Sarcòpsid

Sarcòpsid
Fórmula química	Fe2+ 2(PO₄)₂
Epònim	flesh (en) i seeing (en)
Localitat tipus	Michałkowa (Michelsdorf), Sowie Mts, Sudetes Mts, Baixa Silèsia, Polònia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.04
Dana	38.3.1.1
Heys	19.12.34
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,437Å; b = 4,768Å; c = 6,026Å; β = 90,0°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris-rosa, vermell-marró, marró, blau, lavanda, verd; vermell carn en llum transmesa, rarament blanc
Exfoliació	diferent/bona - diferent en un pla aproximadament perpendicular a les fibres, i un altre menys diferent paral·lel a la longitud de la fibra (= [001] -?)
Fractura	desagregable, fibrosa
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	resinosa, cerosa, grassa
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,64 a 3,73 g/cm³ (mesurada); 3,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,670 a 1,676 nβ = 1,728 a 1,730 nγ = 1,730 a 1,734
Birefringència	δ = 0,060
Angle 2V	mesurat: 26° a 28°, calculat: 20° a 28°
Dispersió òptica	r > v perceptible
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1868
Símbol	Sar
Referències

El sarcòpsid és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup del sarcòpsid. Rep el seu nom del grec, σάρζ, sarz ('carn'), més οψις opsis ('veure-hi') al·ludint al color vermell carn observat a les superfícies de les fractures fresques.

Característiques

El sarcòpsid és un fosfat de fórmula química Fe2+
2(PO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És un mineral isostructural amb la chopinita. Es troba químicament relacionada amb la graftonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el sarcòpsid pertany a «08.AB - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofilita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiïta, pseudolyonsita i lyonsita.

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites de granit. Va ser descoberta a Michałkowa, als monts Sowie, a la Baixa Silèsia, Polònia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: vivianita, quars, moscovita, microclina i hureaulita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona), així com a Cotlliure i a Argelers de la Marenda, totes dues localitats als Pirineus Orientals, França.