Barcelona Oberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBarcelona Oberta
(ca) Unió d'Eixos Comercials Turístics Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspersona jurídica
grup de pressió Modifica el valor a Wikidata
Indústriacomerç al detall i turisme Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaneoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2013
Governança corporativa
Seu

Lloc webbarcelonaoberta.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BarcelonaOberta Twitter (X): BarcelonaOberta Instagram: barcelonaoberta LinkedIn: barcelona-oberta Youtube: UC8ps7EtySAkkRZUBSk2nAHA Modifica el valor a Wikidata

La Unió d'Eixos Comercials Turístics de Barcelona, coneguda sota la marca Barcelona Oberta,[1] és una associació nascuda l'any 2013,[2] que representa els interessos d'associacions de comerciants i centres comercials de la capital catalana.[3] Des de 2014, el seu president és Gabriel Jené i Llabrés, director general de les botigues de roba de llar La Mallorquina.[4][a]

Associats[modifica]

Carrer de la Portaferrissa, tradicional carrer comercial del barri Gòtic, víctima dels efectes de la massificació turística.[5]

Entre els seus associats destaquen alguns dels principals eixos comercials del centre de la ciutat (Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, el Born o el Gòtic) i d'altres barris històrics (Sagrada Família, la Barceloneta o Sant Antoni); tots ells amb forta afluència turística, així com centres comercials i grans empreses del sector minorista (Arenas, Diagonal Mar, Glòries o El Corte Inglés).[3][6]

Entre les propostes d'aquesta associació, destaquen la implantació d'una flexibilització horària que permeti als comerços obrir els diumenges,[7] la lluita contra els venedors ambulants i l'ampliació de l'aeroport del Prat.[8][9] D'altra banda, va prendre partit a favor d'una major regulació dels apartaments turístics a Barcelona[10] i en contra de la moratòria hotelera.[11] El 2021 van ser promotors -junt amb l'Ajuntament i altres entitats- del llançament de BCNMarket, una plataforma online que reunia centenars de petits comerços de la capital.[12]

Actuacions[modifica]

Barcelona Oberta va servir de lobby opositor al govern municipal d'Ada Colau (2015-2023).[13] Tot i que l'entitat considera que «les ciutats han d'avançar cap a un model més ecològic, sostenible i amb un urbanisme més amable»,[14] va iniciar una actuació judicial contra el consistori barceloní per revertir la conversió del carrer del Consell de Cent en una superilla, adduint errors en la tramitació de la llicència d'obra.[15][16] Quan el jutjat els va donar raó,[17] el lobby es va retractar dient que ja no volen revertir la conversió del carrer del Consell de Cent.[18] Confrontat amb la crítica dels veïns del carrer, el lobby va canviar d'estratègia demanant “diàleg”.[19] Les associacions de veïns de l'Esquerra i de la Dreta de l'Eixample, partidàries de pacificar l'Eixample, van criticar el model de ciutat del lobby: "O defenses els veïns i el comerç de barri com a servei de proximitat o defenses el model oposat, un comerç dirigit als turistes i pisos amb preus altíssims".[20]

Notes[modifica]

  1. L'adreça fiscal de l'entitat és la mateixa d'un dels locals de La Mallorquina, el de la Plaça Universitat.[2]

Referències[modifica]

  1. «Barcelona Oberta. Unió d'Eixos Comercials Turístics». Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Associacio Unio D'eixos Comercials Turistics de Barcelona» (en castellà). Axesor. [Consulta: 7 setembre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Barcelona Oberta: “Experiencia urbana, diversidad de oferta, sostenibilidad, omnicanalidad y más promoción son los ejes claves de excelencia comercial"» (en castellà). Ediciones Sibila, 23-11-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].
  4. «Gabriel Jené es manté com a president de Barcelona Oberta». Tot Barcelona, 29-09-2021. [Consulta: 8 setembre 2023].
  5. «Ultimátum del comercio de Ciutat Vella al futuro alcalde de Barcelona a cuatro meses de las elecciones» (en castellà). 20 minutos, 01-02-2023. [Consulta: 8 setembre 2023].
  6. «Barcelona presenta Magnific Places, el projecte de promoció i lobby per impulsar les zones d’excel·lència comercial». Cambra de Comerç de Barcelona, 21-11-2022. [Consulta: 8 setembre 2023].
  7. Gonçalves Felix, 2019, p. 273.
  8. «Barcelona Oberta» (en castellà). Metrópoli. El Español. [Consulta: 7 setembre 2023].
  9. «Gabriel Jené, reeligido presidente de Barcelona Oberta» (en castellà). Metrópoli. El Español, 29-09-2021. [Consulta: 8 setembre 2023].
  10. Gonçalves Felix, 2019, p. 188.
  11. Gonçalves Felix, 2019, p. 197.
  12. «Los comercios de BCN abrirán su tienda online oficial en septiembre» (en castellà). El Periódico, 01-07-2021. [Consulta: 8 setembre 2023].
  13. «El independentismo gana influencia en Barcelona» (PDF) (en castellà). Catalunya. El Economista, núm. 51, 03-06-2019, pàg. 7.
  14. Reyes Sarmiento, Alicia. «El Corte Inglés y Diagonal Mar se unen a Barcelona Oberta» (en castellà). Fashion United, 13-05-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].
  15. «Barcelona Oberta diu que el govern Colau va actuar més per ideologia que amb legalitat a l'eix verd de Consell de Cent». 3/24. CCMA, 07-09-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  16. «Foment y Barcelona Oberta reclaman la paralización de los proyectos de las "supermanzanas"» (en castellà). La Vanguardia, 07-09-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  17. El jutjat resol el recurs presentat per el lobby Barcelona Oberta [Consulta: 17 novembre 2023].
  18. Barcelona Oberta: "No volem que es reverteixi l'eix de Consell de Cent" [Consulta: 17 novembre 2023].
  19. Barcelona Oberta demana «diàleg» [Consulta: 17 novembre 2023].
  20. L’opinió de les associacions de Veïns de l'Eixample de la sentència judicial contra l'eix verd del Consell de Cent [Consulta: 17 novembre 2023].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]