Bloody Mallory

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBloody Mallory
Fitxa
DireccióJulien Magnat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióOlivier Delbosc Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKenji Kawai Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNicolas Duchêne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, comèdia de terror, cinema de vampirs i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0299556 Filmaffinity: 580420 Allocine: 39148 Rottentomatoes: m/bloody-mallory Letterboxd: bloody-mallory Allmovie: v271446 TV.com: movies/bloody-mallory TMDB.org: 24829 Modifica el valor a Wikidata

Bloody Mallory és una pel·lícula de 2002 dirigida per Julien Magnat en el seu debut com a director] i escrita per Magnat i Stéphane Kazandjian. La pel·lícula és protagonitzada per Olivia Bonamy, Adrià Collado, Jeffrey Ribier, Laurent Spielvogel, Valentina Vargas, Julien Boisselier i Thylda Barés . La partitura de la pel·lícula va ser composta per Kenji Kawai.

La pel·lícula en si és una barreja de terror, acció i comèdia en un estil que recorda molt als programes de televisió nord-americans com ara Buffy the Vampire Slayer i Xena: Warrior Princess.[1]

Argument[modifica]

Mallory (Bonamy) és el cap d'una força d'atac d'elit dirigida pel govern dedicada a combatre el sobrenatural. El seu equip inclou la drag queen Vena Cava (Ribier), una experta en explosius; un mut, preadolescent telèpata capaç de posseir altres anomenades Talking Tina (Barès); i un agent governamental armat anomenat Durand (Perkins-Lyautey). S'envien per protegir un convent d'un assalt per part d'un grup de monstres no-morts quan són atacats per un assaltant desconegut. La batalla deixa Durand mort, Vena Cava ferida i Tina en coma. Simultàniament, el nou elegit papa (Spielvogel) és segrestat per estranys atacants emmascarats que resisteixen les bales dels guardaespatlles del papa. S'acosta a Mallory per rescatar el papa, una feina que accepta de mala gana quan s'adona que pot haver-hi una connexió entre l'agressor del seu equip i els segrestadors del papa.

Seguint els segrestadors fins a una dimensió de butxaca que conté un poble sencer que havia desaparegut del mapa uns anys abans, Mallory i el seu equip s'uneixen al Pare Carras (Collado), un sacerdot format en arts marcials i un dels guardaespatlles presents en el moment del segrest del papa. La seva recerca del papa finalment porta a Lady Valentine (Vargas), una vampira centenaria que va sobreviure a la decapitació durant la Revolució Francesa, i la seva missió de convocar Abadon, un àngel caigut que cobrirà el món en la foscor.

Càsting[modifica]

Segons les entrevistes presents al DVD de la Regió 1, Valentina Vargas es va mostrar reticent a aparèixer a la pel·lícula, però la forta campanya del director Magnat la va convèncer d'inscriure's.

Llançament[modifica]

Bloody Mallory es va estrenar a França el 17 de juliol de 2002.[2] Va ser llançada als Estats Units el segon trimestre de 2004.[2]

Influència i referències[modifica]

Magnat ha admès estar molt influenciat per l'estil visual i la hiperrealitat de l'anime i el manga. Aquesta influència és més evident durant les escenes finals de la primera batalla de la pel·lícula entre Mallory i els no-morts atacant l'església.

L'aparença de Mallory, especialment el seu cabell vermell brillant i l'uniforme revelador, recorda molt al personatge principal de la pel·lícula Run Lola Run.

El Necronomicon, una obra que apareix a la ficció de terror de H. P. Lovecraft, és referida diverses vegades com si es tractés d'un document legal, inclosa la citació de paràgrafs i subseccions relacionades amb les condicions de convocar un dimoni.

Un ninot viu reivindicatiu d'un episodi de 1963 de la Twilight Zone es diu Talky Tina.

Referències[modifica]

  1. «Half an interview with Julien Magnat, of Bloody Mallory», 28-04-2008. [Consulta: 23 gener 2010].
  2. 2,0 2,1 «Bloody Mallory (2002)» (en french). Unifrance.org. [Consulta: 26 febrer 2018].

Enllaços externs[modifica]