Bienvenido, Mister Marshall
|
|
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Luis García Berlanga | |
|
|
||
| Producció: | Vicente Sempere | |
|
|
||
| Guió: | Miguel Mihura Juan Antonio Bardem |
|
|
|
||
| Música: | Jesús García Leoz José Antonio Ochaíta |
|
|
|
||
| Fotografia: | Manuel Berenguer | |
|
|
||
| Muntatge: | Pepita Orduña | |
|
|
||
| Vestuari: | Eduardo de la Torre | |
|
|
||
| Protagonistes: | José Isbert Manolo Morán Lolita Sevilla Alberto Romea Elvira Quintillá Luis Pérez de León Félix Fernández Fernando Aguirre Joaquín Roa Nicolás D. Perchicot José Franco |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Espanya | |
| Data d'estrena: | 1953 | |
| Gènere: | comèdia | |
| Duració: | 78 min. | |
| Idioma original: | Espanyol | |
|
Companyies |
||
| Productora: | UNINCI | |
| Distribució: | Cicosa y Mercurio Films S.A | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Bienvenido, Mister Marshall” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb | ||
Bienvenido, Mister Marshall és una pel·lícula dirigida per Luis García Berlanga.
Argument [modifica]
En els anys 1950, un petit poble espanyol, Villar del Río, (part del rodatge es va fer a Guadalix de la Sierra (Madrid)) es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d'ajuda al desenvolupament. El poble veu una oportunitat i tota la vida social comença a girar entorn dels nord-americans.
Comentaris [modifica]
Bienvenido, Mister Marshall és una pel·lícula produïda per UNINCI (circumstància que va obligar al seu director a incloure a Lolita Sevilla), que, en to de sàtira i crítica soterrada, parla de la situació política i econòmica d'Espanya en l'època del rodatge, fet inèdit en la filmografia espanyola fins a aquest moment.
Pel·lícula imprescindible en el cinema espanyol, considerada com a obra mestra. Avalada pels premis rebuts en el Festival Internacional de Cinema de Canes, l'obra de Berlanga és una comèdia costumista sobre l'Espanya dels anys 1950. Són els anys que el govern dels Estats Units engeguen el Pla Marshall per a reconstruir l'Europa occidental de postguerra, ajudes de les quals Espanya va quedar al marge. Berlanga retrata també l'inicial aperturisme del règim franquista cap als països estrangers, principalment els EUA. Una mordaç càrrega de profunditat contra l'imperi, rematada amb l'escena censurada de la bandera nord-americana enfonsant-se en la sèquia, que va escandalitzar Edward G. Robinson durant la seva exhibició en Cannes. Mentre l'actor nord-americà la considerava «un atac als EUA», Berlanga intentava jugar en el casino amb uns dòlars falsos amb la cara de Pepe Isbert i Manolo Morán. Per això Bienvenido Mr Marshall és una pel·lícula que no només no ha envellit, és que avui és més saludablement incòmoda que fa cinquanta anys.