Badia Cumberland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Badia Cumberland
(Cumberland Sound)
  CumberlandSoundNunavutMap.png
Localització administrativa
País Canadà Canadà
Divisió Nunavut Nunavut
Localització geogràfica
Mar (oceà) Mar del Labrador (Oceà Atlàntic)
Continent Amèrica
Arxipèlag Arxipèlag Àrtic Canadenc
Illa(es) Baffin
Ecoregió Àrtic
Coordenades 65° 19′ 59″ N, 66° 01′ 00″ O / 65.33306°N,66.01667°O / 65.33306; -66.01667Coord.: 65° 19′ 59″ N, 66° 01′ 00″ O / 65.33306°N,66.01667°O / 65.33306; -66.01667
Geografia
Ciutats riberenques Pangnirtung
Longitud màxima 250 km
Amplada màxima 80 km
Mapa

La badia Cumberland (en anglès Cumberland Sound, en Inuit Kangiqtualuk),[1] també coneguda com a Cumberland Straits, Hogarth Sound i Northumberland Inlet,[2] és un cos de mar que s'interna en la part sud-oriental de l'illa de Baffin i que forma part de l'estret de Davis, la part septentrional del Mar de Labrador, a l'àrtic canadenc. Administrativament les aigües pertanyen a la regió de Qikiqtaaluk, a Nunavut. Es troba entre la península de Hall i la de la Cumberland, amb uns 250 km de llarg per 80 d'amplada.

Sols hi ha un assentament humà a la zona, Pangnirtung, a la ribera del fiord homònim.

Les aigües d'aquesta badia són un indret on es reproduix la balena beluga. El pic de naixements és a finals de juliol i principis d'agost.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El primer europeu del qual es tenen notícies d'haver navegat per les seves aigües fou John Davis el 1585. [4] El vaixell i els diners van ser proporcionats pels comerciants de Londres i Davis va partir de Darmouth el 7 de juny d'aquell any, al capdavant del Sunneshine, de Londres i 50 tones, i el Mooneshine, de Dartmouth i 35 tones. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Grenlàndia va seguir cap al sud fins al cap Farewell. Des d'allà va tornar a anar cap al nord, seguint el litoral occidental de Grenlàndia, fins que, en trobar el mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí que el duria cap a la Xina. Va creuar les aigües que avui porten el seu nom - l'estret de Davis - i als 66° N es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin i, tot i que va seguir cap al nord, internant-se a la badia Cumberland, amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de fer marxa enrere a finals d'agost, arribant a Anglaterra el 30 de setembre.

Davis tornà a la zona en les seves altres dues expedicions a l'àrtic. El 1586, salpant el 7 de maig, amb quatre vaixelles, però sols la Mooneshine aconseguí arribar a la zona de la badia Cumberland per les dificultats atmosfèriques viscudes.

El 1589 hi tornà, per tercera i darrera vegada, a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l'Ellen, de Londres. Va navegar amb condicions excepcionals tot seguint la costa occidental de Grenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92′ N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Llavors va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Virà cap al sud seguint la costa de l'illa de Baffin i explorà de nou el la badia Cumberland, i va observar les entrades de l'actual badia Frobisher i l'estret de Hudson. Va arribar a casa el 15 de setembre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shelagh Grant. Arctic Justice: On Trial for Murder, Pond Inlet, 1923. McGill-Queen's Press, 2005
  2. Kumlien, Ludwig. Contributions to the natural history of Arctic America: made in connection with the Howgate Polar Expedition, 1877-78. Digitized October 3, 2008. Govt. Printing Office, 1879, p. 11. 
  3. Cosens, S. i Dueck, L.. «Spring Sightings of Narwhal and Beluga Calves in Lancaster Sound, N.W.T» (en anglès). Arctic, vol. 31, 2, Juny del 1990, pàg. 1–2.
  4. «John Davis at the Encyclopaedia Britannica». [Consulta: 09-06-2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]