9.550 anys i que seria l'arbre viu més vell d'Europa.[6]

Cultiu i usos[modifica | modifica el codi]

És una espècie molt plantada com a arbre ornamental i també s'usa en aforestació, com a productor de fusta i de paper. Es tracta, segons la tradició, de l"autèntic" arbre de Nadal i de fet Oslo proporciona l'arbre de Nadal principal de les ciutats de Nova York, Londres, Edimburg i Washington D.C. això ho fa remerciant les capitals dels països que van ajudar Noruega durant la Segona Guerra Mundial.

De jove creix ràpid arribant a fer un metre cada any però quan arriba a fer 20 m d'alt alenteix el seu creixement.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  2. Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
  3. Gymnosperm Database: Picea abies
  4. Conifer Specialist Group (1998). Picea abies. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (anglès).
  5. Den Virtuella Floran: Picea abies distribution (in Swedish, with maps)
  6. Umeå University Press Release: World's oldest living tree discovered in Sweden. April 16, 2008.
  7. Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6

References[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet roig