Bernat d'Aosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Bernat de Menthon, o
Bernat d'Aosta

Escultura al pas del Petit Sant Bernat
prevere, fundador
Nom secular Bernardo di Montjoux
Naixement ca. 1020 (segons la tradició, el 923)
Castell de Menthon-Saint-Bernard (Savoia, avui part de França)
Defunció 1181 (segons la llegenda, el 1008)
Novara (Itàlia)
Enterrament Catedral de Novara (des de 1454, que s'hi traslladen des del convent de Sant Llorenç)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització de 1681, Roma per Innocenci XI
Lloc de pelegrinatge Novara, Menthon, monestirs del Gran i Petit Sant Bernat
Festivitat 15 de juny (aniversari de la traslació; des de 1922, al Martirologi romà: 28 de maig)
Fets destacables Fundador de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Orde canonges regulars, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Iconografia Hàbit, bàcul o creu de bisbe, acompanyat d'un gos; amb un monstre o dimoni encadenat als peus
Patronatge Alps, alpinistes, esquiadors (des de 1923)

Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008)[1] va ser un prevere savoià (el territori va passar en 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estampa devocional del s. XVIII
Estàtua al coll del Petit Sant Bernat
Alberg i hospici del Gran Sant Bernat
Menthon, poble on nasqué el sant; a l'esquerra s'hi veu el castell, on va néixer
Catedral de Novara, on hi ha les restes del sant

Nasqué a Menthon, prop del llac d'Annecy a l'Alta Savoia, el 923, en el si d'una família noble, propietària del castell de Menton. Va rebutjar el matrimoni arranjat per son pare per tal d'esdevenir canonge regular agustí a Aosta. Va ser-hi ardiaca i va dedicar els següents 42 anys de la seva vida a predicar el cristianisme entre la gent dels Alps, on sobrevivien encara molts costums pagans. Va rebre l'encàrrec de reobrir el pas del "Mons Jovis" (Muntanya de Júpiter o Montjoux, avui el coll del Gran Sant Bernat) i, per fer-ho, diu la llegenda que lluità contra un dimoni al que, finalment, va llençar cingle avall.

En veure els perills que passaven els que travessaven les muntanyes (la zona era un lloc de pas que travessava els Alps entre Aosta i el Valais suís), especialment els pelegrins que anaven cap a Roma, va fer construir, en 962 els albergs als punts més alts dels passos del coll del Gran Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i el Valais (a 2.470 metres d'altura, que el fa el lloc habitat més alt d'Europa), i el coll del Petit Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i la Tarentèsa. Els albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s'hi haguessin perdut.

Va deixar els albergs a càrrec de canonges regulars, instal·lats a sengles monestirs a la vora dels albergs, que seguien la Regla de Sant Agustí: així nasqué la congregació hospitalera dels Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat. Aquests religiosos es feien ajudar, especialment quan hi ha tempestes de neu o allaus, per gossos ensinistrats: els santbernats, el nom dels qual es deu a la tasca del sant, particularment ben adaptats a la vida d'alta muntanya.

Sant Bernat va morir a Novara el 1008 en un viatge: va ser sebollit al monestir de Sant Llorenç d'aquesta ciutat. Algunes restes se'n conserven a la Catedral de Novara, en un reliquiari amb el bust del sant.

Culte[modifica | modifica el codi]

Venerat des del segle XII al nord d'Itàlia, a llocs com Aosta, Novara o Brescia, no va ser reconegut com a sant fins a la seva canonització per Innocenci XI el 1681. Va ser proclamat patró dels Alps, dels esquiadors i alpinistes per Pius XI en 1923. La seva festivitat és el 15 de juny, tot i que el Martirologi romà en fa la memòria el 28 de maig, des de 1922 (malgrat això, les diòcesis que celebren el sant, continuen fent-ho el 15 de juny).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hi ha poques dades verificables de la història del sant; les dates de naixement i mort no són prou clares, ni tampoc el lloc de naixement: hi ha qui el fa originari d'Aosta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brugada Martirià, Sant Bernat de Menthon, Ed. Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2006
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat d'Aosta