Bijuteria
Es denomina bijuteria (del francès bijouterie ) a la indústria que produeix objectes o materials d'adorn que imiten a la joieria però que estan fets de materials no preciosos.
La bijuteria fina, en la que s'empren materials preciosos (com l'or), però en forma de xapat, pot arribar a competir amb l'autèntica joieria.[1]
Materials
La bijuteria sol usar materials molt diversos, des de la porcellana fins als fils de llautó, passant per la pasta de paper o les perles cultivades. Els objectes confeccionats amb metall sobre els seus aliatges solen portar un recobriment de material noble, com l'or, la plata, o el rodi. Depenent de la qualitat del recobriment un adorn de bijuteria fina, d'aquest tipus, pot arribar a ser pràcticament indistingible d'una joia, lògicament, per a una persona no experta. Els metalls preciosos solen ser molt densos i per tant les petites peces que s'elaboren amb ells són, per la seva grandària, bastant pesades. Un bon substitut, almenys quant a densitat, solen ser els aliatges de plom.
En cadenes i penjolls se sol usar el llautó xapat amb capes d'or d'entre 1 a 5 micras de gruix per evitar la formació d'èczema sobre alteracions epidèrmiques provocades per reaccions de tipus al·lèrgic.
La bijuteria a Espanya
La indústria de la bijuteria i accessoris a Espanya és una activitat econòmica important, que es posa de manifest en el fet que aquest país es troba entre els tres primers exportadors d'Europa al costat de França i Itàlia. Els associats a SEBIME facturen 120 milions d'euros anuals i donen feina a 3.600 persones espanyoles i estrangeres.
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bijuteria |
Nota
- ↑ Juan Casabó. Joyería. Editorial Albatros, p. 158–. ISBN 978-950-24-1250-4 [Consulta: 14 novembre 2011].