Beusita
 Beusita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mn2+Mn2+ 2(PO₄)₂ |
| Localitat tipus | Pegmatita de Los Aleros, Departament de Coronel Pringles, San Luis, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.04 |
| Dana | 38.3.3.2 |
| Heys | 19.12.39 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,78Å; b = 11,52Å; c = 6,15Å; β = 99,42° |
| Color | marró vermellós a marró rosat |
| Exfoliació | bona en {010}, pobre en {100| |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,60 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,685 a 1,708 nβ = 1,688 a 1,711 nγ = 1,700 a 1,723 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 25° a 45°, calculat: 54° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-012 |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Beu |
| Referències | [1][2] |
La beusita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la graftonita. Rep el seu nom d'Alexei Alexandrovich Beus (1923-), un geoquímic i mineralogista rus de l'Institut Politècnic de Moscou.
Característiques[modifica]
La beusita és un fosfat de fórmula química Mn2+Mn2+
2(PO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1968, sent redinida el 2017. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beusita pertany a «08.AB - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiïta, pseudolyonsita i lyonsita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pegmatita de Los Aleros, al departament de Coronel Pringles, a la província de San Luis, Argentina. També ha estat descrita en altres indrets de l'Argentina, Amèrica del Nord, Europa i Oceania.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beusita |
- ↑ «Beusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 setembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 3 setembre 2017].