Batalla de les Dunes (1658)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de les Dunes (1658)
— la guerra anglo-espanyola
guerra franco-espanyola
La Batalla de les Dunes per Charles-Philippe Auguste de Larivière
La Batalla de les Dunes per Charles-Philippe Auguste de Larivière
Data 14 de juny de 1658
Localitat Leffrinckoucke (Dunkerque), actualment en França
Resultat Victòria anglo-francesa, caiguda de Dunkerque.
Batalla de les Dunes (1658) (França)
Batalla de les Dunes (1658)
Batalla de les Dunes (1658)
Coord.: 51° 11′ 0″ N, 1° 29′ 0″ E / 51.18333,1.48333
Bàndols
Regne de França Regne de França
Commonwealth Commonwealth
República Neerlandesa Províncies Unides
Espanyes Imperi espanyol
Anglaterra Realistes anglesos
Comandants en cap
Regne de França Enric de La Tour Espanyes Joan Josep d'Àustria
Espanyes Lluís II de Borbó-Condé
Forces
26.000 homes 15.000 homes
Baixes
4.300 aprox. morts o ferits 2.000 morts o ferits
3000-4000 presoners


La batalla de les Dunes o de Dunkerque va tenir lloc el 14 de juny de 1658 i va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, el vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.

Context[modifica | modifica el codi]

El 1635, durant la guerra dels trenta anys, les hostilitats entre la França de Lluís XIII de França i Richelieu i Espanya sota el regnat de Felip IV va desembocar obertament a la guerra franco-espanyola. Al mateix temps la rivalitat comercial entre Espanya i la Commonwealth d'Anglaterra, sota el Protectorat d'Oliver Cromwell, va conduir el 1655 a la guerra anglo-espanyola. Encara que el rei anglès Carles II, des del seu exili a Flandes, estava aliat amb les forces espanyoles.

El maig de 1657 Anglaterra i França (ja sota el regnat de Lluís XIV i el govern del cardenal Mazzarino) van signar el tractat de París, pel que ambdós es comprometien a col·laborar militarment contra les tropes espanyoles en els Països Baixos espanyols.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El maig de 1658, 20.000 homes de l'exèrcit francès amb el suport de 6.000 soldats anglesos van assetjar Dunkerque, defensada per 2.200 soldats d'infanteria i 800 a cavall dirigides pel Willem Bette, el marquès de Leyden. L'exèrcit espanyol de Flandes amb uns 15.000 homes va iniciar la marxa en ajuda de la plaça assetjada, arribant a les posicions franceses el 13 de juny cansades, dividides i sense el seu artilleria ni subministraments. Les seves forces van ser separades en dos grups: a la dreta l'exèrcit espanyol ia l'esquerra el cos de guàrdies suïssos dirigit per Condé. Comptaven amb el suport de les tropes angleses i irlandeses lleials a Carles II d'Anglaterra, dirigides pel germà d'aquest, el duc de York.

Havent rebut bona informació dels seus exploradors i deixant a alguns homes per continuar el setge, Enric de La Tour d'Auvergne, el vescomte de Turenne, va avançar a la trobada de l'exèrcit espanyol amb 15.000 soldats. La batalla que va transcorra el 14 de juny va sorgir d'aquesta maniobra i va tenir lloc a les dunes de Leffrinckoucke.

L'enfrontament, que va durar prop de dues hores, va acabar amb una derrota de les forces espanyoles, que van perdre prop de 6.000 homes, incloent-hi de 3.000 a 4.000 presoners, enfront dels 4.300 de l'exèrcit francès, que va ser recolzat per les tropes i la marina anglesa.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La derrota va suposar la presa de Dunkerque per part de l'exèrcit anglo-francès. Després de la victòria Enric de La Tour d'Auvergne, fou nomenat mariscal de França. Per a alguns historiadors va ser la batalla de les Dunes i no la batalla de Rocroi la que va marcar la fi de la supremacia dels terços espanyols.

El 7 de novembre de 1659 el Tractat dels Pirineus segellaria la pau, i posava fi a 30 anys de guerra entre el Regne de França i Espanya.