Banesto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banco Español de Crédito, S.A.
Tipus Societat anònima (BMADBTO)
Sector Serveis financers
Fundada 1902
Seu Madrid, Espanya
Persones clau Ana Patricia Botín (Presidenta)
Productes Banca al detall, banca a empreses
Ingressos d'explotació Augment 1.117 bilions (2008)[1]
Ingressos nets Augment €780 milions(2008)[1]
Total d'actius €120.5 billion (2008)[1]
Empleats 9.720 (2008)[1]
Lloc web www.banesto.es

Banesto (oficialment Banco Español de Crédito, S.A., BMADBTO) és un banc espanyol fundat en 1902 en Madrid amb la intenció d'atendre les necessitats financeres globals de particulars, empreses i institucions amb residència a Espanya, i en les seves activitats nacionals, internacionals i de mercats. A partir de 1940 va iniciar un procés expansió i absorció d'altres entitats que el va situar entre els primers bancs espanyols.

Mario Conde i el Cas Banesto[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cas Banesto

El grup Banesto es va veure implicat en un assumpte d'apropiació indeguda de béns que va tenir Mario Conde, en aquells dies president de l'entitat, com principal implicat, acusat i més tard condemnat, per la subtracció de 600 milions de pessetes.

Tot això va obligar al Banc d'Espanya presidit per Luis Ángel Rojo a intervenir el dia 28 de desembre de 1993. Va Ser adquirit pel Grup Santander en 1994 i es va convertir part d'aquest grup. Al febrer de 1998 el llavors Banc Santander va llançar una OPA sobre el 100% del Capital Social de Banesto, en virtut de la qual el Santander es va fer amb el 97'5% de les accions.

Nova estratègia[modifica | modifica el codi]

A partir de 1999 es va dedicar a potenciar el seu servei de compra i venda de valors per Internet, per la qual cosa va fer un acord amb Telefònica Mòbils, i va engegar la banca mòbil a través de la xarxa. Ha arribat a un acord amb Pelayo Mútua d'Assegurances per a la venda d'assegurances a través de la xarxa. Amb Lycos Espanya ofereix serveis financers i de comerç electrònic.

Ha obtingut el 1997 i 1998 premis de l'Associació d'Usuaris d'Internet a la "Millor Empresa a incorporar Internet en el seu desenvolupament estratègic".[2]

Edifici de la seu a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Banco Español de Crédito a la Plaça de Catalunya, Barcelona.

L'edifici de l'antiga seu del Banc Espanyol de Crèdit a la plaça de Catalunya de Barcelona va ser construït el 1902 i és d'estil neoclàssic. Va albergar el cèlebre hotel Colón i en els anys de la Guerra Civil va allotjar membres del PSUC. Després va ser seu de Banesto i Caja Madrid. En 2006, el grup immobiliari madrileny Monteverde el va comprar per 110 milions d'euros, per revendre-ho en forma de pisos de luxe; tot i que també podria albergar un hotel, també de luxe. Ha estat buit des de 2007.

Pocs dies abans de la vaga general espanyola de 2010, un grup d'activistes socials, sota el nom de «Moviment del 25»,[3] van ocupar l'edifici i hi van desplegar una pancarta de 150 metres quadrats amb el lema: "La banca ens asfixia, la patronal ens explota; els polítics ens menteixen; CCOO i UGT ens venen" i una altra amb l'emblema "contra la dictadura del capital, vaga general".[4] El desplegament de pancartes es va fer davant la presència de dos milers de persones, que van fer una curta manifestació prèvia des de la plaça de la Universitat[5] i van acabar llegint un manifest.

Nou espai d'acció ciutadana[modifica | modifica el codi]

L'edifici del que havia estat la seu del Banco Español de Crédito a la cèntrica Plaça de Catalunya de Barcelona, que portava més de cinc anys abandonat, va estar ocupat, segons la CGT, per mig miler d'activistes barcelonins el 25 de setembre de 2010,[6] més els que segueixen entrant per a sumar-se a la protesta,[7] com a símbol i per la seva situació estratègica, a més de la seva enorme superfície; per a preparar la vaga general a Espanya[8] del 29 de setembre de 2010 i manifestar expressament el rebuig als grans accionistes i banquers, causants de l'anomenada primera crisi de la dècada de 2010, segons els activistes. L'edifici fou desallotjat la tarda del dia de la vaga general per efectius dels Mossos d'Esquadra.[9] El 5 de gener de 2011, el jutge que investigava el cas va decidir arxivar-lo davant la impossiblitat del Ministeri Fiscal i dels Mossos d'Esquadra per identificar les persones físiques responsables de la comissió del delicte.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banesto Modifica l'enllaç a Wikidata