Bertrandita
 Bertrandita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Be₄Si₂O₇(OH)₂  |
| Epònim | Émile Bertrand |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.07 |
| Dana | 56.1.1.1 |
| Heys | 14.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup puntual | mm2 - pyramidal* |
| Grup espacial | space group Cmc2₁ (en)  |
| Color | incolor, groc clar |
| Macles | common on {011}, {021}; heart- or v-shaped twins.* |
| Duresa | 6 a 7 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,59 a 2,6 g/cm3 (mesurada); 2,61 g/cm3 (calculada) |
| Angle 2V | mesurat: 73° to 81°, calculat: 76° |
| Impureses comunes | Al, Fe, Ca |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1883 |
| Símbol | Btd |
La bertrandita és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1883 prop de Nantes, a la regió de Països del Loira (França), sent nomenada així en honor de Emile Bertrand, mineralogista francès.[1]
Un sinònim poc usat és hessenbergita.
Característiques químiques
És un silicat hidroxilat de beril·li. Té estructura molecular de sorosilicat amb anions addicionals hidroxils.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro i calci.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bertrandita pertany a "09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major" juntament amb els següents minerals: hemimorfita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Formació i jaciments
Es forma en granits i roques pegmatites associades al beril·li, i en cavitats miarolítiques de greisen; comunament com a mineral secundari per l'alteració del beril, més rarament com a mineral primari.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, fenacita, herderita, turmalina, moscovita, fluorita o quars.
Usos
Alguns exemplars purs poden ser tallats i emprats com a gemmes en joieria.[3]
Referències
- ↑ Damour, M.A. «Note et analyse sur le nouveau miné des environs de Nantes» (en francès). Bulletin de la Société Minéralogique de France, 6, 1878, pàg. 252-254.
- ↑ Solov'eva, L.P. «Precise determination of the crystal structure of bertrandite Be4(Si2O7)(OH)2» (en anglès). Soviet Physics - Crystallography, 9, 1965, pàg. 458-460.
- ↑ Base de dades de gemes.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrandita |