Badia Cumberland
| Badia Cumberland (Cumberland Sound) |
||
  |
||
| Localització administrativa | ||
|---|---|---|
| País |  Canadà |
|
| Divisió |  Nunavut |
|
| Localització geogràfica | ||
| Mar (oceà) | Mar del Labrador (Oceà Atlàntic) | |
| Continent | Amèrica | |
| Arxipèlag | Arxipèlag Àrtic Canadenc | |
| Illa(es) | Baffin | |
| Ecoregió | Àrtic | |
| Coordenades | 65° 19′ 59″ N, 66° 01′ 00″ O / 65.33306,-66.01667Coord.: 65° 19′ 59″ N, 66° 01′ 00″ O / 65.33306,-66.01667 | |
| Geografia | ||
| Ciutats riberenques | Pangnirtung | |
| Longitud màxima | 250 km | |
| Amplada màxima | 80 km | |
| Mapa | ||
La badia Cumberland (en anglès Cumberland Sound, en Inuit Kangiqtualuk), [1] també coneguda com a Cumberland Straits, Hogarth Sound i Northumberland Inlet,[2] és un cos de mar que s'interna en la part sud-oriental de l'illa de Baffin i que forma part de l'estret de Davis, la part septentrional del Mar de Labrador, a l'àrtic canadenc. Administrativament les aigües pertanyen a la regió de Qikiqtaaluk, a Nunavut. Es troba entre la península de Hall i la de la Cumberland, amb uns 250 km de llarg per 80 d'amplada.
Sols hi ha un assentament humà a la zona, Pangnirtung, a la ribera del fiord homònim.
Les aigües d'aquesta badia són un indret on es reproduix la balena beluga. El pic de naixements és a finals de juliol i principis d'agost.[3]
Història [modifica]
El primer europeu del qual es tenen notícies d'haver navegat per les seves aigües fou John Davis el 1585. [4] El vaixell i els diners van ser proporcionats pels comerciants de Londres i Davis va partir de Darmouth el 7 de juny d'aquell any, al capdavant del Sunneshine, de Londres i 50 tones, i el Mooneshine, de Dartmouth i 35 tones. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Grenlàndia va seguir cap al sud fins al cap Farewell. Des d'allà va tornar a anar cap el nord, seguint el litoral occidental de Grenlàndia, fins que, en trobar el mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí que el duria cap a la Xina. Va creuar les aigües que avui porten el seu nom - l'estret de Davis - i als 66° N es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin i, tot i que va seguir cap al nord, internant-se a la badia Cumberland, amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de fer marxa enrere a finals d'agost, arribant a Anglaterra el 30 de setembre.
Davis tornà a la zona en les seves altres dues expedicions a l'àrtic. El 1586, salpant el 7 de maig, amb quatre vaixelles, però sols la Mooneshine aconseguí arribar a la zona de la badia Cumberland per les dificultats atmosfèriques viscudes.
El 1589 hi tornà, per tercera i darrera vegada, a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l' Ellen, de Londres. Va navegar amb condicions excepcionals tot seguint la costa occidental de Grenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92' N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Llavors va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Virà cap el sud seguint la costa de l'illa de Baffin i explorà de nou el la badia Cumberland, i va observar les entrades de l'actual badia Frobisher i l'estret de Hudson. Va arribar a casa el 15 de setembre.
Referències [modifica]
- ↑ Shelagh Grant. Arctic Justice: On Trial for Murder, Pond Inlet, 1923. McGill-Queen's Press, 2005
- ↑ Kumlien, Ludwig. Contributions to the natural history of Arctic America: made in connection with the Howgate Polar Expedition, 1877-78. Digitized October 3, 2008. Govt. Printing Office, 1879, p. 11.
- ↑ Cosens, S. i Dueck, L.. «Spring Sightings of Narwhal and Beluga Calves in Lancaster Sound, N.W.T» (en anglès). Arctic, vol. 31, 2, Juny del 1990, p. 1–2.
- ↑ «John Davis at the Encyclopaedia Britannica». [Consulta: 09-06-2009].
Enllaços externs [modifica]
- L'Atlas du Canada (anglès) (francès)
